Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 73 any 2017, del 15 de novembre de 2017, de la  Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

Amb la introducció en els últims anys de l’Impost sobre Societats, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i l’Impost sobre la Renda dels no Residents determinades operacions societàries portaven associades un cost tributari significatiu en relació amb aquests impostos que, fins i tot, arribava a desincentivar-ne l’execució de les operacions.
Com a operacions de reorganització empresarial, aquesta Llei preveu les operacions de fusió, escissió, bescanvi de valors, aportació no dinerària de branques d’activitat o d’altres actius i devolució d’actius. Totes aquestes operacions estan definides al mateix cos de la Llei, amb l’objectiu de delimitar l’abast de la norma.
Cal destacar la inclusió a la Llei de les operacions d’escissió no proporcional i de devolució d’actius, que tenen com a objectiu facilitar la resolució de conflictes en el teixit empresarial andorrà, amb especial incidència sobre l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni de grups familiars de manera fiscalment neutra, per protegir d’aquesta manera un sector tan característic del Principat d’Andorra.

La finalitat d’aquesta Llei és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució d’aquestes operacions de reorganització, amb l’objectiu de facilitar les operacions de reestructuració de grups i de patrimonis empresarials d’entitats i persones físiques. A la vegada, la Llei pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci sinó que estan basades en raons purament fiscals. Amb aquest propòsit, i per tal d’evitar crear oportunitats per a l’elusió fiscal, la Llei exigeix, perquè el règim fiscal sigui aplicable, que pugui provar-se l’existència de motius econòmics vàlids que justifiquin la realització de les operacions de reorganització que s’hi acullen.

L’aplicació del règim fiscal a les operacions de reorganització empresarial es produeix per defecte, sempre que les transaccions compleixin els requisits i les condicions previstos per aquesta Llei. Malgrat l’anterior, la Llei preveu que, amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura pública corresponent, les operacions hagin de ser objecte de notificació a l’Administració Tributària. L’objectiu de les obligacions de comunicació i informació previstes al capítol VI de la Llei és facilitar el control i el coneixement de les operacions efectuades per part de l’Administració Tributària. Així mateix, la comunicació a presentar haurà d’incloure la renúncia al règim en els casos en què s’opti per no aplicar-lo.

El règim fiscal que s’estableix en aquesta Llei no té efectes exclusivament en el tractament de les operacions de reorganització empresarial en matèria dels tributs directes anteriorment esmentats, és a dir, l’Impost sobre Societats, l’Impost sobre la Renda dels no Residents o l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, sinó que és comprensiu de tots els impostos andorrans que poden meritar-se en aquests tipus d’operacions. Amb aquesta intenció, els articles 12 a 14 de la Llei regulen el tractament de les reestructuracions acollides al règim fiscal a l’efecte de l’Impost General Indirecte, l’Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries i l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries, establint els mecanismes tècnics adequats per tal de garantir la neutralitat necessària també en l’àmbit d’aquests impostos.
Des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la Llei és el de diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent.

La utilització del mecanisme de diferiment pot suposar que, en alguns casos, la realització d’operacions acollides en aquest règim fiscal doni lloc a situacions de doble imposició. En conseqüència, ha resultat necessari que la Llei reguli també els mecanismes requerits per evitar la doble imposició i, així mateix, prevenir situacions de desimposició. Amb aquest últim objectiu, l’àmbit d’aplicació de la Llei s’ha restringit a les operacions que, si no es poguessin acollir al règim fiscal regulat per aquesta Llei, generarien un cost fiscal a Andorra per a alguna de les parts intervinents i que, a la vegada, un cop aplicat el mecanisme de diferiment, segueixin garantint el manteniment de la potestat de gravamen al Principat d’Andorra sobre les rendes diferides.

A la vegada que es preveu el diferiment de les rendes, per tal de garantir la desitjada neutralitat fiscal, el règim fiscal previst per aquesta Llei preveu també la subrogació, total o parcial, de les persones físiques o entitats adquirents en els drets i obligacions tributaris generats pels transmissors. Així mateix, es preveu l’obligació dels adquirents de garantir el compliment dels requisits previstos per la norma tributària que resultin exigibles als transmissors en relació amb els beneficis fiscals heretats o aplicats prèviament.