De la interpretació a la manipulació
La lectura de l’article de la M. I. Sra. Rosa Gili, Menors amb drets minvats, publicat recentment en aquest espai, en relació a la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, m’obliga a reaccionar per evitar confondre l’opinió pública.
L’article es basa en el dret d’i nformació i del consentiment del menor.
Pel que fa al dret d’informació, la llei diu literalment el següent: «El menor d’edat té dret a rebre informació sobre el procés assistencial de forma adequada al seu grau de maduresa i comprensió, sense perjudici de la informació que cal donar als titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal».
En aquest article, la llei no limita cap edat, per la qual cosa, tot menor d’edat té dret a estar degudament informat sobre el seu procés d’assistència sanitària i, en cap cas, exclou la informació que s’ha de donar als titulars de la pàtria potestat o de la seva tutela legal.
Cito també: «En el cas del menor d’edat inferior a setze anys, el consentiment l’han de donar els titulars de la seva pàtria postestat o de la seva tutela legal, havent escoltat en tot cas el seu parer…», per tant, la llei permet que el menor aporti el seu parer i no exclou en cap moment els titulars de la pàtria potestat o de la seva tutela legal de tenir-lo en compte si, com a responsables, ho consideren.
La proposta del PS de rebaixar el consentiment als 14 anys sembla contradictòria amb la proposta dels de més de 16 anys, tal i com el conseller Antoni Missé ja va remarcar durant la seva intervenció a la sessió del Consell General.
La llei no contempla un sol tipus d’assistència sanitària com a la que fa referència el PS. El consentiment del menor està pensat per a qualsevol tipus d’assistència sanitària que hagi de rebre el menor, i no només el referent a la sexualitat. Fins i tot, l’exemple que formula la Sra. Gili en el seu escrit acaba donant-nos la raó, ja que el consentiment del menor de 12 anys és compartit amb la mare.
La llei fixa als 16 anys el consentiment per part del menor considerat, en aquest cas, com un adult. Es considera que a partir dels 16 anys el menor té capacitat per donar personalment el seu consentiment, amb el benentès que això no exclou, si ell ho permet, que l’opinió dels titulars de la pàtria protestat o dels titulars de la seva tutela legal es tingui en consideració, cosa que passa en la major part dels casos.
Hem de ser coherents amb les propostes a menors i no només amb els temes de salut.
Si entenem que un menor de 14 anys pot donar lliure i personalment el seu consentiment, ho podríem extrapolar a qualsevol àmbit de la seva vida i llavors no seria d’estranyar veure, cada vegada més, menors de 14 a 16 sols, de festa, a les tantes de la nit, sense la presència dels seus titulars de la pàtria potestat o de la seva tutela legal.
Podria semblar una manera de no fer minvar els drets dels menors, però el grup parlamentari Demòcrata no ho considera així.