Francesc Guillaumet Periodista

Acostumats com estem a mirar endarrere i veure-ho tot amb perspectiva a vegades acostumem a fixar la mirada un segle enllà. És evident que projectar la vista cent anys enrere ajuda a mirar-se les coses amb certa distància i a pensar que ja formen part d’un passat llunyà. Ara bé, on ja no hi estem tant d’acostumats és a recordar un passat de no fa tants anys però del que ja ha passat un temps suficient per començar a recordar amb certa nostàlgia. I fer aquest exercici sempre dona un punt de distància però també uns records que a vegades ens fan somriure, com és el cas dels stages que el Barça anterior al dream team de Johan Cruyff feia a Andorra per començar a preparar la temporada, tal com recorda l’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella al Document del Mes.
Repassant la crònica d’aquest diari que es feia ressò de la iniciativa em van venir a la memòria molts records. Segurament els mateixos que els passaran pel cap a molts culers que recorden la història d’un Barça al que se li resistien les Copes d’Europa (la final de Sevilla del 1986 podria ser la més paradigmàtica) però que feia aixecar el públic de la cadira amb jugades i moments brillants. Els equips que preparaven la pretemporada a Andorra, com recorda la iniciativa de l’Arxiu, estan plagats de noms per somiar. De fet, dedicar el Document del Mes a l’estada del Barça al Principat, com passa amb la bona literatura, serveix per fer volar la imaginació a la dècada dels 80 i a instants que tots els barcelonistes han/hem viscut intensament. Des del Barça de l’argentí Menotti, que com recorden les cròniques va venir a Andorra amb Diego Armando Maradona, fins al de Terry Venables, que va brillar amb noms com el d’Steve Archibald o Ramon Calderé, els equips d’aquelles èpoques ens porten a la memòria molts bons records. Possiblement el més representatiu seria el que va protagonitzar (indirectament parlant, és clar) Javier Urruticoechea. De fet, no va ser ell sinó el periodista Joaquim Maria Puyal el qui va fer famosa aquella frase «d’Urruti t’estimo» després que el porter basc parés un penal del Valladolid en un partit que li va donar la lliga al Barça el 24 de març del 1985. Era una època, a més, en què aquest títol se li acostumava a resistir. Eren temps, també, en què cada equip tenia un parell o tres de jugadors estrangers, uns fitxatges que s’anunciaven a traca i mocador i que eren un element més per crear il·lusió entre l’afició. D’aquells conjunts que pujaven a fer l’stage a Andorra també hi ha altres noms que han fet història a Can Barça, com el de l’alemany Bernd Schuster. Si abans recordava la transmissió d’en Puyal parlant del penal que va parar Urruti al darrer minut, el davanter alemany també va protagonitzar una altra de les imatges que s’han anat reproduint en l’inconscient blaugrana. I és que de Schuster sempre es recordarà aquella botifarra que va dedicar al Reial Madrid el 1983 a la final de Copa contra el Reial Madrid a la Romareda, tot i que, ironies del destí, uns anys més tard va fitxar per l’equip de la capital espanyola fent bona aquella dita que aconsella que no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré. És clar que per ser justos en el cas de Schuster també hi va pesar molt la mala relació que tenia amb el president Josep Lluís Núñez, un altre dels habituals als stages d’Andorra amb el seu vicepresident Nicolau Casaus.
Segurament poques vegades una iniciativa d’un arxiu pot arribar a donar tant de sí. De fet són molts els equipaments culturals (no només els arxius, sinó també els museus) que opten per fer accions d’aquestes característiques per obrir el seu llegat al públic i crear l’hàbit de visitar-los. Està bé que sigui així perquè la cultura s’ha de fer veure des de tots els punts de vista. En aquest cas, però, el destacable de la iniciativa és l’encert amb el tema triat. Un àmbit que uneix un imput com és l’esport de masses amb el relat de la història més recent del Principat, que enlloc està escrit que només la faci la política i l’economia. Per això obrir les portes als stages del Barça de Lobo Carrasco, Andoni Zubizarreta, Marcos Alonso o Víctor Muñoz, per citar només altres noms dels esmentats abans, és una garantia d’èxit per a l’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella. I més quan dimecres passat ens assabentàvem de la mort d’una llegenda blaugrana: Quini. El jugador asturià, que va arribar al Barça l’any 80 procedent de l’Sporting de Gijón, un equip que ha donat jugadors com Luis Enrique o Abelardo, va ser un referent del Barça de la primera meitat dels 80. De fet, hi va jugar fins el 1984 per la qual cosa, encara que només fos una temporada, també va formar part dels equips que van triar el principat per fer l’stage.
Destaca la notícia que dóna fe d’aquesta iniciativa que amb l’arribada de Johan Cruyff l’equip blaugrana va optar per fer les seves pretemporades a Holanda. I encara que és veritat que el barcelonisme va vibrar amb l’època del Dream Team de Ronald Koeman, Hristo Stoitxkov i Lauren Laudrup, per posar només tres noms, també és veritat que els equips anteriors a aquest combinat de somni que va guanyar cinc lligues seguides i la primera Copa d’Europa (la de Wembley del 1992) també van donar moltes tardes de glòria a l’afició. I al capdavall això és el que acaba comptant d’aquests moments efímers que la iniciativa de l’arxiu ens torna a fer venir a la memòria.