Blockchain, la tecnologia que va en boca de tothom
Darrerament s’està parlant molt de la transformació digital i estan apareixent conceptes amb els quals ens haurem de familiaritzar molt aviat. Una de les tecnologies que està més al cap i va de boca en boca de tothom és la Blockchain (cadena de blocs). Entrem en matèria per conèixer millor aquest concepte.
Què és el Blockchain?
És una tecnologia en creixement basada en un conjunt de protocols en Internet, que està canviant la manera en què les entitats i particulars interactuem a través de la xarxa. Permet realitzar transaccions segures en línia com donar-nos d’alta en organitzacions, liquidació de fons, pagaments en moneda o qualsevol altra classe d’actius sense necessitat que intervinguin intermediaris de confiança que donin validesa a aquestes operacions.
Aprofundint una mica més des d’un punt de vista tècnic, una blockchain està formada per una llista d’arxius que estan enllaçats entre sí de manera segura mitjançant una criptografia avançada. Cada bloc conté, bàsicament, un enllaç a un bloc anterior, una data de registre i les dades de la transacció. Per disseny, els blocs són intrínsecament resistents a la modificació de les dades guardades.
Una blockchain es pot considerar com una base de dades descentralitzada i distribuïda que s’utilitza per registrar transaccions entre moltes computadores, de manera que els registres no poden modificar-se retroactivament sense el consens de tota la xarxa implicada. Això permet als participants verificar i auditar les transaccions i reconciliar obligacions de manera eficient i econòmica. Aquest últim punt és el que, al meu entendre, està potenciant el creixement d’aquesta tecnologia que crida l’atenció a moltes entitats que fins avui utilitzaven mecanismes tradicionals mes costosos i complexos.
Quines són les principals característiques?
1. Descentralització: no existeix un operador central. Les dades estan replicades en tots els blocs pel que s’elimina la dependència d’un node central.
2. Mecanisme consensuat: tots els participants en el sistema arriben a un acord que conté el conjunt de regles per executar les transaccions, les quals queden registrades en el temps dins d’aquest procés.
3. Irreversible: les operacions que han estat executades no poden ser posteriorment modificades donant al sistema el rigor necessari. Les regles per a resolució de conflictes i remediació han de ser establertes prèviament.
4. Interoperabilitat: és una plataforma oberta el que permet que aquesta xarxa pugui ser integrada amb tot tipus de registres i entitats que vulguin participar, incloent les tradicionals institucions financeres i bancs centrals.
5. Basat en Identitats: la signatura digital habilita als participants a autoritzar i verificar transaccions i identificar a les contrapartides que realitzen aquestes.
6. Seguretat: comptes, saldos i altres transaccions queden protegits per les tècniques criptogràfiques més avançades.
Quins són els seus orígens?
Encara que els primers treballs sobre cadenes amb xifrat segur entre blocs es remunten a principi de la dècada dels noranta, podem considerar que la posada en escena del primer blockchain va ser amb l’arribada del Bitcoin sobre l’any 2009. El Bitcoin, com a criptomoneda resolia el problema al món digital de la múltiple despesa (utilitzar el mateix pagament més d’una vegada de manera fraudulenta) sense necessitat d’haver d’acudir a una institució financera. En un món físic seria l’equivalent a falsificar moneda. Una altra cosa és el reconeixement actual d’aquesta criptomoneda per les entitats financeres i bancs centrals.
El Bitcoin va ser la inspiració perquè posteriorment altres iniciatives com Ripple (2012) i Etherum (2015) apareguessin com a part de plataformes obertes per a l’intercanvi de transaccions. Encara que aquestes últimes aporten avantatges com a major seguretat i velocitat, no està clar quina serà l’adoptada per la majoria i actualment hi ha múltiples iniciatives enfocades a blockchains oberts o privats.
Grans fabricants i consultores tecnològiques estan invertint en plataformes i aplicacions per facilitar i potenciar l’ús d’aquesta tecnologia. Com sempre, les vinculades a entorns financers i tecnològics (les anomenades Fintech) són les que lideren aquest vaixell, però també hi ha altres com per exemple la recent aliança ID2020 entre diverses entitats públiques i privades amb l’objectiu de solucionar problemes d’exclusió d’identitat a nivell mundial.
