Fira de Tardor de Sort
Després de la Fira de Andorra, el cap de setmana passat tocava anar a la Fira de Sort. Vaig anar el diumenge ja que dissabte plovia molt i, a més, volia anar al Tast guiat d’ovella xisqueta i de cerveses artesanes dels Pirineus que es va fer a la plaça Major acompanyat de música i danses tradicionals. Les broquetes d’ovella amb patates al caliu estaven delicioses! També es podien tastar entrepans de botifarra i pinxos de vaca elaborats amb carn de ramaders de la zona.
També, vaig poder veure, al parc del Riuet, les ovelles que es presentaven al 3r Concurs Nacional d’Ovella Xisqueta, organitzat per l’Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta i que premia l’explotació que presenta la millor mostra d’ovelles d’aquesta raça, i la 13a Mostra d’Ovella Xisqueta amb una demostració de costums tradicionals de pastoreig i la forma d’esquellar un ramat d’ovelles amb crestons. Pel que fa al 9è Concurs del Ganxo, que és una de les activitats de la fira que més m’agraden i que aglutinava una gran quantitat de públic, premia l’habilitat dels concursants, tots ells pastors experimentats, per agafar una quantitat determinada d’ovelles amb el ganxo i tancar-les al corral.
Les ovelles de raça xisqueta, que es localitzen principalment a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, al Pirineu i Prepirineu, constitueixen una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc, i que manté un alt grau de puresa, gràcies al seu aïllament geogràfic. Aquest animal té una gran capacitat per subsistir en unes condicions ambientals molt dures, amb escassos recursos vegetals, en les quals són incapaces de sobreviure altres varietats ovines. Actualment, hi ha entre 12.000 i 15.000 exemplars i està declarada espècie de protecció especial.
Per descomptat, com cada any, vaig anar a comprar loteria de Nadal a la Bruixa d’Or i a fer-me la coneguda foto amb la bruixeta. La cua era de por, vaig haver d’esperar més d’una hora per comprar el meu bitllet. Després, gràcies al dia assolellat que acompanyava a gaudir de l’aire lliure, vaig fer un tomb per les paradetes per comprar llardons, botifarra blanca i alguna altra coseta per preparar, un dia que faci molt fred, una bona escudella. I amb un dinar a base de tapes, algunes d’elles molt tradicionals alhora que originals, pels bars del carrer central va acabar la meva vista a la fira.
També, vaig poder veure, al parc del Riuet, les ovelles que es presentaven al 3r Concurs Nacional d’Ovella Xisqueta, organitzat per l’Associació Catalana de Criadors d’Oví de Raça Xisqueta i que premia l’explotació que presenta la millor mostra d’ovelles d’aquesta raça, i la 13a Mostra d’Ovella Xisqueta amb una demostració de costums tradicionals de pastoreig i la forma d’esquellar un ramat d’ovelles amb crestons. Pel que fa al 9è Concurs del Ganxo, que és una de les activitats de la fira que més m’agraden i que aglutinava una gran quantitat de públic, premia l’habilitat dels concursants, tots ells pastors experimentats, per agafar una quantitat determinada d’ovelles amb el ganxo i tancar-les al corral.
Les ovelles de raça xisqueta, que es localitzen principalment a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, al Pirineu i Prepirineu, constitueixen una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc, i que manté un alt grau de puresa, gràcies al seu aïllament geogràfic. Aquest animal té una gran capacitat per subsistir en unes condicions ambientals molt dures, amb escassos recursos vegetals, en les quals són incapaces de sobreviure altres varietats ovines. Actualment, hi ha entre 12.000 i 15.000 exemplars i està declarada espècie de protecció especial.
Per descomptat, com cada any, vaig anar a comprar loteria de Nadal a la Bruixa d’Or i a fer-me la coneguda foto amb la bruixeta. La cua era de por, vaig haver d’esperar més d’una hora per comprar el meu bitllet. Després, gràcies al dia assolellat que acompanyava a gaudir de l’aire lliure, vaig fer un tomb per les paradetes per comprar llardons, botifarra blanca i alguna altra coseta per preparar, un dia que faci molt fred, una bona escudella. I amb un dinar a base de tapes, algunes d’elles molt tradicionals alhora que originals, pels bars del carrer central va acabar la meva vista a la fira.