Si no existís la música la nostra vida seria pobra, estaria mancada de l'alegria que ens proporciona la seva audició, de les emocions intenses que ens fa sentir. Els músics són persones de característiques especials potser perquè la música és un art sublim que els fa sublimar la mateixa vida. Entre els músics de mena que hi ha al nostre país es troba la Catherine Metayer. El 1991 va posar en marxa el projecte que un consorci va proposar. Del no res va aixecar un cor que ens ha delectat i que ha passejat el nom d'Andorra per l'estranger durant dues dècades. Durant aquest temps han passat pel cor varis centenars de nens i joves andorrans que han rebut una bona formació musical i humana i que encara conserven un fort lligam.

Catherine ha estat molt més que la directora d'un cor de petits cantors, perquè no s'ha dedicat exclusivament a donar una formació musical als integrants del cor, sinó que ha estat una educadora, una persona compromesa en l'acompanyament dels nois, romanent al seu costat mentre creixien com cantors i com persones. Ha estat una autèntica mestra, constructora de persones. Els ha ajudat a ser responsables en la seva feina, practicant l'atenció, la concentració, l'esforç, el treball, el gust per la bellesa. Ha transmès les ganes de fer bé les coses i la capacitat de gaudir d'allò que es pot ser capaç d'aconseguir. Ha estat exigent però també afectuosa ( em va cridar l'atenció que cada petit cantor, quan arribava a l'assaig, es dirigia a la directora per fer-li un petó). Ha ensenyat els cantors a relacionar-se amb els altres dins i fora del cor. Ha estat una ambaixadora que transmetia als seus cantors el saber estar, saber comportar-se, ser persones bones i educades. Quan eren a l'estranger sempre els recordava que estaven representant el seu país i per tant transmetent una manera de ser i de fer que els altres identificaven amb Andorra. L'objectiu era que el grup humà que formava sabés valorar la feina que estaven duent a terme.

La seva dedicació ha estat absoluta perquè allò que ha marcat sempre el seu rumb ha estat el seu amor per la música, pels nens i per Andorra. Ni ella es mereix aquest final ni el cor que el desestabilitzin d'aquesta manera.

Historiador, [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.