Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors el Comunicat Tècnic del Departament de Tributs i Fronteres (en endavant DTF) sobre els criteris que aplica l’Administració tributària en matèria de valoració de les rendes en espècie. Aquesta setmana exposem el criteri de la valoració de les rendes en espècie emès pel DTF sobre dos tipologies de rendes addicionals a les comentades en l’anterior article.
Tot i que, amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat, es considera necessari establir i fer públics els criteris que aplica l’Administració tributària en aquesta matèria, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica de les persones i entitats que han de practicar retenció i ingrés a compte i dels obligats tributaris de l’IRPF. En aquest s’han tingut en compte l’aproximació dels criteris de valoració fiscal d’aquest tipus de rendes amb els que estan previstos en matèria de cotitzacions a la seguretat social, en particular pel que fa a la base de cotització de les persones assalariades, atesa la liquidació conjunta de les retencions i dels ingressos a compte de l’IRPF i de les cotitzacions socials.
Cas particular dels «esportistes remunerats».
D’acord amb l’article 20 del Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la seguretat social, es consideren «esportistes remunerats» els practicants d’un esport, els entrenadors esportius i els auxiliars dels entrenadors que reben un salari o una altra remuneració d’una entitat esportiva, tal com queden definides a la Llei de l’esport.
La renda del treball que perceben està constituïda per la seva remuneració global, incloses les prestacions en espècie com ara alimentació, allotjament, posada a disposició d’un vehicle per a ús propi i qualsevol altra remuneració.
No es computen els premis en espècie que l’organitzador d’una competició esportiva lliuri als esportistes per raó del resultat obtingut o de la seva participació en tornejos i altres proves. Tampoc tenen la consideració de renda en espècie el material esportiu i l’equipament que es faciliti gratuïtament als esportistes i que estigui destinat a la pràctica de l’esport.
Consideracions sobre les propines i les liberalitats
Segons les lletres a i b de l’apartat 2 de l’article 18 del Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la seguretat social:
«Article 18. Base de cotització de les persones assalariades
[…]
2. No es computen en la base de cotització les quantitats següents:
a) Les propines o les gratificacions dels clients.
b Les liberalitats de les empreses. […]»
Atès que no tenen la consideració de salari, les propines o gratificacions dels clients de l’empresa als treballadors no són rendes íntegres del treball.
Les liberalitats de l’empresa tampoc tenen la consideració de salari d’acord amb l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, que determina en l’article 86 el següent:
«Article 86. Liberalitats de l’empresa
Ocasionalment i excepcionalment l’empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària.
A manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global».
En conseqüència, perquè la liberalitat no constitueixi renda en espècie, a més del seu lliurament voluntari, ha de tenir caràcter ocasional i excepcional. En cas contrari es tracta d’una remuneració com a contraprestació dels serveis de l’empleat.
En aquest sentit no constitueixen rendes en espècie determinats regals o premis per antiguitat o jubilació, excepte que siguin obligatoris segons la normativa laboral. En canvi, sí que constitueix una retribució en espècie el lliurament periòdic de paneres de Nadal als treballadors.
Partner | Tax & Corporate Services
Tot i que, amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat, es considera necessari establir i fer públics els criteris que aplica l’Administració tributària en aquesta matèria, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica de les persones i entitats que han de practicar retenció i ingrés a compte i dels obligats tributaris de l’IRPF. En aquest s’han tingut en compte l’aproximació dels criteris de valoració fiscal d’aquest tipus de rendes amb els que estan previstos en matèria de cotitzacions a la seguretat social, en particular pel que fa a la base de cotització de les persones assalariades, atesa la liquidació conjunta de les retencions i dels ingressos a compte de l’IRPF i de les cotitzacions socials.
Cas particular dels «esportistes remunerats».
D’acord amb l’article 20 del Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la seguretat social, es consideren «esportistes remunerats» els practicants d’un esport, els entrenadors esportius i els auxiliars dels entrenadors que reben un salari o una altra remuneració d’una entitat esportiva, tal com queden definides a la Llei de l’esport.
La renda del treball que perceben està constituïda per la seva remuneració global, incloses les prestacions en espècie com ara alimentació, allotjament, posada a disposició d’un vehicle per a ús propi i qualsevol altra remuneració.
No es computen els premis en espècie que l’organitzador d’una competició esportiva lliuri als esportistes per raó del resultat obtingut o de la seva participació en tornejos i altres proves. Tampoc tenen la consideració de renda en espècie el material esportiu i l’equipament que es faciliti gratuïtament als esportistes i que estigui destinat a la pràctica de l’esport.
Consideracions sobre les propines i les liberalitats
Segons les lletres a i b de l’apartat 2 de l’article 18 del Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la seguretat social:
«Article 18. Base de cotització de les persones assalariades
[…]
2. No es computen en la base de cotització les quantitats següents:
a) Les propines o les gratificacions dels clients.
b Les liberalitats de les empreses. […]»
Atès que no tenen la consideració de salari, les propines o gratificacions dels clients de l’empresa als treballadors no són rendes íntegres del treball.
Les liberalitats de l’empresa tampoc tenen la consideració de salari d’acord amb l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, que determina en l’article 86 el següent:
«Article 86. Liberalitats de l’empresa
Ocasionalment i excepcionalment l’empresa pot gratificar la persona treballadora de manera unilateral i voluntària.
A manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global».
En conseqüència, perquè la liberalitat no constitueixi renda en espècie, a més del seu lliurament voluntari, ha de tenir caràcter ocasional i excepcional. En cas contrari es tracta d’una remuneració com a contraprestació dels serveis de l’empleat.
En aquest sentit no constitueixen rendes en espècie determinats regals o premis per antiguitat o jubilació, excepte que siguin obligatoris segons la normativa laboral. En canvi, sí que constitueix una retribució en espècie el lliurament periòdic de paneres de Nadal als treballadors.
Partner | Tax & Corporate Services