Antoni Pol i Solé Arquitecte

El que no és possible, el que no pot fer-se o esdevenir, ni ser, dit altrament l’impossible, acostuma a ser una realitat tard o d’hora, després d’imaginar-lo, d’elogiar-lo, de desitjar-lo i de construir-lo.
Igual que la roda de la vida... que ens arrossega primer pel possible, per llençar-nos, després, cap a l’impossible... una i altra vegada.
La sorprenent i singular Ilke Marechal, la certa, la tangible i la possible; darrera la impossible, la intangible i la incerta Angel Iyé (pseudònim), ens ha regalat Eloge de l’impossible / Elogi de l’impossible.
Un nou volum, el quart, dins la col·lecció de poesia de l’editorial Anima Viva multilingüe SLU, que conté 56 poemes.
I que han estat traduïts al català per la mesurada Geraldine Sasplugas i són acompanyats d’un cd amb sis dels poemes excel·lentment musicats pel bon saber fer i per la sensibilitat de la compositora Natàlia Solà i Salvà, declamats en francès per la precisa rapsoda Lídia Magallon i Font i interpretats pel prolífic baríton Lluís Sintes i Mercadal i la jove i profunda soprano Ramírez i Abella Rosa Mari, acompanyats per la promesa al piano de Carles Picon.
El 27 de setembre passat es va presentar el llibre en un excepcional concert –aparentment impossible inicialment, però possible finalment gràcies als que el van imaginar, elogiar, desitjar i construir –al Santuari-Basílica  de Nostra Senyora Meritxell per Ánima Viva i Natàlia Solà i Salvà, amb la col·laboració del Comú de Canillo, l’Eeglésia de Canillo i la Societat Andorrana de Ciències, amb els artistes anteriorment indicats però fent de rapsoda Geraldine Sasplugas, recitant les paraules de la poetessa Ilke Marechal.
No us puc fer arribar la música, ni el so del cant o la declamació, però sí part o un petit tast dels textos, de les paraules que es troben a l’origen d’aquest elogi de l’impossible, iniciant el camí per esdevenir un dia possible.
«Potser és allò / l’inrevés de les coses és l’endret...
Per tot la cerca te un nom / buscar allò que anomenem si mateix / ... / allò que anomenem l’altre en si mateix / ...
Terres ignotes / ... /per atényer l’impossible / ...us espero».
Tanmateix / ...la farsa del seriós / i el seriós de la farsa / van a bon pas / ...
La mort ens espera / ...tot altrament / en un no-lloc, ...
Fer-se l’amic de la mort / ... / hi ha forma mes segura / de provocar la vida ?...
La realitat del món / guanya a néixer / ... / només la visió borrosa / sap suscitar l’obra a venir / ...
Cal mirar / ...amb la doble mirada / la meva i la de la meva ombra / a saber si una de les dues / portarà la llum al fons / ...
Córrer és només / una altra manera d’esperar / ...
Si se m’acut pensar en alguna cosa / i l’endemà tot son contrari / és que en l’entre-temps la cosa / s’ha capgirat en mi / ...
Completar el real / afegir pregunta sobre pregunta / ... / quina millor manera / de bastir una casa / on resguardar-se de la pluja de les respostes...
...On ha anat a parar el natural del món? / ni els ahirs acomplerts / ni allò nou de demà / ni el sabor del dia / no són la sang de les nostres vides /...
Com escapar / de la banalitat de les importàncies / per endinsar-se en el primer somriure vingut / ...
...la pregunta consisteix en saber / quin gust té una poma llençada.
Alguns mots esperen a la vegada / que les coses es vessin en ells/... alguns altres en canvi / no volen correspondre a res / ...
...per abordar l’impossible / ...cal/ que el cor hagi desembarassat / el camí sense camí / ...
Dins una ma hi tinc / l’instant que aterra / i el que s’enlaira / el tinc a l’altra ma / ...
Tret que sigui el contrari / la força de cohesió / duu al dors / la força de confusió/ ...
Que l’estel de l’abisme / sigui negre, negre, negre / perquè els meus ulls a la fi / vegin sense cap claredat/ ...
Amb una ma sostinc el dia a dia / ... amb l’altra ma se sosté / ...tot el que s’amaga / ...
No soc pintor / però la vida se serveix / per als seus propis designis / tot sovint del meu sentit del desordre.
A voltes em travessen coses / els pensaments de les quals només són l’ombra  / ...
La geometria dels mots / no iguala l’espai de les coses / ...
Que dir de la distància / ...que apropa / que uneix per sempre / ...
Allà / on la llum cessa de néixer / comença el tremolar de l’ull / ...
Endins / tan endins / que no se’n pot sortir / ...
Allà on es dissolen / ...les presències ... / ...estació terminal /...
Allà on la veritat fuig / jeu el misteri del present / ...
Crear – es veure la vida / altrament / ...
Que és l’Ull / amb mirada de foc? /... friso i no sé perquè / ...
Quina memòria / aspira / a que esdevingui oblit / ...».