Tot el que passa recorda molt la figura del gondoler i el símbol de la góndola. Navegar per Venècia és sempre un plaer, sobretot si tens la sort de caure en mans d'un autèntic gondoler. Estima la seva professió i coneix millor que ningú la història de la ciutat que s'enfonsa. És misteriosa la impersonalitat de la góndola. Es mou a un costat o altre i no atén als rems --com qualsevol embarcació sense motor-- sino al pal que el gondoler mou a un ritme que sembla musical. Avança o retrocedeix segons les necessitats i quan tot va be la cançó típica del país sona entre els canals. Cert, però no sempre. Perquè de la mateixa manera que el gondoler autèntic venecià parla un italià amb accent propi d'aquest lloc, el que no ho és interpreta cançons napolitanes --els turistes les coneixen i es queden més contents-- i procura fer-se entendre amb la llengua de cada client. Un estima el seu simbolisme i l'altra els diners que es ficarà a la butxaca. Sembla el mateix, però no és així. Igual passa quan cau la tarda i els funcionaris venecians canvien el seu vestit per el de gondoler, amb el seu típic barret, i tots es concentren a la Plaça de Sant Marc per lligar amb les turistes. Tot és un gran mercat a Venècia amb productes autòctons i altres que ho semblen.

Jo hem quedo sempre amb el gondoler autènticament venecià, perquè és un bon amic. Te quelcom de desmanegat en el seu moviment. Uns són més airosos i un xic elegants i uns altres més desordenats, que no és fàcil mantenir l'equilibri en una navegació tan desequilibrada. El gondoler diria que és el nostre doble arreu del món, perquè és ombra i moviment a la vegada. Sap estar callat o cantar, mirar cap un altra costat al passar pel pont dels desitjos, o be associar silencis i sons segons marqui la circumstància. Els polítics i els periodistes tenim un punt de gondoler, encara que uns es mullin més que uns altres.

Periodista [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.