Halloween ha arribat per quedar-se
Tot i que el temps no acompanya (vull dir que la calor que encara fa no s’escau a aquesta època de l’any) d’aquí una setmana i escaig ja serem a la castanyada. Conta la tradició que a l’època que encara existien els serenos portaven les castanyes i els panellets ben a prop per fer-se passar el fred que feia a les acaballes d’un octubre ja ben entrat a la tardor. Poc a poc, però, hem vist que pels volts de Tots Sants anem donant entrada a una tradició americana que s’obre pas en un món cada vegada més global: la de Halloween.
A les pàgines d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA llegeixo que el Comú d’Escaldes-Engordany i els Amics de l’Atletisme d’Andorra impulsen la segona edició de la Cursa de Halloween. De 1.609 metres, la cursa es farà el 5 de novembre i té com a condició sine qua non que la gent vagi disfressada. S’especifica també que la iniciativa pretén recordar les persones que ja no estan entre nosaltres en la més nostrada tradició de Tots Sants (tot i que amb un altre nom). Sense entrar en disquisicions sobre el tema de fons és ben cert que la castanyada pròpiament dita va quedant cada vegada més relegada a un segon pla per deixar pas a la tradició procedent dELS Estats Units. Pel que fa a mi vaig tenir constància per primera vegada del que era Halloween molt aviat. Concretament a la pel·lícula E.T., un film que explicava la història d’un extraterrestre que feia cap no sé ben bé com a un poble americà i que, abans de tornar a casa seva, feia amistat amb els joves de la casa on havia anat a parar. En una de les seqüències de la pel·lícula es veu com tot el poble es disfressa la nit de Tots Sants i se’n van per les cases dient aquella frase de «truco o trato». És evident que això no s’havia fet mai a casa nostra tot i que com he dit el màrqueting comença a fer forat. Ho he vist en aparadors, en anuncis de televisió i en altres iniciatives originals, com la que des de fa un parell d’anys es fa a Alpicat (al Segrià). En aquest poble han optat per celebrar la nit de Jallowëen, una iniciativa que també té una vessant solidària. La festa consisteix en disfressar-se i fer un recorregut per un passatge del terror improvitzat pels carrers de la població amb una sola condició. Per participar-hi cal portar una bossa de menjar que posteriorment es dóna al Banc d’Aliments.
Segurament que trobaríem més iniciatives d’aquestes característiques en tot el territori però el fet és que cada vegada som més permeables a tradicions que fins fa pocs anys només véiem a les pel·lícules. Podem parlar de Halloween però també del Black Friday. Fa exactament tres anys em vaig quedar sorprès quan una companya de feina em va suggerir que enviéssim un fotògraf al carrer Major de Lleida perquè la majoria de botigues ja anunciaven els descomptes del Black Friday. Desconec si al Principat d’Andorra també es fa però reconec que em vaig haver de documentar per saber què carai era. Efectivament, vam anar a donar un tomb per l’Eix Comercial de Lleida i els descomptes s’anunciaven amb bombo i platerets. El Black Friday té les seves arrels, també, en la cultura americana. Se celebra, concretament, el 24 de novembre coincidint amb el primer divendres després del Dia d’Acció de Gràcies. És un dia de grans descomptes que d’alguna manera anticipa l’inici de la campanya de Nadal. Però no només el Black Friday ha fet fortuna en la nostra cultura comercial (de fet, a Catalunya les rebaixes de Nadal i Estiu ja han passat normativament a la història) sinó que poc a poc també hi ha qui s’apunta a la campanya del Cyber Monday, que ve a ser més o menys com el Black Friday però aplicat als productes tecnològics per internet.
En altres casos, les tradicions d’altres indrets del món (tot i que conegudes) encara no han fet fortuna a casa nostra. De fet, també és curiós com cultures que estan a l’un i l’altre punt de l’equador, arriben a tenir les mateixes preocupacions. El cicle de temps n’és una i és curiós com la vida a pagès (on la meteorologia és vital pel dia a dia de la població) ha arribat a portar tradicions tant distants però alhora tant semblants. Qui més qui menys haurà sentit a parlar del Dia de la Marmota (i ara, a diferència d’E.T.) no em refereixo a la coneguda pel·lícula sinó a la tradició que es coneix amb aquest nom. Si no m’erro té els seus orígens al Canadà i és la manera que tenien els grangers d’aquest país de predir si l’hivern duraria més o menys segons el comportament de la marmota quan surt d’hivernar a principis de febrer. Aquesta tradició té un vincle gairebé calcat a casa nostra amb la festa de la Candelera. I de tots és coneguda aquella frase de «Si la candelera plora, l’hivern és fora. Si la candelera riu, l’hivern és viu». Vaja, fet i fet un aforisme amb la mateixa intenció que el del Dia de la Marmota tot i que en aquest cas la tradició pròpia encara preval.
Arribats en aquest punt no està de més assenyalar que la cultura (i especialment la cultura popular) no és un compartiment estanc. Per la seva pròpia definició està en constant diàleg amb altres tradicions i formes de fer i serà la societat la qui, al llarg del temps, acabarà de determinar cap on va o si es queda com està. Ara bé, sense desmerèixer cap tradició i des del punt de vista d’algú que és més de castanyada que de Halloween, no està de més apuntar que al capdavall les tradicions que perviuran són les que hauran sabut entroncar de manera més encertada amb la gent. I tanmateix (sigui quin sigui el resultat) acabaran fent-se populars.
