L’arbre genealògic
En aquesta ocasió, compartiré amb vosaltres una altra de les meves aficions: fer l’arbre genealògic de la meva família, tant de la part paterna com materna, partint dels meus avis fins a l’actualitat.
La veritat, una àrdua tasca en la qual ja porto empleats sis anys i encara està sense acabar, però tampoc tinc gaire pressa, el vaig fent a poc a poc i gaudint d’aquesta activitat.
Doncs, aquesta afició va començar quan vaig obrir el meu Facebook i van començar a aparèixer cada vegada més familiars, perquè la veritat és que som molts. Llavors vaig començar a preguntar i a gargotejar una mena d’esquema sobre la meva família. Després vaig obrir un arbre genealògic en un programa que no anava molt bé per al que jo pretenia fer i, actualment, tinc més de 300 familiars en el meu arbre de MiHeritage.
Començar va ser fàcil. Vaig anotar a tots els avantpassats que coneixia que són pocs, perquè jo sóc l’única dels meus germans que, per tenir menys edat que ells, no va conèixer els avis. Així que aquesta part vaig trigar molt poc de temps a fer-la. De fet, encara no m’he dedicat a anar més enrere dels avis. Després, em vaig centrar en la resta dels familiars que coneixia. Vaig anar anotant tant les dades de les quals estava segura com les dubtoses, per tal d’investigar la seva veracitat més endavant.
Per contrastar aquestes dades, primer vaig demanar informació als meus familiars més propers i després em vaig dedicar a veure fotos, documents i a parlar amb altres familiars i convidar-los a la pàgina per tal que s’ampliessin les dades.
Vaig haver de enfrontar-me amb moltes informacions que no eren veraces i anar corregint les dades a poc a poc perquè guardessin coherència.
Un cop organitzat el meu primer arbre —l’actual ja és la tercera versió— vaig advertir que hi havia moltes sorpreses. En el meu cas, vaig localitzar a familiars molt propers que no sabia ni tan sols que existien fet que va constituir una troballa molt important per a mi, la qual, fins i tot, ha canviat alguns aspectes de la meva vida, però que em reservo per ser part de la meva vida privada.
I, així, de pensar en fer un de petit amb els meus pares i germans, amb el temps, els meus oncles, cosins, etc., han anat ocupant també el seu lloc. Una obra inacabable.
En definitiva, el meu arbre genealògic em serveix per entendre millor el passat de la meva família, augmentar el meu sentit de pertinença a ella —de fet des que el vaig començar ja s’han organitzat algunes quedades familiars—, aprendre sobre el passat i exercitar el cervell.