Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0096-2017, del 4 d’octubre, en relació amb la depreciació efectiva dels elements de l’immobilitzat.
Segons es desprèn de l’articulat del text de la consulta, la consultant és una societat mercantil andorrana l’activitat de la qual requereix anualment de la realització d’inversions per a la correcta prestació dels serveis, motivades per les millores tecnològiques i tècniques continues, el grau d’obsolescència de les instal·lacions tècniques i el possible deteriorament de les mateixes.
L’entitat realitza anualment un important esforç inversor en projectes d’infraestructures tècniques que reverteixen en benefici de la població, ja sigui per la qualitat dels serveis que presten, com per la participació directa o indirecta del teixit empresarial del país.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 95/2010 del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, es planteja una qüestió significativa en la liquidació de l’Impost de Societats, en referència a la interpretació dels coeficients d’amortització legalment establerts.
Ateses les especificacions tècniques de gran part de les infraestructures i dels equipaments, una important quantitat de l’immobilitzat té una durada útil superior als límits establerts per les taules fiscals, durada útil que comptablement no es pot adaptar als coeficients fiscals, ja que es desvirtuaria la realitat econòmica de la societat.
Per tant, el fet que, a efectes fiscals, la societat hagi d’adaptar els coeficients d’amortització als establerts a les taules fiscals, suposaria que permanentment estiguéssim generant diferències temporals en la base de tributació de l’Impost sobre Societats.
Tenint en consideració que, en la seva particularitat sectorial, les taules fiscals no s’adapten a la particularitat d’algunes empreses, i que aquestes empreses, com és el cas, poden justificar la depreciació d’alguns elements del seu immobilitzat seguint criteris econòmics i tècnics més ajustats a la realitat, es planteja la qüestió de conèixer si en aquests supòsits es poden considerar les durades previstes en les taules fiscals com a orientatives, considerant-se fiscalment deduïbles les aplicades comptablement per l’entitat, encara que no coincideixin amb les de la taula fiscal (sempre amb la corresponent justificació econòmica o tècnica), evitant així la necessitat de realitzar ajustaments extracomptables a efectes de l’Impost de Societats.
Amb referència a la consulta, el DTF informa que atès el contingut de l’article 10.1 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, l’amortització fiscal s’efectuarà aplicant els coeficients d’amortització lineal establerts en la taula de l’annex I de la mateixa Llei.
No obstant això, el Reglament de l’Impost sobre Societats a l’article 14.11 disposa que: «En els casos en què la vida útil de l’intangible, el tangible i les inversions immobiliàries sigui diferent de la prevista a la taula de l’annex I de la Llei de l’impost, i l’obligat tributari apliqui un criteri d’amortització lligat a l’amortització real, s’ha de poder acreditar davant d’una acció comprovadora de l’Administració que el criteri d’amortització aplicat correspon a la depreciació efectiva dels elements».
En aquest sentit, el DTF estableix que si es considera que la vida útil dels elements d’immobilitzat és diferent de l’establerta en la taula d’amortització de l’annex I de la Llei de l’Impost sobre Societats, la depreciació efectiva del elements de l’immobilitzat podrà ser diferent de la que derivaria de l’aplicació de la taula en qüestió.
Ara bé, es remarca per part del Departament de Tributs i de Fronteres la necessitat de disposar la documentació tècnica suficient per poder acreditar que el criteri d’amortització aplicat correspon a la depreciació efectiva dels elements en qüestió, aspecte que hauria de ser demostrat davant d’una eventual acció comprovadora de l’Administració Tributària.