El món no és només rosa o blau
La preparació del naixement d’un fill és sempre emocionant, tenir fills és una de les experiències humanes més important per a la majoria de les persones. I per molt que es digui, no arriben amb un pa sota el braç.
Tots els que hem sigut pares o mares hem passat per aquells moments de no saber si serà nen o nena però sempre les preferències acaben amb la frase: «Tant se val, el més important és que arribi bé». Frase que queda del tot arraconada quan el sexe del nadó no és ni nen ni nena, llavors el resultat sí que importa.
El naixement de bebès intersexe ens va ocupar una part del debat de la setmana passada al Consell d’Europa. Els informes presentats ens enfrontaven a la realitat de les famílies que es troben davant del fet de no saber quin sexe tenen els seus fills. El debat no era ni moral ni religiós, encara que sempre hi ha qui pretén portar-lo cap aquest vessant. El debat era en relació als drets d’aquests infants a tenir una infància sense discriminacions i sense estar sotmesa a decisions mèdiques precipitades. La pressió social i la nostra herència cultural porta a aquests pares a prendre decisions de caràcter mèdic molt complexes, a intervencions prematures i a tractament amb efectes secundaris molt durs. La determinació del gènere de l’infant es transforma en una necessitat imperiosa impulsada sovint per voler «normalitzar» i facilitar la vida de l’infant, qui sense cap mena dubte serà objecte de moltíssimes pressions i discriminacions durant tota la seva infància, adolescència i molt probablement tota la seva vida.
El debat al Consell d’Europa va acabar determinant un seguit de recomanacions als països membres, una d’elles en relació a la prohibició de fer intervencions mèdiques prematures sense el consentiment de l’afectat, com en qualsevol tractament mèdic. Això comportarà un esforç dels Estats membres a l’hora d’educar més en relació al gènere i el dret de tots els infants a tenir una vida feliç sense discriminacions. També implicarà canvis legislatius en relació al registre civil, per tal de poder registrar als nou nascuts de forma indeterminada. Hi ha països asiàtics on el registre del tercer gènere és una realitat i no únicament sobre el paper, també en l’acceptació social que això implica; perquè en definitiva el món en el qual vivim tots no és blau o rosa, sinó un gran un arc de Sant Martí al qual encara li costa molt deixar-se veure.
Consellera general liberal
Tots els que hem sigut pares o mares hem passat per aquells moments de no saber si serà nen o nena però sempre les preferències acaben amb la frase: «Tant se val, el més important és que arribi bé». Frase que queda del tot arraconada quan el sexe del nadó no és ni nen ni nena, llavors el resultat sí que importa.
El naixement de bebès intersexe ens va ocupar una part del debat de la setmana passada al Consell d’Europa. Els informes presentats ens enfrontaven a la realitat de les famílies que es troben davant del fet de no saber quin sexe tenen els seus fills. El debat no era ni moral ni religiós, encara que sempre hi ha qui pretén portar-lo cap aquest vessant. El debat era en relació als drets d’aquests infants a tenir una infància sense discriminacions i sense estar sotmesa a decisions mèdiques precipitades. La pressió social i la nostra herència cultural porta a aquests pares a prendre decisions de caràcter mèdic molt complexes, a intervencions prematures i a tractament amb efectes secundaris molt durs. La determinació del gènere de l’infant es transforma en una necessitat imperiosa impulsada sovint per voler «normalitzar» i facilitar la vida de l’infant, qui sense cap mena dubte serà objecte de moltíssimes pressions i discriminacions durant tota la seva infància, adolescència i molt probablement tota la seva vida.
El debat al Consell d’Europa va acabar determinant un seguit de recomanacions als països membres, una d’elles en relació a la prohibició de fer intervencions mèdiques prematures sense el consentiment de l’afectat, com en qualsevol tractament mèdic. Això comportarà un esforç dels Estats membres a l’hora d’educar més en relació al gènere i el dret de tots els infants a tenir una vida feliç sense discriminacions. També implicarà canvis legislatius en relació al registre civil, per tal de poder registrar als nou nascuts de forma indeterminada. Hi ha països asiàtics on el registre del tercer gènere és una realitat i no únicament sobre el paper, també en l’acceptació social que això implica; perquè en definitiva el món en el qual vivim tots no és blau o rosa, sinó un gran un arc de Sant Martí al qual encara li costa molt deixar-se veure.
Consellera general liberal