El repte col·lectiu del 2018
En aquest període de festes, tots passem uns dies en família i vivim l’alegria dels grans i petits. Però, malauradament, hi ha famílies que ho passen molt malament i no podem oblidar-nos d’elles. Són famílies que han viscut la violència de gènere o la violència domèstica.
El passat 25 de novembre es va commemorar el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, un dia que hem de seguir tenint molt present al calendari ja que aquesta violència no desapareix, malgrat els molts esforços que fem per eradicar la violència de gènere i la violència domèstica, i que haurem de mantenir amb la finalitat de fer-la desaparèixer.
En el decurs del darrer Consell General de preguntes al Govern es va voler debatre aquest tema. Això em molesta ja que es parla de víctimes vulnerables i sovint d’infants i adolescents que viuen aquesta violència a casa: cal ser el màxim de curosos i protegir-los el màxim possible, bo i evitant al màxim frivolitzar o trivialitzar allò que considero que és una de les pitjors xacres socials dels nostres dies. El que és clar és que s’ha d’actuar i no parlar-ne tant.
Actuar com ho han fet els governs anteriors, des del 2008, quan es va crear l’atenció integral a la dona víctima de violència de gènere.
Actuar com ho hem fet tots els consellers i conselleres de la legislatura 2011-2015, quan vam ratificar per unanimitat el Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa, que posa les pautes i les accions a desenvolupar per aturar aquesta xacra i també quan vam treballar tots els grups parlamentaris la Llei per a l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, així com el compromís d’elaborar el Llibre Blanc de la Igualtat, treball que va culminar el juny passat, amb la participació directa de tots els col·lectius susceptibles de viure algun tipus de discriminació. El Conveni i la Llei es van adoptar per unanimitat, mostrant el nostre convenciment ferm per lluitar contra aquesta violència.
Actuar com fa el Govern desenvolupant les eines legislatives que vam votar, de forma seriosa i rigorosa, creant el Departament de polítiques d’igualtat que treballa de manera ferma per desenvolupar els canvis que prescriu la Llei, com refermar el servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere i de la violència domèstica -abans Servei integral a la dona- donant ajuda psicològica, jurídica i social a les víctimes directes i indirectes que són els infants, posant en funcionament el telèfon d’urgència d’ajuda a les víctimes 24 hores, 7 dies a la setmana, desenvolupant acords amb tots els agent susceptibles d’ajudar les víctimes i moltes més accions que la limitació d’espai m’impedeix enumerar. Però que hi són.
Allò que queda clar és que la lluita per a l’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica és un objectiu de tots i totes. Nosaltres: pares, parella, padrins, treballadors, professors, professionals de l’esport, agents de la societat, etc., hem de trencar estereotips amb els nostres infants i adolescents. Hem de mostrar a la societat que s’ha de viure sense violència i donar tota l’ajuda possible a les víctimes.
No vull acabar sense donar les gràcies a tots aquells i aquelles que ens hem implicat en aquesta lluita: consellers, ministres, secretària d’estat, directora i altres persones implicades, i desitjar-los a tots una bona entrada a l’any 2018 que, esperem, arribi amb menys violència. De qualsevol tipus.