Aquesta setmana volem compartir amb els lectors les Consultes Vinculants del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) números CV0099-2017 i CV0100-2017, del 13 de desembre, en relació a la determinació de la renda en espècie derivada (i) de préstecs concedits per una entitat als seus empleats i (ii) d’una assegurança de vida contractada per una entitat a favor dels seus empleats, així com amb la determinació de la renda en espècie derivada de la subvenció d’una assegurança de salut contractada pels empleats.

En la primera d’elles, CV0099-2017, i en relació a la qüestions exposades en la consulta, el Decret Legislatiu del 29-4-2015, de publicació del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 de abril, de l’Impost sobre la Renda de las Persones Física (d’ara en endavant, TRLIRPF), al seu article 29.1 disposa que; “es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix”.

D’altra banda, el Comunicat tècnic del 22 de setembre del 2017 sobre els criteris de valoració de les rendes en espècie en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, el Comunicat), a l’apartat 3.7 preveu com determinar la renda en espècie en el lliurament de béns, drets o serveis fabricats o comercialitzats per l’empresa.

Concretament, l’apartat en qüestió disposa que “es planteja la valoració quan la renda del treball en espècie és satisfeta per empreses que tenen com a objecte habitual la realització d’activitats que donen lloc al rendiment en espècie (per exemple, venda o subministrament als treballadors d’articles, drets o serveis produïts o comercialitzats pel pagador). En aquest cas la valoració no pot ser inferior al preu ofert al públic del bé, dret o servei de què es tracti, amb la deducció dels descomptes ordinaris o comuns”.

Vist que l’entitat consultant és una entitat que, entre altres activitats, concedeix préstecs a tercers, en el cas en qüestió serà aplicable el contingut de l’apartat 3.7 del Comunicat. Consegüentment, la renda en espècie es determinarà per la diferència entre el tipus d’interès ofert al públic durant el període impositiu i el tipus d’interès aplicable als treballadors durant el mateix període.

Per tant, sempre que l’interès que s’apliqui als préstecs concedits als empleats coincideixi amb l’interès ofert al públic no es generarà renda en espècie per al treballador.

En el cas objecte de la consulta, s’entén com interès ofert al públic l’interès que ha de satisfer una persona aliena a l’empresa per tal d’obtenir un préstec amb la mateixa naturalesa i característiques que els préstecs concedits als empleats de l’entitat.

Quan es tracti de préstecs a interès variable la renda en espècie es determinarà per la diferencia entre el tipus d’interès ofert al públic durant el període impositiu i el tipus d’interès aplicat als treballadors durant el mateix període.

En el cas de préstecs a interès fixe la renda en espècie es determinarà per la diferència entre el tipus d’interès ofert al públic durant el període en què es va contractar el producte i el tipus d’interès aplicat als treballadors durant el mateix període. Si posteriorment a la contractació del préstec es renegocien les seves condicions originals i l’entitat modifica el tipus d’interès, a partir d’aquest fet, la renda en espècie es determinarà per la diferència entre el tipus d’interès ofert al públic durant el període en què es va renegociar el producte i el tipus d’interès aplicable als treballadors durant el mateix període.

En la segona consulta, CV0100-2017, i en relació a la qüestions exposades en la consulta, el Decreto Legislatiu del 29-4-2015, de publicació del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 de abril, de l’Impost sobre la Renda de las Persones Física (d’ara en endavant, TRLIRPF), al seu article 29.1 disposa que; “es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix”.

El Comunicat, a l’apartat 3.9 preveu com determinar la renda en espècie en les assegurances contractades per l’empresari a favor dels treballadors.

Concretament, l’apartat en qüestió disposa que “té la consideració de renda en espècie l’import de les primes o quotes satisfetes en virtut de contracte d’assegurança, inclosos els tributs que gravin l’assegurança, sens perjudici de l’exempció establerta a la lletra b de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei de l’IRPF”.

Per tant, l’import de les primes satisfetes per l’entitat consultant derivades de la contractació d’una assegurança de vida a favor dels seus empleats es considera rendes en espècie a efectes de l’impost. D’altra banda, les operacions realitzades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat, tal com disposa l’article 16.3 del Decret legislatiu del 29 d’abril del 2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

També es considera rendes en espècie l’import del preu subvencionat per l’entitat als empleats que contractin una assegurança de salut.