ID2020 s’ha desenvolupat sobre la creença que la identitat personal és un requisit previ per a la inclusió social i econòmica al món modern i promou el dret al fet que tothom tingui accés a conceptes tan bàsics com l’educació, la salut, o la justícia; com milions de refugiats poden provar que existeixen i per tant poder reclamar així els seus drets?
Quins poden ser els casos d’ús?
El principal ús dels blockchains sol associar-se als entorns financers i a les criptomonedes, però s’estan desenvolupant iniciatives orientades en sectors i aplicacions de tot tipus: transport, administració pública, salut, notariat, assegurances, IoT (Internet de les coses) en companyies d’aigua, gas i electricitat, subministraments al detall, etc.
Cas 1: Pagaments Internacionals entre entitats financeres on, en lloc d’utilitzar els costosos i lents mètodes tradicionals, adoptant plataformes basades en Ripple poden agilitzar i abastar les transaccions.
Cas 2: Contractes Intel·ligents i altres tipus de documents que poden ser registrats i validats en data i signatura criptogràfica sense intervenció humana vinculant així a les parts implicades.
Cas 3: Gestió d’Identitats, que combinades amb biometria (petjades, veu, reconeixement facial, etc.) agiliten els processos d’inscripció de clients en entitats de tot tipus sense requerir la presència física d’aquests. Això habilita un marc legal/contractual perquè es puguin realitzar operacions com a signatura digital de documents, compra i venda d’actius, intercanvi d’informació confidencial o sensible, etc.
Un altre exemple d’ús és la iniciativa ID2020 citada abans.
És indiscutible que la blockchain està canviant, entre altres coses, el món dels negocis a internet i que, directament i indirectament, això ens ha d’aportar beneficis als ciutadans del carrer. Encara hi ha moltes qüestions de tot tipus a solucionar (estàndards, legals, reguladores, financeres, etc.) i existeix una resistència al canvi de sectors més tradicionals que es podrien sentir amenaçats. No obstant això, jo crec que l’avanç és imparable i prevaldrà allò que «si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell».
Director Infraestructures tecnològiques d’Andbank
Què és el Blockchain?
És una tecnologia en creixement basada en un conjunt de protocols en Internet, que està canviant la manera en què les entitats i particulars interactuem a través de la xarxa. Permet realitzar transaccions segures en línia com donar-nos d’alta en organitzacions, liquidació de fons, pagaments en moneda o qualsevol altra classe d’actius sense necessitat que intervinguin intermediaris de confiança que donin validesa a aquestes operacions.
Aprofundint una mica més des d’un punt de vista tècnic, una blockchain està formada per una llista d’arxius que estan enllaçats entre sí de manera segura mitjançant una criptografia avançada. Cada bloc conté, bàsicament, un enllaç a un bloc anterior, una data de registre i les dades de la transacció. Per disseny, els blocs són intrínsecament resistents a la modificació de les dades guardades.
Una blockchain es pot considerar com una base de dades descentralitzada i distribuïda que s’utilitza per registrar transaccions entre moltes computadores, de manera que els registres no poden modificar-se retroactivament sense el consens de tota la xarxa implicada. Això permet als participants verificar i auditar les transaccions i reconciliar obligacions de manera eficient i econòmica. Aquest últim punt és el que, al meu entendre, està potenciant el creixement d’aquesta tecnologia que crida l’atenció a moltes entitats que fins avui utilitzaven mecanismes tradicionals mes costosos i complexos.
Quines són les principals característiques?
1. Descentralització: no existeix un operador central. Les dades estan replicades en tots els blocs pel que s’elimina la dependència d’un node central.
2. Mecanisme consensuat: tots els participants en el sistema arriben a un acord que conté el conjunt de regles per executar les transaccions, les quals queden registrades en el temps dins d’aquest procés.
3. Irreversible: les operacions que han estat executades no poden ser posteriorment modificades donant al sistema el rigor necessari. Les regles per a resolució de conflictes i remediació han de ser establertes prèviament.
