Repartir gentileses arreu
Per parlar dels 50 anys de l’Editorial Andorra, acabats de commemorar, cal parlar primerament de Bartomeu Rebés i Duran.
Encara que faci vint anys que ens ha deixat, ja que ell la va crear i dirigir, durant 30 d’aquests 50 anys de vida.
En el discurs inaugural del 27 de novembre de 1967, amb la presència de diverses autoritats i amics, fet prou indicatiu de l’abast i de la intencionalitat del projecte que s’encetava, precisava l’objectiu de «...prestar un bon servei a les lletres i la cultura catalana, sense descuidar el llibre espanyol i francès... Aquesta situació òptima de les Valls d’Andorra ha estat sempre per a mi una temptació per portar a terme aquesta idea... per posar-la a l’abast de tots els catalans d’Andorra, d’Espanya i de França... Andorra és un país molt petit que solament busca repartir gentileses arreu... Amb l’amic Aymè com a tècnic i un servidor com a romàntic de la idea, intentarem portar a terme aquesta empresa; i si aconseguim que aquesta editorial sigui considerada en el recer dels pensadors catalans i, després més tard, espanyols i francesos, haurem fet una gran obra per la cultura en general i pel nostre petit país en particular... Les Valls d’Andorra ja gaudeixen de la prosperitat material necessària per anhelar i buscar el progrés intel·lectual...».
Més de 500 anys després de la creació per Gutemberg de la impremta amb tipus mòbils, de quin creador enguany la SAC en commemora els 550 anys de la seva mort, l’Editorial Andorra s’afegia a les editorials andorranes Casal i Vall (1956) i Convivium Romànicum (?) en un any i una dècada de grans canvis per a Andorra, que va començar a crear les seves infraestructures per a poder-se convertir en un estat modern, i també per al món occidental que veurà transformar radicalment la seva societat i costums.
88 llibres editats en total d’uns 160, han estat idea i obra seva. Els autors que va publicar han estat Gilbert Keith Chesterton, Rabindranath Tagore, Miguel Angel Asturias, Miquel Saperas, Guillem Diaz-Plaja, Lluís Capdevila, Pierre Mendés-France, Daniel-Rops, Max Aub, Ramón J.Sender, Jean Cassou, Muriel Spark, Hermann Melville, Gilbert Cesbron, Guido Artom, Manuel Grimalt, Laurence Pernoud, Octavi Fullat, Anne&Serge Golon, Segundo Serrano Poncela, Rosa Chacel, Francisco Ayala, Ramón Gómez de la Serna, Francisco Umbral, Eduardo Zamacais, Otaola, Benito Pérez , Galdós, Federico Carlos Sainz de Robles, Víctor Hugo, Ricard Figuerola i Sants, Maurice Druon, Luís Dàvila, Núria Pompeia, Manolo V el Empecinado, Joan Riera i Simó, Pere Pujol i Tubau, David Mas, Esteve Albert i Corp, Manuel Anglada i Ferran, Bartomeu Rebés i Duran, Montserrat Palau i Martí, Francesc Badia i Batalla i Xavier Garcia.
Bartomeu Rebés i Duran, nascut a la Seu d’Urgell el 22/11/1910 i mort a Andorra la Vella el 8/10/1997, fou un idealista convençut que la cultura i el progrés intel·lectual eren una necessitat per a les societats desenvolupades i no va dubtar a dedicar-se a enriquir les lletres i la cultura catalana des d’Andorra, desenvolupant generosament i implicant-se personalment i directament en diferents iniciatives, de les quals l’Editorial Andorra en va ser una més.
Repartir gentileses arreu, era i és una bona màxima seva, plena d’andorranitat, a seguir per Andorra, situada entre França i Espanya llavors, i entre la Unió Europea i la resta del món podríem dir avui, que el va fer comprometre’s a editar escriptors francesos i espanyols.
Tot i poder ser crític, dur i exigent amb el seu entorn, començant per si mateix, i també poder ser pessimista pel seu gran realisme, mai es va donar per vençut i es va deixar guiar per una encertada intuïció. Va saber veure el futur i va apostar per ell.
Va ser alhora, malgrat la seva discreció i humilitat, un excepcional Ideòleg, mecenes privat i activista cultural a qui mai li podrem agrair prou tot el que va fer.
Es tracta en definitiva d’un prohom andorrà representatiu de l’esperit dels homes i dones lliures que han menat des de sempre la gent d’Andorra a ser ells mateixos i no com els altres.
Sortosament l’Editorial Andorra, després d’aquesta primera etapa, ha tingut continuïtat amb una segona etapa dirigida pel seu fill Xavier Rebés d’Areny-Plandolit acompanyat de Fina Font i Ruana.
I conjuntament amb els néts del creador Lluís i Neus Viu i Rebés han decidit encetar una tercera etapa que promet molt, seguint sempre la màxima primigènia de Bartomeu Rebés i Duran de «generar cultura a Andorra».
Així sigui i per molts anys!