Cosits i descosits massanencs
Aquests dies hem viscut una veritable dansa del sable política, un ball de cadires, colors i fins i tot jaquetes. Ningú dubtava de la reacció d’Unió Laurediana, s’intuïa des de fa mesos que no estaven a gust dins de Liberals d’Andorra, un grup amb ganes d’evolucionar i deixar enrere la vella política i les seves formes. Els liberals varen donar l’opció d’elegir el pròxim candidat a cap de llista de manera democràtica, donant plena llibertat a tot aquell qui s’hi volgués presentar, seguint els paràmetres dels Estatuts del partit, com així ho van demanar una i altra vegada, precisament, els qui ara titllen aquest procés «d’antidemocràtic». Així es va fer, i així ens vam adonar de que una elecció lliure i democràtica no anava amb el tarannà d’UL, i per tant, van marxar. Fins aquí tot correcte, era d’esperar.
Ara bé, els cosits i descosits que s’han dut a terme a la sastreria política de la Massana, són un xic més enrevessats. Fent una mica de memòria, ens situem a les Generals del 2015, on finalment es va presentar una llista anomenada Independents + Liberals, encapçalada per Carles Naudi i Judith Pallarés, independent i liberal, respectivament. A molts ens va sorprendre aquella llista, doncs no era la que principalment es va proposar i més, quan aquell número ú sonava fort per a la llista general de DA. Aquesta, va ser confeccionada en petit comitè, mentre el gruix dels afiliats i simpatitzants restàvem atents a la sala principal. Finalment, el secret es destapà i se’ns comunicà la confecció final de la candidatura. Allà ningú va votar, tan sols se’ns va presentar la llista i se’ns va demanar el suport i la nostra ajuda per elaborar la campanya electoral. I així va ser. Tots a la una per aconseguir una gran victòria. Aquesta és la feina d’un partit.
Però aquella costura, ara s’ha descosit. L’independent que es va integrar al Grup Parlamentari Liberal i que va estar, per exemple, a primera plana al Congrés de la Internacional Liberal, ara resulta que no, que era el candidat de Ciutadans Compromesos, una plataforma d’àmbit comunal integrada per diversos colors polítics, blaus, taronges i verds, essencialment, que en el seu moment, recordem, va donar llibertat als seus membres per donar suport a la candidatura que volgués, ja que en cap moment es va postular aquesta agrupació en l’àmbit Nacional. Resulta curiós, si més no, que si sempre ha sigut el «candidat» de CC a les Nacionals, critiqués al seu dia que l’elecció del cap de llista liberal «és un procés que me l’he hagut de mirar des de la barrera», fent referència a que no va poder votar pel fet de no ser afiliat. Aquí se’m presenten diverses preguntes:
–Qui l’ha nomenat «candidat» de CC?
–Per què el síndic ara se’n refereix com conseller de Ciutadans Compromesos?
–Si era el «candidat» de CC, perquè volia votar al cap de llista liberal?
–Si ha abandonat el Partit Liberal per no haver pogut votar dita elecció, com és que la seva pròpia elecció no la va poder votar ningú?
–La consellera Judith Pallarés, i tots els liberals de la Massana, que sempre hem donat suport a CC, hem quedat exclosos de facto d’aquesta plataforma?
M’agradaria acabar amb una reflexió. A la Massana, com a d’altres parròquies tenim un comitè parroquial de Liberals d’Andorra del qual jo en tinc l’orgull de ser el representant a l’Executiva nacional. Un comitè que es reuneix periòdicament i molt actiu a l’hora de debatre i trametre les seves inquietuds al partit. És just que aquest comitè, del qual TOTS els consellers generals de la parròquia en formaven part, s’adonés per la premsa de que, de cop i volta, el candidat que tots vàrem votar i donar suport, tot i haver sigut escollit «a dit», ja no és del Grup Parlamentari Liberal, sinó que és de Ciutadans Compromesos? Penso que, com a mínim, mereixíem una explicació de primera mà d’aquesta decisió, però en fi, si la premissa és seguir el tarannà dels seus nous «socis» lauredians, no podia ser d’una altra manera.