Vers un nou marc laboral
Aquesta setmana, el grup parlamentari Demòcrata ha entrat a tràmit parlamentari tres proposicions de llei que tenen per objectiu actualitzar i modernitzar el marc laboral.Aquests tres textos (la Llei de les relacions laborals, la Llei d’acció sindical i patronal i la Llei reguladora del conflicte col·lectiu) han comptat amb les aportacions dels agents socials i econòmics del país.
La reforma del marc laboral s’ha fet amb la clara voluntat de tenir una legislació adaptada a la realitat del país. Una legislació equilibrada entre els drets i deures de l’empresari i el treballador i, sobretot, que s’adapti a les necessitats actuals de contractació. Es tracta d’unes modificacions pensades en clau de país i que haurien de revertir en un increment i una millora de la contractació.
Aquests darrers dies hem pogut llegir a la premsa els canvis més significatius que introdueixen entre els quals hi ha l’allargament de la baixa de maternitat a cinc mesos i l’ampliació de quinze dies a un mes la baixa de paternitat. Altres mesures, certament, han tingut menys acceptació per part dels representants sindicals, com és la flexibilització d’algunes condicions del contracte de treball.
Em sorprèn però el poc ressò que ha tingut la Proposició de llei reguladora del conflicte col·lectiu. Un text que desenvolupa de manera decidia el Títol II de la nostra Carta Magna bo i regulant les condicions d’exercici del conflicte col·lectiu, del dret de vaga i del tancament patronal. Aquesta proposició regula l’exercici i la defensa dels interessos econòmics i socials de les persones assalariades i dels empresaris amb la seguretat jurídica necessària.
Més enllà de les disposicions del text en sí, el més destacable és que, per primera vegada, el dret de vaga tindrà una regulació clara i un reconeixement inequívoc al nostre país. En efecte, Andorra d’ençà de l’adopció de la Constitució, l’any 1993, ha anat desplegant i consolidant totes les estructures i els drets associats a la concepció d’estat modern.
Si mirem enrere, veurem que fa anys i panys que la regulació del dret de vaga ha estat motiu de reivindicació. Ara és el moment de fer-lo realitat.
Conseller general de DA
La reforma del marc laboral s’ha fet amb la clara voluntat de tenir una legislació adaptada a la realitat del país. Una legislació equilibrada entre els drets i deures de l’empresari i el treballador i, sobretot, que s’adapti a les necessitats actuals de contractació. Es tracta d’unes modificacions pensades en clau de país i que haurien de revertir en un increment i una millora de la contractació.
Aquests darrers dies hem pogut llegir a la premsa els canvis més significatius que introdueixen entre els quals hi ha l’allargament de la baixa de maternitat a cinc mesos i l’ampliació de quinze dies a un mes la baixa de paternitat. Altres mesures, certament, han tingut menys acceptació per part dels representants sindicals, com és la flexibilització d’algunes condicions del contracte de treball.
Em sorprèn però el poc ressò que ha tingut la Proposició de llei reguladora del conflicte col·lectiu. Un text que desenvolupa de manera decidia el Títol II de la nostra Carta Magna bo i regulant les condicions d’exercici del conflicte col·lectiu, del dret de vaga i del tancament patronal. Aquesta proposició regula l’exercici i la defensa dels interessos econòmics i socials de les persones assalariades i dels empresaris amb la seguretat jurídica necessària.
Més enllà de les disposicions del text en sí, el més destacable és que, per primera vegada, el dret de vaga tindrà una regulació clara i un reconeixement inequívoc al nostre país. En efecte, Andorra d’ençà de l’adopció de la Constitució, l’any 1993, ha anat desplegant i consolidant totes les estructures i els drets associats a la concepció d’estat modern.
Si mirem enrere, veurem que fa anys i panys que la regulació del dret de vaga ha estat motiu de reivindicació. Ara és el moment de fer-lo realitat.
Conseller general de DA