Un avenç significatiu
Dijous es va votar el Projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre de 2006.
Abans de centrar-me en el contingut de la llei, voldria fer esment de les formes que va emprar el conseller del PS. De fet, dijous va quedar palesa la manca d’arguments del PS enfront de les explicacions clares i contundents del ministre Xavier Espot. Prova d’això és que, malauradament, des del PS es va haver de recórrer a al·lusions personals en comptes d’usar els temps assignat per debatre fet que, des del meu pint de vista, denota de la manca i/o inexistència d’arguments polítics.
Personalment, retreure temes personals en els debats polítics, no m’agrada. Cert és que la societat andorrana és petita i tothom es coneix però això eximeix la privacitat de cadascun dels polítics del nostre país. Aquesta manera de fer política no la comparteixo. El debat cal centrar-lo en els temes que incumbeixen als nostres ciutadans, com és millorar les condicions laborals, socials i econòmiques. Quan es perden de vista aquests elements i ens endinsem en l’esfera personal, la nostra credibilitat com a polítics deixa molt que desitjar. No hem de caure en aquesta baixesa política.
Pel que fa al fons, el projecte de llei que es va aprovar dijous donaria per a molts debats però permeteu-me que em centri únicament en un dels aspectes més rellevants: els contractes de baix rendiment.
El Grup Parlamentari Demòcrata, en consonància amb el Govern, va presentar una esmena que modifica en profunditat l’article 19 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. A través d’aquesta esmena es regula detalladament el nou model d’inclusió laboral i sociolaboral de les persones amb discapacitat, en entorns oberts, inclusius i accessibles, i suprimeix la regulació dels contractes de baix rendiment i d’aprenentatge en condicions especials.
Aquesta esmena es va dur a terme ja que el Govern, de manera ordenada i amb totes les garanties necessàries, va treballar per tal que les persones amb contractes de baix rendiment vigents mantinguessin el seu lloc de feina però amb un contracte normal i evitar així el risc que el canvi normatiu pogués provocar que perdessin aquesta feina. Tal i com comentava el dijous passat el ministre, aconseguir això ha suposat un treball de camp amb les empreses i els agents implicats al si del qual ha regnat el diàleg i la concertació.
Com veuen, per tal de suprimir el contracte de baix rendiment, calia procedir modificant totes les disposicions legals que hi fessin referència, però, sobretot, i per sobre de tot, calia mantenir la seguretat jurídica de les persones amb discapacitat que tenien els contractes ja establerts i calia reconduir-los sense que cap dret se’ls veiés lesionat. És a dir: no únicament amb una simple esmena es podien suprimir dits contractes, com pretenia el PS.
Paral·lelament a aquesta modificació, crec que és de rebut destacar la consolidació de la Xarxa d’empreses Inclusives que se sumaran a la contractació de persones amb discapacitat. Una gran tasca feta per totes les parts implicades.