Una vida amb VIH a Kenya
Quan els seus companys li pregunten per què pren pastilles, Bridgit Shukrani respon que és perquè és asmàtica: és més fàcil admetre que té problemes respiratoris a dir que va néixer amb VIH, una malaltia que a Kenya, com en tantes altres parts del món, comporta encara un fort estigma.
Shukrani ha viscut tota la seva vida al refugi que l’ONG Nyumbani té per a menors abandonats amb VIH –virus causant del sida– a Nairobi, però sap que «ha arribat el moment de conèixer el món exterior i aprendre com viure fora d’aquesta comunitat», potser en algun hostal o en alguna habitació llogada.
«El desafiament és viure allí fora», explica la jove, que ja ha afrontat uns quants reptes a la vida.
«La resta d’estudiants en el col·legi –relata– et pregunten per què prens medicació cada dia i llavors tu t’inventes una història: estic prenent pastilles perquè sóc asmàtica i tinc problemes de respiració. Llavors els sembla bé».
«A molta gent no els estigmatitza només perquè no saben la seva condició, però crec que si ho sabessin estarien més marcats», assegura Jesse Kiriugi, un jove de 18 anys que és voluntari a la llar d’Nyumbani gràcies a un programa universitari ja que molts dels que hi viuen són els seus amics del barri.
La directora de la llar, la missionera irlandesa Mary Owens, coneix bé el que suposa patir aquesta malaltia a Kenya.
«Tres noies van venir a visitar-me i parlàvem sobre com els anava l’institut i una d’elles em va dir que quan els seus companys parlen de VIH i es riuen de les persones que el tenen, elles també es riuen i fan broma per amagar la seva condició», refereix la religiosa.
Un altre dels joves que ha passat per Nyumbani, continua, li va parlar al propietari del pis que tenia llogat que tenia VIH i la resposta que va rebre va ser que no podia seguir vivint en aquest lloc.
No donar la mà, tenir por de seure a la mateixa taula o negar-se a menjar del mateix plat que una persona amb VIH segueixen sent gestos que, tant a Kenya com en altres països del món, molta gent segueix repetint causa de la ignorància i als prejudicis.
La població no vol veure «que és només un estat mèdic», lamenta Owens.
Aquesta missionera irlandesa ha dedicat tota la seva vida al VIH. Treballa des de fa 25 anys a Nyumbani, on al principi es limitaven a recollir a nens molt petits de les escombriaires per donar-los cures pal·liatives perquè «literalment els tiraven quan emmalaltien».
Al voltant d’un milió i mig de persones viuen amb VIH a Kenya i s’estima que la sida és el causant del 29% de les morts de persones adultes al país, el 20% de la mortalitat materna i el 15% de les morts de menors de cinc anys, segons dades del 2015 del programa nacional de VIH del Govern.
«Jo faré el que pugui mentre segueixi amb vida per ajudar a eradicar l’estigma», assegura la religiosa, que també ha fundat un poblat a tres hores de Nairobi on àvies tenen cura dels seus néts i d’altres nens orfes de tota una generació devastada per la sida.
Ndulu Muli hi va arribar amb quatre néts fa 12 anys i es quedarà fins que els dos més petits s’independitzin. A més dels seus propis, amb els seus 63 anys, té cura d’altres set.
Penina Philip, per la seva banda, va arribar fa quatre anys després que el seu fill morís i no pogués fer-se càrrec del seu nét; i assenyala que al poble on vivia no se sentia estigmatitzada i que la situació ara és millor per la medicació.L’accés a profilàctics és gratuït al país i gairebé 900.000 persones es troben en tractament, segons les últimes dades estatals del 2015.
A més, el Govern recomana mètodes nous com el preventiu Prep (unes pastilles anomenades «del dia d’abans» que prevenen contagis i que alguns països no han autoritzat encara, tot i que compten amb l’aprovació de l’Organització Mundial de la Salut i la agència Europea del Medicament) per baixar les xifres de nous contagis, que el 2015 van fregar els 80.000.
Els responsables de Nyumbani creuen que viure amb VIH és –o hauria de ser– només una malaltia més en el dia a dia, com qui pateix de diabetis o de la tensió alta, tot i que encara la majoria de la població segueixi sense voler veure-ho així.