4. Interoperabilitat: és una plataforma oberta el que permet que aquesta xarxa pugui ser integrada amb tot tipus de registres i entitats que vulguin participar, incloent les tradicionals institucions financeres i bancs centrals.
5. Basat en Identitats: la signatura digital habilita als participants a autoritzar i verificar transaccions i identificar a les contrapartides que realitzen aquestes.
6. Seguretat: comptes, saldos i altres transaccions queden protegits per les tècniques criptogràfiques més avançades.
Quins són els seus orígens?
Encara que els primers treballs sobre cadenes amb xifrat segur entre blocs es remunten a principi de la dècada dels noranta, podem considerar que la posada en escena del primer blockchain va ser amb l’arribada del Bitcoin sobre l’any 2009. El Bitcoin, com a criptomoneda resolia el problema al món digital de la múltiple despesa (utilitzar el mateix pagament més d’una vegada de manera fraudulenta) sense necessitat d’haver d’acudir a una institució financera. En un món físic seria l’equivalent a falsificar moneda. Una altra cosa és el reconeixement actual d’aquesta criptomoneda per les entitats financeres i bancs centrals.
El Bitcoin va ser la inspiració perquè posteriorment altres iniciatives com Ripple (2012) i Etherum (2015) apareguessin com a part de plataformes obertes per a l’intercanvi de transaccions. Encara que aquestes últimes aporten avantatges com a major seguretat i velocitat, no està clar quina serà l’adoptada per la majoria i actualment hi ha múltiples iniciatives enfocades a blockchains oberts o privats.
Grans fabricants i consultores tecnològiques estan invertint en plataformes i aplicacions per facilitar i potenciar l’ús d’aquesta tecnologia. Com sempre, les vinculades a entorns financers i tecnològics (les anomenades Fintech) són les que lideren aquest vaixell, però també hi ha altres com per exemple la recent aliança ID2020 entre diverses entitats públiques i privades amb l’objectiu de solucionar problemes d’exclusió d’identitat a nivell mundial.
ID2020 s’ha desenvolupat sobre la creença que la identitat personal és un requisit previ per a la inclusió social i econòmica al món modern i promou el dret al fet que tothom tingui accés a conceptes tan bàsics com l’educació, la salut, o la justícia; com milions de refugiats poden provar que existeixen i per tant poder reclamar així els seus drets?
Quins poden ser els casos d’ús?
El principal ús dels blockchains sol associar-se als entorns financers i a les criptomonedes, però s’estan desenvolupant iniciatives orientades en sectors i aplicacions de tot tipus: transport, administració pública, salut, notariat, assegurances, IoT (Internet de les coses) en companyies d’aigua, gas i electricitat, subministraments al detall, etc.
Cas 1: Pagaments Internacionals entre entitats financeres on, en lloc d’utilitzar els costosos i lents mètodes tradicionals, adoptant plataformes basades en Ripple poden agilitzar i abastar les transaccions.
Cas 2: Contractes Intel·ligents i altres tipus de documents que poden ser registrats i validats en data i signatura criptogràfica sense intervenció humana vinculant així a les parts implicades.
Cas 3: Gestió d’Identitats, que combinades amb biometria (petjades, veu, reconeixement facial, etc.) agiliten els processos d’inscripció de clients en entitats de tot tipus sense requerir la presència física d’aquests. Això habilita un marc legal/contractual perquè es puguin realitzar operacions com a signatura digital de documents, compra i venda d’actius, intercanvi d’informació confidencial o sensible, etc.
Un altre exemple d’ús és la iniciativa ID2020 citada abans.
És indiscutible que la blockchain està canviant, entre altres coses, el món dels negocis a internet i que, directament i indirectament, això ens ha d’aportar beneficis als ciutadans del carrer. Encara hi ha moltes qüestions de tot tipus a solucionar (estàndards, legals, reguladores, financeres, etc.) i existeix una resistència al canvi de sectors més tradicionals que es podrien sentir amenaçats. No obstant això, jo crec que l’avanç és imparable i prevaldrà allò que «si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell».
Director Infraestructures tecnològiques d’Andbank