Antoni Pol i Solé Arquitecte

Et recordo encara en alguna sortida del grup de companys solters, a la ratlla dels 20 anys, quan començaven a sorgir els primers amors i formar les primeres parelles...
Et recordo quan et senties segura amb els teus forts lligams familiars i dels amics i que cercaves l’equivalent en allò que t’atreia tant, com era el món de la política, on poder desenvolupar les teves idees per millorar la societat andorrana...
Et recordo ràpida de pensament, impulsiva, plena d’energia, sempre amb el somriure als llavis i una gran sociabilitat i necessitat de complicitat amb els altres...
Et recordo perspicaç i amb capacitat d’influència sobre la gent...  i també llençada i prudent alhora... enginyosa i sarcàstica... atrevida i lluitadora...
Et recordo sempre formant-te i atreta pel coneixement, una rara avis apreciant i recolzant la cultura, conscient del seu paper en una societat avançada...
Et recordo en la teva evolució de pensament fent l’esforç per ajustar  els principis teòrics a la realitat del país...
Et recordo segura de tu mateixa, sense dubtes aparents... intuïtiva, valenta i decidida, servicial i disposada a ajudar o col·laborar sempre...
Et recordo desinhibida i et vull continuar recordant amb totes les teves virtuts i no els defectes que l’excès de les teves qualitats podien comportar...
Estic convençut que has reprimit molts interessos personals per fer passar al davant el teu esperit de servei i la teva honestedat...
Has estat una prohom andorrana, digna representant de la generació que t’ha tocat viure, i el teu desig de contribuir a la història d’Andorra l’has ben assolit.
Reposi en pau el teu cos i que la llum de l’univers acompanyi el teu esperit.