Periodista
A les pàgines d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA llegeixo que el Comú d’Escaldes-Engordany i els Amics de l’Atletisme d’Andorra impulsen la segona edició de la Cursa de Halloween. De 1.609 metres, la cursa es farà el 5 de novembre i té com a condició sine qua non que la gent vagi disfressada. S’especifica també que la iniciativa pretén recordar les persones que ja no estan entre nosaltres en la més nostrada tradició de Tots Sants (tot i que amb un altre nom). Sense entrar en disquisicions sobre el tema de fons és ben cert que la castanyada pròpiament dita va quedant cada vegada més relegada a un segon pla per deixar pas a la tradició procedent dELS Estats Units. Pel que fa a mi vaig tenir constància per primera vegada del que era Halloween molt aviat. Concretament a la pel·lícula E.T., un film que explicava la història d’un extraterrestre que feia cap no sé ben bé com a un poble americà i que, abans de tornar a casa seva, feia amistat amb els joves de la casa on havia anat a parar. En una de les seqüències de la pel·lícula es veu com tot el poble es disfressa la nit de Tots Sants i se’n van per les cases dient aquella frase de «truco o trato». És evident que això no s’havia fet mai a casa nostra tot i que com he dit el màrqueting comença a fer forat. Ho he vist en aparadors, en anuncis de televisió i en altres iniciatives originals, com la que des de fa un parell d’anys es fa a Alpicat (al Segrià). En aquest poble han optat per celebrar la nit de Jallowëen, una iniciativa que també té una vessant solidària. La festa consisteix en disfressar-se i fer un recorregut per un passatge del terror improvitzat pels carrers de la població amb una sola condició. Per participar-hi cal portar una bossa de menjar que posteriorment es dóna al Banc d’Aliments.
Segurament que trobaríem més iniciatives d’aquestes característiques en tot el territori però el fet és que cada vegada som més permeables a tradicions que fins fa pocs anys només véiem a les pel·lícules. Podem parlar de Halloween però també del Black Friday. Fa exactament tres anys em vaig quedar sorprès quan una companya de feina em va suggerir que enviéssim un fotògraf al carrer Major de Lleida perquè la majoria de botigues ja anunciaven els descomptes del Black Friday. Desconec si al Principat d’Andorra també es fa però reconec que em vaig haver de documentar per saber què carai era. Efectivament, vam anar a donar un tomb per l’Eix Comercial de Lleida i els descomptes s’anunciaven amb bombo i platerets. El Black Friday té les seves arrels, també, en la cultura americana. Se celebra, concretament, el 24 de novembre coincidint amb el primer divendres després del Dia d’Acció de Gràcies. És un dia de grans descomptes que d’alguna manera anticipa l’inici de la campanya de Nadal. Però no només el Black Friday ha fet fortuna en la nostra cultura comercial (de fet, a Catalunya les rebaixes de Nadal i Estiu ja han passat normativament a la història) sinó que poc a poc també hi ha qui s’apunta a la campanya del Cyber Monday, que ve a ser més o menys com el Black Friday però aplicat als productes tecnològics per internet.
En altres casos, les tradicions d’altres indrets del món (tot i que conegudes) encara no han fet fortuna a casa nostra. De fet, també és curiós com cultures que estan a l’un i l’altre punt de l’equador, arriben a tenir les mateixes preocupacions. El cicle de temps n’és una i és curiós com la vida a pagès (on la meteorologia és vital pel dia a dia de la població) ha arribat a portar tradicions tant distants però alhora tant semblants. Qui més qui menys haurà sentit a parlar del Dia de la Marmota (i ara, a diferència d’E.T.) no em refereixo a la coneguda pel·lícula sinó a la tradició que es coneix amb aquest nom. Si no m’erro té els seus orígens al Canadà i és la manera que tenien els grangers d’aquest país de predir si l’hivern duraria més o menys segons el comportament de la marmota quan surt d’hivernar a principis de febrer. Aquesta tradició té un vincle gairebé calcat a casa nostra amb la festa de la Candelera. I de tots és coneguda aquella frase de «Si la candelera plora, l’hivern és fora. Si la candelera riu, l’hivern és viu». Vaja, fet i fet un aforisme amb la mateixa intenció que el del Dia de la Marmota tot i que en aquest cas la tradició pròpia encara preval.
Arribats en aquest punt no està de més assenyalar que la cultura (i especialment la cultura popular) no és un compartiment estanc. Per la seva pròpia definició està en constant diàleg amb altres tradicions i formes de fer i serà la societat la qui, al llarg del temps, acabarà de determinar cap on va o si es queda com està. Ara bé, sense desmerèixer cap tradició i des del punt de vista d’algú que és més de castanyada que de Halloween, no està de més apuntar que al capdavall les tradicions que perviuran són les que hauran sabut entroncar de manera més encertada amb la gent. I tanmateix (sigui quin sigui el resultat) acabaran fent-se populars.
Periodista