Els aeroports de la neu
Ja és ben curiós que el pla B dels vols contractats per portar esquiadors de Madrid, Marsella i Mallorca a Andorra a través de l’Aeroport d’Andorra-la Seu passi per aterrar a Alguaire en cas de mal temps. Dic que és curiós perquè es dona el cas que els esquiadors britànics que cada hivern aterren a Alguaire per anar a esquiar (majoritàriament) a Andorra es troben amb la mateixa disjuntiva quan a la plana de Lleida hi ha boira. Llavors (quan hi ha la broma sobre Ponent, vull dir) els avions de l’operadora Neilson Thomas Cook s’arriben fins a Reus per continuar el viatge en autobús fins al Principat. Però més enllà de l’anècdota, el més interessant de l’anunci conegut aquesta setmana passada sobre els vols que operaran de març a abril a la Seu d’Urgell és que posiciona aquest aeroport com a infraestructura turística.
Comencem per Alguaire. Quan es va construir es va dir que l’aeroport havia de servir en un futur no massa llunyà per l’exportació de la producció agroalimentària de la qual Lleida és referent. Han anat passant els anys (l’aeroport va començar a caminar el febrer del 2010 amb un vol inaugural que va portar mig Govern des del Prat fins a les terres de Ponent) i allò que es deia de l’exportació ha anat quedant en l’oblit. Al repassar l’hemeroteca només s’hi troba alguna iniciativa (que no ha arribat mai a bon port) i de la que generalment s’ha tingut coneixement a través de la Cambra de Comerç de Lleida. Però poc més. Sense anar més lluny, el geògraf i exdiputat de Junts pel Sí, Germà Bel, em va comentar una vegada que perquè l’exportació aeroportuària fos rendible en el camp de la indústria agroalimentària (que és el que pot vendre Lleida) s’havia de centrar en productes de molt valor afegit. I posava com a exemple una varietat de cireres que es fa entre el Segrià i la Franja i que té un preu raonablement bo per la seva bona acceptació al mercat. Tot i això, almenys fins ara, no s’ha exportat mai des d’aquest aeroport.
El turisme de neu pot fer de locomotora perquè l’aeroport d’Andorra-la Seu emprengui el vol, però cal implementar ja el sistema GPS
On sí comença a reeixir aquesta infraestructura impulsada pel Govern del tripartit és en el sector del turisme. I ho fa precisament amb el reclam de la neu (la de les muntanyes d’Andorra, principalment). Des de fa uns anys l’operador britànic Neilson Thomas Cook se serveix de l’aeroport d’Alguaire per portar esquiadors de Liverpool, Birmingham i Bristol al Pirineu. Les darreres dos temporades també n’havien vingut d’Israel (enguany s’ha suspès l’operativa) i per ahir mateix estava prevista l’arribada dels primers vols procedents de Suècia amb la mateixa finalitat de portar esquiadors d’Estocolm, Goteborg i Malmö, entre altres ciutats, cap al Principat. Fet i fet, doncs, es podria dir que a hores d’ara si Alguaire manté una mínima activitat és gràcies a l’esquí perquè de moment només hi ha vols regulars a Palma de Mallorca en caps de setmana i també a Eivissa i Menorca a l’estiu.
Menció a part mereix l’aeroport d’Andorra-la Seu. A través de les estadístiques vam saber a principis d’any que aquesta infraestructura ha multiplicat per sis l’operativa de vols comercials durant el 2017 en relació amb el mateix període de l’any 2016. Tot i això, les xifres (156 vols en pràcticament un any) donen marge per créixer a mig i llarg termini. Segur que aquest aeroport pot donar molt més de sí i encara que la infraestructura d’Andorra-la Seu té unes possibilitats (pel Principat) a priori més àmplies que el d’Alguaire pel seu entorn més immediat, no és menys cert que el turisme de neu pot fer de locomotora perquè emprengui el vol. Perquè fos així (perquè l’aeroport comptés ja amb tots els recursos per despuntar) també és evident que caldria desencallar d’una vegada per totes la implementació del sistema GPS perquè els avions puguin aterrar independentment del temps que faci. Si fos així (si s’implantés aquest sistema, s’entèn) potser no caldria ni tenir Alguaire com a pla de contingència quan el temps no acompanyés.
Ara per ara, potser el que caldria és una política coordinada entre els dos aeroports que permetés una acció conjunta a l’hora de convertir aquestes infraestructures en referències pel turisme de neu. És evident que, per dimensions, l’Aeroport d’Alguaire pot assumir vols sharter amb avions més grans i, per tant, amb més volum de turistes.
També per raons de dimensió és obvi que el d’Andorra-la Seu s’ha d’enfocar a un altre tipus de vols (potser també a un turista d’un altre nivell adquisitiu, com es va fer notar durant la presentació de la iniciativa de Viatges Regina). Ambdues propostes no són antitètiques sinó complementàries i combinar aquests dos tipus d’oferta pel turisme de neu pot ser un primer pas per fer créixer l’operativa d’aquestes dos infraestructures durant els mesos d’hivern. Qui sap si també seria possible crear marca a nivell internacional especialitzant aquests aeroports cap al sector del turisme de muntanya (sense excloure altres possibilitats, és clar). No seria mala idea, doncs, treballar en aquesta direcció per generar un relat que posicionés Alguaire i Andorra-la Seu com els aeroports de la neu. Al cap davall les infraestructures que són punt d’arribada del turisme de platja (i ara penso concretament en els aeroports de Girona i Reus) també venen aquest reclam als seus potencials clients. I és que del es tracta és de treure partit de les potencialitats de cada territori.