Francesc Guillaumet Periodista

D’aquí deu dies hi ha eleccions a Catalunya. Probablement les més transcendents de la història del (també) Principat i segons s’apunta, les que tindran una participació més alta des de la recuperació de la democràcia. De fet, tampoc no costarà gaire tenint en compte que la gent ja va acudir en massa a les urnes a les plebiscitàries del 27 de setembre del 2015. I encara que aquest article arranqui començant la casa per la teulada, em serveix per defensar la tesi que el resultat que surti del 21-D serà una radiografia gairebé real de la sociologia de la societat catalana. Ara bé. Quines possibilitats de fer govern hi ha després de les eleccions? El sobiranisme tornarà a tenir majoria absoluta? I si no la té, hi ha possibilitats d’un govern alternatiu que esmeni el full de ruta de l’independentisme?

D’entrada, el primer que cal apuntar és que les eleccions que es faran d’aquí una setmana i escaig s’esdevenen en un ambient enrarit. I no és per menys. El Govern elegit democràticament (insisteixo, en unes eleccions que van ratllar el 77% de participació) està cessat. El president és a Brussel·les acompanyat de part del seu Govern mentre que el vicepresident i el qui fou conseller d’Interior són a la presó (també hi han estat 33 dies la resta de membres de l’Executiu cessat pel 155). No cal ser llicenciat en Ciències Polítiques per veure que de normal la situació en té ben poc. I només cal fer l’exercici de situar aquest mateix escenari en qualsevol altre país del món per entendre que la tesi que en trauríem seria si fa o no fa la mateixa.

I mentre la campanya electoral avança com pot (torno a afegir que no és habitual que dos dels principals caps de llista no puguin fer campanya perquè són a la presó o bé a l’exili) es van succeint les enquestes. De les que es van fer fa un més gairebé no cal ni parlar-ne perquè encara no se sabia si hi hauria llista única ni si Carles Puigdemont n’encapçalaria alguna. I les que hem conegut fa una setmana diuen coses ben diferents. Si però que hi ha tendències que es van repetint malgrat les diferències de criteri demoscòpic. El que han pronosticat totes amb més o menys encert és la hipotètica victòria d’ERC (en alguna, com la del CIS, en un frec a frec amb Cs, i en alguna altra, com la del Periódico de Catalunya, disputant-se el primer lloc amb Junts per Catalunya). I és precisament la d’aquesta llista que encapçala Puigdemont una de les constants que es van repetint en les enquestes. I és que totes (amb major o menor grau) pronostiquen que és una opció que va a l’alça i que trenca amb les males perspectives que donaven fa només un més els sondejos a l’antiga Convergència (ara PDeCAT) que dóna estructura i cobertura mediàtica a la llista del president. També coincideixen les enquestes en el creixement de Cs d’Inés Arrimadas i del PSC de Miquel Iceta (d’oratòria brillant i de gran intel·ligència política). Es dona fins i tot el cas que alguna enquesta pronostica un empat al segon lloc entre aquestes dos formacions. L’altra constant de les enquestes (d’absolutament totes les que s’han publicat fins ara) és la reculada dels comuns i de la CUP i, especialment, del PP de García Albiol, que fins i tot podria quedar en última posició. 

Dit això s’obren les quinieles. Quins pactes seran possibles després del 21-D? Si el bloc sobiranista suma no hi ha massa més a dir (altra cosa serà si opta per continuar amb el procés o si ajusta els terminis marcats fins ara). Però i si no fos així? I si el sobiranisme no tingués majoria a la cambra catalana com ha passat fins ara? Doncs si no és així, al meu entendre, és més que una hipòtesi la repetició de les eleccions. I m’explico. A hores d’ara és tant probable que el bloc constitucionalista format per Cs, PSC i PP sumi majoria d’escons com que jo sigui cap de Govern d’Andorra (és a dir, pràcticament impossible). Perquè això fos possible (no que jo fos cap de Govern sinó que el bloc constitucionalista pogués governar, vull dir) haurien de comptar amb el concurs dels comuns de Xavier Domènech. I en una entrevista que li vaig fer fa poc va dir exactament això: «No investirem ni un govern continuista ni un que giri entorn a Cs, PSC i PP». És a dir, que els comuns tenen molt clar que no donaran cap facilitat a la dreta (i menys, com va dir Domènech a l’entrevista) a un partit com Cs que qüestiona el model d’escola catalana que és precisament el que ha donat cohesió a aquest país. Descartada aquesta opció, seria possible un govern sobiranista amb el suport (més o menys explícit) dels comuns? D’entrada seria més probable però igualment complicat i pràcticament descartable atès les reticències que té l’òrbita ecosocialista de l’antiga ICV amb les rèmores del món (ex)convergent integrat, en part, en la llista de Puigdemont. I encara que pel flanc esquerra ERC podria buscar els comuns i a la inversa és ben possible que no sumessin els 68 escons que precisa la majoria absoluta del Parlament. Fet i fet tampoc és versemblant que el PSC volgués res amb una ERC independentista ni ERC amb un PSC que ha donat suport al 155. 

Per tant, a deu dies de les eleccions el més calent és a l’aigüera i per molt que l’estadística intenti marcar tendència és ben probable que no l’encerti ningú. I més quan venim de pronòstics tant poc encertats com els que van pronosticar el sorpasso de Podemos al PSOE o la victòria dels proeuropeus al referèndum del Brèxit. Pel que pugui ser, doncs, no cal atabalar-se massa amb la demoscòpia perquè l’enquesta definitiva arribarà el 21 de desembre ben entrada la nit. I és llavors, i només llavors, quan es podrà començar a fer números.