Servei d’atenció domiciliària
L’atenció domiciliària al país era competència fins a mitjans de l’any passat dels comuns quan el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) va passar a ser gestionat pel Govern. Per tots és sabut que aquesta prestació no va formar part del gran debat de les lleis de competències i transferències, ja que tothom tenia molt clar que el SAD era una de les competències que oferien els comuns però que no els hi pertocava. Així i tot, aquests prestaven un servei de proximitat que el Govern no ha trobat la manera de mantenir canviant les condicions tant pels usuaris com pels treballadors.
L’Executiu es mostra satisfet per haver incrementat el nombre d’usuaris, ampliar els horaris i oferir el servei els caps de setmana. Això que a priori pot semblar una bona notícia, està afectant els treballadors que s’han de desdoblar per arribar a tothom i indirectament també als usuaris als quals se’ls ha reduït el temps de qualitat que els dediquen. Ara s’han acabat aquells moments de poder parlar tranquil·lament, passejar una estona o intercanviar impressions amb la família. Activitats que estan recollides en el fulletó informatiu que el Govern reparteix entre la població però que amb les condicions amb les qual presta el servei no pot garantir als usuaris.
Malgrat haver patit una reducció de la qualitat del servei, el preu per l’usuari s’ha augmentat considerablement, passant de cinc a nou euros per hora, en algunes parròquies. L’augment del cost del SAD pels usuaris pot acabar tenint un efecte pervers per l’administració, ja que pot produir resultats no esperats com que les famílies es vegin obligades a reduir el nombre d’hores o que el Govern es vegi obligat a fer-se càrrec d’aquest increment.
A més, una de les qüestions que preocupava als treballadors comunals del SAD, ara fa uns mesos, era el fet de com es cobririen els serveis de cap de setmana, ja que fins ara no s’ocupaven ells. Llavors, abans que el ministeri gestionés l’atenció domiciliària, tot semblava indicar que seria una empresa externa la que cobriria aquesta qüestió però de moment són els mateixos treballadors els que estan cobrint aquest servei sense que el personal guanyi més.
La segona reunió de la Comissió Nacional de Benestar Social celebrada dimarts passat no va aprofundir en aquestes qüestions i s’ha limitat a fer un balanç positiu del servei i de les «bones valoracions» que recull una enquesta de satisfacció.
Volem conèixer els resultats d’aquesta enquesta de satisfacció que s’ha fet entre usuaris del SAD durant el mes de desembre, moment en el qual qüestions com la pujada del preu no s’havia produït, tot s’ha de dir. Volem conèixer la realitat dels treballadors i volem saber què ha produït aquest augment de preu i les conseqüències. I el més important, volem insistir en la necessitat d’oferir temps de qualitat als usuaris de més edat que són els que més ho necessiten, tenint molt clar que el SAD no és ni un esplai ni un servei de neteja.
Potser la competència li pertoca al Govern però la proximitat en la cura de les persones l’han d’executar els treballadors a les parròquies en les millors condicions possibles. Insistirem en què així sigui.