Francesc Guillaumet Periodista

Quan encara no estava intervinguda pel 155, la Generalitat de Catalunya va optar per liberalitzar les rebaixes. Si abans es feien el 7 de gener i el 3 de juliol amb la nova normativa (tot i que recorreguda al Constitucional) es poden fer descomptes tot l’any. I encara que de manera majoritària el comerç tradicional encara segueix el calendari de sempre caldria veure si els clients, que a l’hora de la veritat són els principals destinataris de les rebaixes, es decanten per un o l’altre model. Més o menys el mateix (saber els gustos i preferències dels clients, vull dir) valdria per Andorra i per unes rebaixes que, segons publicava dilluns aquest diari, no creixen al ritme amb el qual ho fa el número de visitants.

Pel que fa a Lleida, que és el que conec més, les vendes van afluixar considerablement el mes d’octubre però a finals de novembre van tornar a repuntar amb l’arribada del Black Friday, una costum americana lligada al Dia d’Acció de Gràcies que des de fa uns anys trepitja fort en el calendari comercial català (i pel que veig també al del Principat). Tots els comerciants amb els que he parlat coincideixen a afirmar que aquesta data, que a Estats Units inaugura la campanya de compres de Nadal, va ser un esperó pel comerç de l’altra banda de la frontera. Oficialment la majoria de comerços encara no havia començat les rebaixes però a l’Eix Comercial de Lleida les botigues tradicionals i les franquícies van apostar fort per aquesta data amb descomptes que van seduir una gran majoria de clients. Les vendes es van aguantar el desembre i ara, en plena campanya de rebaixes, els comerciants esperen créixer entre un 2 i un 3% més en relació al mateix període de l’any passat. Tot i això, les grans cadenes i moltes franquícies (no totes, però la majoria) van començar un mes abans les rebaixes perquè, de fet, la liberalització de la norma permet fer-ho. De fet, només recomana que es faci un període de rebaixes a l’hivern i un altre a l’estiu però sense especificar en quines dates.

En aquest moment, en el qual internet, els mòbils i les app estan a l’ordre del dia, no és difícil impulsar estudis comercials que certifiquin els gustos del consumidor

Com que no visc a Andorra m’he assabentat enguany que al Principat les rebaixes comencen el 22 de desembre. I d’entrada no és mala idea. Són dies (i tots ho sabem) que es tendeix a la compra. Amb el Nadal a la cantonada i les festes de cap d’any i reis a tocar el consum s’activa gairebé de manera automàtica. Però per afrontar amb garanties la campanya també cal tenir cintura i capacitat d’adaptació. I més en un context on els hàbits de consum han canviat per un marc econòmic que ja no és el que era i on ja hi ha una franja de públic jove que tendeix a la compra per internet. Si canvien aquests costums és evident que també hauria de canviar la manera com des del comerç s’afronta aquesta nova situació. I en això, tal i com em va fer notar fa poc un company de tertúlia radiofònica, hi té molt a dir el consumidor. Què vull dir amb això? Que a l’hora de preguntar-se si es gasta més o menys a les rebaixes potser caldria fer un apart i tenir la certesa de què vol el client. En aquest moment, en el qual internet, els mòbils i les app estan a l’ordre del dia, no és difícil impulsar estudis comercials que certifiquin els gustos del consumidor. És a dir, que donin una foto molt acurada de si prefereix que les rebaixes es mantinguin en els períodes que s’han fet tota la vida o si s’estimaria més que hi hagués altres tipus de descomptes durant tot l’any. I en això l’èxit del Black Friday hi té molt a dir. Perquè amb la importació d’una campanya comercial que té poc de nostrat a les nostres terres (el mateix val per Catalunya que pel Principat d’Andorra) el marketing ha aconseguit fer forat per posar sobre la taula un nínxol de mercat que aprofita per començar a fer les compres de Nadal just un mes abans del dia 25.

Saber amb exactitud què vol el client, doncs, és un primer pas. Perquè en això el comerç també hi pot fer molt. Segurament del fet de posar a la balança les preferències del consumidor i els interessos del botiguer en pot sortir la síntesi del que és més adient per l’economia. Fins i tot es pot donar la circumstància que després de valorar tots els barems a tenir en compte s’arribi a la conclusió que no cal tocar res. I és que com molt bé saben els universitaris també hi ha tesis doctorals que es fan per refutar l’enunciat. Fet i fet, però, si de l’anàlisi dels nous hàbits de compra i de la nova realitat de consum en surt la necessitat de fer canvis és aquí on arriba el paper de l’Administració. Aquesta mateixa setmana, conegudes les primeres dades sobre l’inici de les rebaixes, Demòcrates per Andorra començava a parlar de fer alguns canvis a la Llei de Compra. I és que no està mai de més que el legislador estigui atent a la realitat social per facilitar els canvis quan siguin necessaris i per blindar, si es dona el cas, tot allò que ja funciona francament bé. 

D’entrada, a partir de les dades obtingudes fins ara, ja se sap que el comprador rus i el francès són els que fan una inversió més important en aquesta temporada. No cal oblidar tampoc que el turista nòrdic compra menys però que quan ho fa, s’hi gasta més diners. Les dades, doncs, estan sobre la taula i quan acabi la campanya ja hi haurà temps d’asseure’s amb tranquil·litat perquè el sector pugui dissenyar totes les estratègies que calgui per afrontar amb èxit el futur. De fet és necessari que així sigui perquè, vist des de fora, és evident que el comerç és un dels principals motors d’aquest país. I com a tal ha de funcionar amb precisió de rellotge suís.