Congelant la representació democràtica
A1,5 graus sota zero. Aquesta és la temperatura a la qual vam haver de celebrar els consellers de la minoria al Comú d’Encamp, Jordi Troguet i Maribel Lafoz de Liberals+I, i el company Pere Marsenyach i un servidor de PS+I, una roda de premsa per denunciar les irregularitats comeses per la majoria d’UP+DA a l’hora de contractar, de forma directa, una empresa catalana per a l’elaboració del futur pla de dinamització de la parròquia.
Aquestes condicions tan poc adequades, que vam compartir amb els periodistes que van cobrir la convocatòria, es podrien haver evitat si el cònsol major no s’hagués negat a cedir-nos la sala de premsa habilitada per aquestes qüestions dins de casa comuna.
Així li vam sol·licitar el dia anterior. La resposta, però, va ser un «no» absolutament injustificat. I és que, com a consellers escollits pel poble en les darreres eleccions, hem de tenir ple dret a l’ús d’una instal·lació que no és pas del cònsol ni de la majoria comunal, sinó de tota la parròquia. Obviarem una altra vegada, per defugir allò de la representativitat, que la suma de vots entre PS+I i Ld’A+I representa el 57,68% dels vots emesos al costat del 42,22% d’UP+DA per no recórrer a l’argument que el nostre cònsol, sense cap argument vàlid, denegava l’ús d’un espai de casa comuna a dues formacions que representen molts més vots que els que ell va obtenir.
L’objectiu de la roda de premsa era denunciar les irregularitats comeses per la majoria a l’hora d’adjudicar l’elaboració del pla de dinamització de la parròquia –un projecte, sigui dit de passada, que compartim plenament– a una empresa catalana. Dilluns demostràvem que la contractació s’havia fet contravenint el que diu la llei i reclamàvem que es fes marxa enrere amb aquesta decisió. Ahir hi vam insistir aportant més indicis d’irregularitat i exigíem que el procés es fes correctament. Puc entendre que el que vam dir a la roda de premsa pugui no agradar al cònsol, però, al cap i a la fi, com a representants del poble, també tenim l’obligació de dur a terme una tasca de control de l’acció de govern de la nostra casa comuna. En diuen les regles de joc de la democràcia.
A més, al comunicat emès pel comú el dimecres al vespre arran del suposat enrenou que es va generar, també s’hi recollien informacions falses. A l’hora de fer la petició de forma escrita se sol·licitava, en nom dels quatre consellers, poder fer ús de la sala de premsa per fer una compareixença com a consellers de comú i s’hi afegia, a més, que «si la sala estès ocupada» agrairíem que se’ns facilités un espai adequat. Aquesta sol·licitud es va fer extensiva a la Secretaria General del Comú, que tampoc va respondre. Per tant, se’ns va acabar fent fora de casa comuna que, hi insisteixo, és la casa de totes les ciutadanes i tots els ciutadans.
Algú s’imagina, per exemple, que un grup parlamentari de l’oposició sol·licités la sala de premsa del Consell General per fer una compareixença i el síndic general no els ho permetés? Jo, sincerament, no m’ho imagino. Traslladem, doncs, aquest supòsit a escala del Comú d’Encamp i el resultat és ben diferent. Personalment, lamento una decisió d’aquestes característiques que s’allunya massa del tarannà democràtic que hauria de tenir el nostre màxim mandatari parroquial.
Confio que, ben aviat, des de la majoria d’UP+DA es reflexioni sobre aquesta situació i es reconsideri aquesta postura que han provat de defensar amb un argumentari trist i indefensable perquè, al cap i a la fi, no s’han tancat les portes de casa comuna a quatre consellers per fer la feina que els ha encomanat el poble, sinó que s’ha tancat la porta a més del 57% dels electors de la nostra parròquia que van participar en les passades eleccions comunals.