Cèlia Vendrell Consellera del PS al comú d'Escaldes-Engordany

Com passa sempre, quan arriben aquestes dates, ens desitgem un bon any nou. Tots, amb menys o més sinceritat, expressem als coneguts que volem que les coses els vagin millor, que tinguin salut i que els acompanyin en tot moment la gent que s’estimen al llarg, en aquest cas, d’aquest 2018 que tot just ha començat a fer les seves primeres passes.
Si tots els desitjos que comentem en les nostres nombroses converses realment es complissin, no caldria que ens dotéssim d’eines legals per organitzar o desorganitzar, la nostra societat. No faria falta nomenar ningú per fer respectar aquestes normes ni disposar d’un govern per orquestrar-les. Malauradament crec que tots tenim força clar que no és així.
Tota societat necessita ser ordenada, però aquesta organització canvia segons el color de la pell que tenim, les creences religioses que practiquem amb més o menys devoció o el nostre entorn socioeconòmic. En resum, bàsicament, la clau és quin sigui el nostre lloc de naixement.
A Andorra, entenc que tothom estarà d’acord en el fet que ens podem considerar afortunats. En general, tots tenim les nostres necessitats més bàsiques cobertes, amb més o menys alegries. Ara bé, tots no tenim les mateixes aspiracions. Hi ha qui desitja tirar endavant la construcció d’edificis de més de vint plantes a la zona del Prat del Roure. En canvi, altres simplement volen gaudir d’un simple dia de festa per descansar i poder estar amb els seus durant aquestes dates nadalenques.
Als primers els hi posem catifes vermelles per facilitar la seva caminada. Als segons, els hi anul·lem el dia de festa setmanal durant aquestes dates posant l’excusa que s’ha de vetllar perquè tots puguem consumir més i més. Aquesta és la trista realitat.
Tots fem part de la nostra societat, del més ric al més pobre. Tots tenim el nostre rol, que permet que aquesta societat andorrana persisteixi al llarg dels anys. La defensa del més feble és la bandera del Partit Socialdemòcrata (PS), que treballa perquè Andorra no deixi de ser solidària i integradora. És una lluita diària, sigui des del Consell General o des dels comuns. Volem ser els portaveus de la gent que creu en una societat més justa, més igualitària i amb més oportunitats per a tothom.
És una tasca molt gran. Tan gran que no podem fer-la sols. Per això, necessitem gent que vulgui sumar esforços i crear sinergies. Ens fa falta, al llarg d’aquest recentment iniciat 2018, sumar entre tots i fer que Andorra retorni al camí de la solidaritat entre els seus ciutadans
Molt bon 2018 per a tothom.