MiFID: Un avantatge competitiu
El 3 de gener va entrar en vigor als països membres de la Unió Europea la Directiva 2014/65/UE, coneguda com a MiFID II. A Andorra, tal com s’ha establert en l’acord Monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, aquesta Directiva haurà de ser de plenament aplicable el 31 de desembre de 2021, data que no sembla que vagi a modificar-se tret que les autoritats decideixin anticipar els terminis establerts i instar les entitats andorranes a convergir amb aquesta regulació europea en una data anterior.
En tot cas, el proper 31 de març, les entitats del Principat han d’aplicar en tots els seus termes la directiva 2004/39/CE, coneguda com a MiFID I, la qual, en termes generals, es venia aplicant a Andorra a través de la llei 8/2013 del 9 de maig. Els requeriments d’aquesta llei, si bé descriuen el marc principal definit per la directiva europea, no contenen els detalls dels reglaments europeus ni els desenvolupaments normatius posteriors, els quals hauran de ser adaptats per les entitats durant aquest exercici.
Com ja apuntàvem en el nostre article del març passat, les directives MiFID tenen com a objectiu fonamental augmentar la transparència dels mercats financers i, per tant, augmentar la protecció de l’inversor. Les normes tècniques que subjeuen d’aquestes directives, se centren principalment a establir quines seran les «regles del joc» tant en la prestació de serveis d’inversió com en la transparència que ha de ser exigida als mercats financers.
Respecte a la transparència dels mercats, la directiva MiFID II portarà amb si canvis de gran importància en tota aquella operativa que fins a aquest moment es realitzava fora dels mercats organitzats. Des del 3 gener, existeixen nous centres de negociació (mercats) on es negocien, com si fos renda variable, tots aquells actius financers que anteriorment eren negociats fora de mercats organitzats (sempre que el volum de negociació d’aquests superi determinats llindars establerts per l’autoritat europea de mercats).
En aquest àmbit de la transparència dels mercats, existeixen noves oportunitats de negoci per a aquelles entitats que es converteixin en «creadors de mercat» d’aquells actius financers que s’han començat a negociar en aquests nous centres de negociació, si bé, donat la quantitat de recursos necessaris per ser «creador de mercat», seran les entitats de major grandària les que puguin aprofitar aquestes noves oportunitats de negoci.
Respecte a la protecció de l’inversor, les directives MiFID estableixen quines són les regles que han de complir les entitats quan presten serveis inversió. En aquest sentit, les entitats el negoci principal de les quals sigui la prestació de serveis d’inversió, com és el cas de la banca privada, estaran mes afectades per aquestes directives que aquelles entitats les activitats de les quals estiguin dirigides a la prestació de serveis bancaris, com poden ser l’activitat de proveïdor de mitjans de pagaments (entitats emissores de targetes), o l’activitat de finançament (societats financeres), o l’activitat duta a terme per les entitats de banca generalista que realitzen tant activitats de prestació de serveis d’inversió com de serveis bancaris pròpiament dits. Serà, per tant, en l’àmbit *MiFID de la protecció de l’inversor on les Entitats de banca privada han de centrar els seus esforços perquè amb un estricte compliment d’aquestes Regles puguin obtenir avantatges competitius pel que fa a les entitats dedicades a la banca majorista.
Aquestes Regles *MiFID estableixen, entre uns altres, com han de dur-se a terme les activitats de comercialització i assessorament de clients, quines són les informacions que han de lliurar-se als clients tant abans com després de la prestació d’un servei inversió, a l’objecte que el client compti amb tota la informació necessària per a la presa de les seves decisions. Així mateix, s’estableix com s’han de declarar els beneficis que l’entitat obté en la prestació d’un determinat servei d’inversió, així com distingir clarament entre els imports pagats pels clients que corresponen al preu d’un producte o servei, dels imports pagats en concepte d’altres despeses o comissions. A més, s’han d’establir mesures que evitin els conflictes d’interès, principalment aquells que poguessin existir entre l’entitat i el client, i, en general, desenvolupar i establir tot un conjunt de mesures que augmentin la transparència de l’entitat envers el client, la qual cosa finalment es traduirà en un augment de la protecció dels clients.
Per poder complir amb totes aquestes regles, les entitats han necessitat modificar el seu model de negoci i, en certa mesura, la seva estratègia. A més, han necessitat de fortes inversions en tecnologia i en formació de la seva plantilla, en particular de la força comercial, i han desenvolupat nous models d’assessorament a través de plataformes tecnològiques que, juntament amb una àmplia oferta de productes i eines de valor afegit permeten, entre d’altres, el cobrament d’incentius com a conseqüència de l’augment de la qualitat del servei que presten als seus clients.
És per això que, a partir d’aquest moment, aquelles entitats que hagin estat capaces d’integrar aquestes regles, tant en el seu model de negoci com en la seva estratègia corporativa, abans que les seves entitats competidores, i comptin amb una plantilla plenament coneixedora d’aquestes noves regles que sigui capaç de transmetre els beneficis d’aquestes als seus clients, comptaran amb un avantatge competitiu pel que fa als seus competidors que els permetrà posicionar-se per davant d’ells, fent del compliment d’aquestes regles un argument de venda dels seus serveis, convertint el que inicialment semblava una regulació que solament portaria amb ella un augment dels costos per a les entitats, en un avantatge competitiu que li permetrà obtenir uns majors beneficis alhora que augmenta la protecció dels seus clients, la qual cosa portarà amb ella l’enfortiment del seu negoci acompanyat d’una millora dels seus estàndards ètics.