Les xarxes, dinamitzadors dels territoris
L’equilibri o desequilibri d’un territori és directament proporcional al nombre i qualitat de les xarxes que el sostenen. Dit d’una altra manera, un territori desequilibrat és aquell que ha perdut la major part de les seves xarxes de connexió, a nivell tangible i intangible, amb la resta dels territoris del seu entorn, més proper o més distant.
Per tant un territori desequilibrat que vulgui deixar de ser-ho, ha de centrar-se en reparar, recuperar, reconstruir o crear i generar les xarxes que el connectin de nou a la resta del món en tots els nivells.
És com el pescador i la seva xarxa o material de pesca. Diàriament li cal repassar per cosir els punts de la malla desconnectats si vol continuar existint o pescant. Arribat a un punt però, aquesta xarxa se li ha fet petita i ha necessitat de més xarxes i més territori davant els reptes d’un món més complex, fins i tot d’un nou vaixell, de nous estris, i de noves relacions en unes noves xarxes materials i immaterials.
Ser conscient de quines són les xarxes que connecten un territori concret amb els altres territoris, és bàsic i el primer que hauríem de tenir en compte si volem recuperar les àrees deprimides o abandonades o si no es vol que el territori entri en depressió, com succeeix en les zones de muntanya i especialment al Pirineus. I això, en tots els àmbits i possibilitats d’aquests . És a dir els nivells físic, el social, l’econòmic, el polític, el sanitari, l’educatiu, el religiós, el cultural, l’esportiu, el mediambiental, el de comunicacions, el de noves tecnologies, el de l’energia, el comercial, el laboral, el lúdic ...
Xarxes antigues que perduren són per exemple els bisbats.
Les noves comunicacions digitals, a través d’internet, estableixen noves xarxes que depassen els àmbits territorials locals però es continuen expressant territorialment en àmbits molt més amplis, nacional, estatal, continental, o mundial quan els grups relacionals usen de la mobilitat global actual.
Per a dinamitzar un territori cal doncs, a més d’incorporar infraestructures en els tres nivells:
1. Que articulin punts del territori
2. Que vertebrin àrees del territori
3. Que modernitzin el territori, amb la finalitat d’atraure recursos humans i econòmics ...
... Que s’estableixin les xarxes necessàries per a crear “teixit” suficient.
Les xarxes són indispensables per a que un territori es dinamitzi o en altres paraules s’hi estableixi la vida i s’hi mantingui.
El seu grau de vitalitat doncs serà proporcional als nivells quantitatius i qualitatius de les seves xarxes.
Les Trobades culturals pirinenques són una xarxa més, en aquest cas cultural, que ens permeten retrobar un equilibri cultural més ampli, el relacional a nivell territorial regional.
Avui, a Santa Llocaia (Sainte Leocadie) prop de Puigcerdà, a l’alta Cerdanya i a menys d’una hora del Pas de la Casa , es celebren les 14 Trobades culturals Pirinenques sobre el tema L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU i amb el següent contingut: Benvinguda (M. Jean-Marie Aris), Salutació (M. Nicolàs Garcia), Presentació (Andreu Balent), El Museu de Cerdanya, una masia del segle XVIII (Hélene Palau), Les crisis de subsistències i el pagament en especies de l'obra d'art al segle XVII al Pirineu (Montserrat Moli i Frigola), L’economia ramadera a l’Andorra de l’Edat Moderna
(David Mas i Canalis), Les estacions d’esquí com a eina de dinamització econòmica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la Vall de Camprodon (Ester Noguer i Juncà), Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània de l'economia pirinenca de mitjan segle XII (Carles Gascon i Chopo), Passat i present de la indústria del ciment a la comarca del Berguedà (Rosa Serra i Rotés), Un segle d’història de les estructures sanitàries a la Cerdanya (Elisabeth de Pastors), Oficis a la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716 (Lluís Obiols i Perearnau), Presentació del llibre Art i història al Pirineu: 13s Trobades Culturals Pirinenques, Impacte dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a Andorra (Maria Jesus Lluelles i Larrosa), Nous negocis a les comarques del Pirineu (Enric Quílez i Castro), Serveis i recursos públics a l’alta Cerdanya (Laurent Leygue), Visita guiada al Museu de Cerdanya i ponència Accions de la Comunitat de Municipis de Cerdanya (Sylvie Candau), Notes disperses sobre els pirinencs: de quina economia som? (Alfred Pérez- Bastardas), Una família d'Oceja (Alta Cerdanya), la migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segles XVIII i XIX) (Ignasi Fortuny), El castell de sant Ferran i la caserna de Berga, dos exemples de “gestió econòmica” municipal (Ramon Felipó i Oriol), La colònia minera de la Pinosa (Vallmanya, Conflent). Història d'una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX) (Rubén Molina), Casa de pagès a l’alta Cerdanya - casa de pagès a l’alt Vallespir (Miquel Arnaudies), La Cerdanya col·lectivitzada (1936-1937)
(Jean-Louis Blanchon), Les Carrosses de la Fira de Primavera de Tremp (Marta Belmonte i Castellanos), El projecte de Turisme Cultural transfronterer sostenible (Antoni Ubach i Mortés i Martina Camiade i Boyer), Marxar per tornar de nou. Les migracions temporeres dels habitants del regne de França cap a Catalunya als segles XVI i XVII (Alexandra Capdevila i Muntadas), Aigües caldes: dels pelegrins a Font-Romeu als estiuejants de Barcelona (segles X a XX) (Jordi Pasques i Canut), El mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit, explotació. Una aproximació històrica, segles XVII i XIX (Andreu Balent), El sector ramader a la vall de Ribes en els darrers anys de l'edat mitjana: l'eix Vinçà, Coma de Vaca i Carançà (Miquel Sitjar i Serra), L'economia del segle XIX i principis del XX al Pallars a partir de la museografia de Casa Gassia, ecomuseu de les valls d'Àneu (Jordi Abella i Pons), Els itineraris Culturals Europeus com a eina de dinamització econòmica dels territoris de muntanya: el cas del Camí de Santiago (Ester Noguer i Juncà).
Tots hi som convidats i a fer, conscientment i constantment, xarxa.
Per tant un territori desequilibrat que vulgui deixar de ser-ho, ha de centrar-se en reparar, recuperar, reconstruir o crear i generar les xarxes que el connectin de nou a la resta del món en tots els nivells.
És com el pescador i la seva xarxa o material de pesca. Diàriament li cal repassar per cosir els punts de la malla desconnectats si vol continuar existint o pescant. Arribat a un punt però, aquesta xarxa se li ha fet petita i ha necessitat de més xarxes i més territori davant els reptes d’un món més complex, fins i tot d’un nou vaixell, de nous estris, i de noves relacions en unes noves xarxes materials i immaterials.
Ser conscient de quines són les xarxes que connecten un territori concret amb els altres territoris, és bàsic i el primer que hauríem de tenir en compte si volem recuperar les àrees deprimides o abandonades o si no es vol que el territori entri en depressió, com succeeix en les zones de muntanya i especialment al Pirineus. I això, en tots els àmbits i possibilitats d’aquests . És a dir els nivells físic, el social, l’econòmic, el polític, el sanitari, l’educatiu, el religiós, el cultural, l’esportiu, el mediambiental, el de comunicacions, el de noves tecnologies, el de l’energia, el comercial, el laboral, el lúdic ...
Xarxes antigues que perduren són per exemple els bisbats.
Les noves comunicacions digitals, a través d’internet, estableixen noves xarxes que depassen els àmbits territorials locals però es continuen expressant territorialment en àmbits molt més amplis, nacional, estatal, continental, o mundial quan els grups relacionals usen de la mobilitat global actual.
Per a dinamitzar un territori cal doncs, a més d’incorporar infraestructures en els tres nivells:
1. Que articulin punts del territori
2. Que vertebrin àrees del territori
3. Que modernitzin el territori, amb la finalitat d’atraure recursos humans i econòmics ...
... Que s’estableixin les xarxes necessàries per a crear “teixit” suficient.
Les xarxes són indispensables per a que un territori es dinamitzi o en altres paraules s’hi estableixi la vida i s’hi mantingui.
El seu grau de vitalitat doncs serà proporcional als nivells quantitatius i qualitatius de les seves xarxes.
Les Trobades culturals pirinenques són una xarxa més, en aquest cas cultural, que ens permeten retrobar un equilibri cultural més ampli, el relacional a nivell territorial regional.
Avui, a Santa Llocaia (Sainte Leocadie) prop de Puigcerdà, a l’alta Cerdanya i a menys d’una hora del Pas de la Casa , es celebren les 14 Trobades culturals Pirinenques sobre el tema L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU i amb el següent contingut: Benvinguda (M. Jean-Marie Aris), Salutació (M. Nicolàs Garcia), Presentació (Andreu Balent), El Museu de Cerdanya, una masia del segle XVIII (Hélene Palau), Les crisis de subsistències i el pagament en especies de l'obra d'art al segle XVII al Pirineu (Montserrat Moli i Frigola), L’economia ramadera a l’Andorra de l’Edat Moderna
(David Mas i Canalis), Les estacions d’esquí com a eina de dinamització econòmica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la Vall de Camprodon (Ester Noguer i Juncà), Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània de l'economia pirinenca de mitjan segle XII (Carles Gascon i Chopo), Passat i present de la indústria del ciment a la comarca del Berguedà (Rosa Serra i Rotés), Un segle d’història de les estructures sanitàries a la Cerdanya (Elisabeth de Pastors), Oficis a la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716 (Lluís Obiols i Perearnau), Presentació del llibre Art i història al Pirineu: 13s Trobades Culturals Pirinenques, Impacte dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a Andorra (Maria Jesus Lluelles i Larrosa), Nous negocis a les comarques del Pirineu (Enric Quílez i Castro), Serveis i recursos públics a l’alta Cerdanya (Laurent Leygue), Visita guiada al Museu de Cerdanya i ponència Accions de la Comunitat de Municipis de Cerdanya (Sylvie Candau), Notes disperses sobre els pirinencs: de quina economia som? (Alfred Pérez- Bastardas), Una família d'Oceja (Alta Cerdanya), la migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segles XVIII i XIX) (Ignasi Fortuny), El castell de sant Ferran i la caserna de Berga, dos exemples de “gestió econòmica” municipal (Ramon Felipó i Oriol), La colònia minera de la Pinosa (Vallmanya, Conflent). Història d'una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX) (Rubén Molina), Casa de pagès a l’alta Cerdanya - casa de pagès a l’alt Vallespir (Miquel Arnaudies), La Cerdanya col·lectivitzada (1936-1937)
(Jean-Louis Blanchon), Les Carrosses de la Fira de Primavera de Tremp (Marta Belmonte i Castellanos), El projecte de Turisme Cultural transfronterer sostenible (Antoni Ubach i Mortés i Martina Camiade i Boyer), Marxar per tornar de nou. Les migracions temporeres dels habitants del regne de França cap a Catalunya als segles XVI i XVII (Alexandra Capdevila i Muntadas), Aigües caldes: dels pelegrins a Font-Romeu als estiuejants de Barcelona (segles X a XX) (Jordi Pasques i Canut), El mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit, explotació. Una aproximació històrica, segles XVII i XIX (Andreu Balent), El sector ramader a la vall de Ribes en els darrers anys de l'edat mitjana: l'eix Vinçà, Coma de Vaca i Carançà (Miquel Sitjar i Serra), L'economia del segle XIX i principis del XX al Pallars a partir de la museografia de Casa Gassia, ecomuseu de les valls d'Àneu (Jordi Abella i Pons), Els itineraris Culturals Europeus com a eina de dinamització econòmica dels territoris de muntanya: el cas del Camí de Santiago (Ester Noguer i Juncà).
Tots hi som convidats i a fer, conscientment i constantment, xarxa.