Els orígens de la moderna administració del crèdit interempresarial
A la moderna administració del crèdit interempresarial, és a dir, del crèdit comercial que s’atorga als clients per fomentar les vendes, se li denomina credit management. Aquesta disciplina de les ciències empresarials va tenir el seu origen en els Estats Units fa més de 115 anys, com ho demostra el fet que la National Association of Credit Management (NACM) va ser fundada als EUA l’any 1896 i compta en l’actualitat amb més de 60.000 socis. Els Estats Units d’Amèrica del Nord han estat sempre un país en què ha existit una gran cultura creditícia, circumstància que li ha permès assolir els més alts nivells en la gestió del crèdit. Gràcies a la percepció que el crèdit és una cosa molt important en l’activitat empresarial va néixer el credit management, ja que la filosofia empresarial americana va impulsar aquesta funció que va tenir un enorme auge a partir de 1930. La visió en les empreses nord-americanes va ser que calia deixar de banda la percepció estàtica dels balanços i passar a un concepte dinàmic de gestió dels comptes de clients.
El concepte clau d’aquesta nova orientació en la direcció d’empreses consistia a considerar els comptes i saldos de clients com una cosa viva, sent imprescindible gestionar aquests comptes diàriament per augmentar la rendibilitat. Aquesta nova posició en el management empresarial tenia en compte la importància en el balanç dels comptes de clients com a part essencial de l’actiu circulant, és a dir representava un elevat percentatge del patrimoni de les empreses. Els directius i mànagers de les companyies nord-americanes tenien com a missió protegir aquesta inversió del seu actiu i per tant era imprescindible gestionar aquest bé de la manera més eficaç i obtenir la màxima rendibilitat. Els objectius principals del credit management van ser els d’alleugerir de manera òptima el realitzable en comptes de clients i maximitzar els fluxos de cobrament reduint els terminis mitjans de cobrament. Així mateix, van aparèixer els conceptes d’avaluació del risc de clients, classificació del crèdit i determinació del cost financer dels saldos vençuts i no vençuts de deutors.
Per tant, la perspectiva americana era considerar que la gestió dels saldos de clients era una cosa que havia de controlar molt de prop, reduint el risc client mitjançant una adequada gestió de tots els comptes a cobrar i fent que els crèdits vençuts es cobressin al termini convingut. Per a la mentalitat de les empreses nord-americanes els comptes de clients no havien de representar un llast de l’activitat empresarial i calia evitar els saldos de clients costosos i improductius. Les partides per cobrar havien de reduir-se al màxim cobrant puntualment els saldos vençuts i reduint el termini de pagament dels clients.
El següent país on es va introduir el credit management -sota la influència directa del seu veí nord-americà- va ser Canadà, ja que el Canadian Institute of Credit Management va ser constituït el 1910. El credit management es va introduir a Europa a partir dels anys 30, i ho va fer en primer lloc en el Regne Unit, on la influència de les empreses nord-americanes va donar lloc a l’aparició d’una nova forma de gestionar el crèdit comercial. L’any 1939 va ser constituït el Chartered Institute of Credit Management (CICM), al Regne Unit, que va ser la primera associació europea de credit managers i a més va ser durant més de dues dècades l’únic centre d’estudis de credit management a Europa. Bastants anys després, el 1963, va ser fundada a Irlanda la segona associació europea de credit managers, la Irish Institute of Credit Management (IICM), i l’any 1968 va ser constituïda a Suècia la Svenska Kreditmannaföreningen, que és l’associació sueca de credit managers . Poc temps després al sud d’Europa es constitueixen diverses associacions professionals; a França l’Association Française des Credit Managers et Conseils (AFDCC) va ser fundada el 1970, a Itàlia l’Associazione Credit Managers Itàlia (ACMI) va ser creada el 1976 i a Espanya la primera associació de credit managers va ser constituïda el 1979.
En l’actualitat hi ha a tot Europa una vintena d’associacions professionals de credit managers, i a tot el món s’han constituït associacions i instituts de credit management. Així mateix existeix una Federació Europea d’Associacions de Credit Management: FECMA, Federation of European Credit Management Associations que reuneix totes les associacions professionals de credit managers a Europa i que manté una estreta col·laboració amb les institucions europees. De totes les associacions europees, l’entitat més important, és el Chartered Institute of Credit Management (CICM) -antigament denominada Institute of Credit Management (ICM)– que agrupa més de 10.000 professionals del Regne Unit, seguida per l’AFDCC Association Française des Credit Managers que compta amb més de mil membres.
Des d’una perspectiva històrica, sens dubte l’interès de les empreses europees pel credit management va augmentar considerablement a partir de la crisi petrolífera de l’any 1973. Aquesta crisi econòmica va provocar uns alts índexs d’inflació i elevats tipus d’interès, que van marcar una nova tendència en la gestió empresarial. Aquesta nova orientació estava bàsicament encaminada a optimitzar els seus recursos financers i rendibilitzar les seves inversions en clients. A partir d’aquest moment el credit management va cobrar molta importància i la majoria de les empreses europees van incorporar departaments de credit management a les seves estructures. La forta recessió econòmica internacional de l’any 1982 va servir per reforçar la utilitat del credit management a les empreses, consegüentment la majoria de les empreses multinacionals o les grans empreses europees tenen avui dia departaments de credit management.
El concepte clau d’aquesta nova orientació en la direcció d’empreses consistia a considerar els comptes i saldos de clients com una cosa viva, sent imprescindible gestionar aquests comptes diàriament per augmentar la rendibilitat. Aquesta nova posició en el management empresarial tenia en compte la importància en el balanç dels comptes de clients com a part essencial de l’actiu circulant, és a dir representava un elevat percentatge del patrimoni de les empreses. Els directius i mànagers de les companyies nord-americanes tenien com a missió protegir aquesta inversió del seu actiu i per tant era imprescindible gestionar aquest bé de la manera més eficaç i obtenir la màxima rendibilitat. Els objectius principals del credit management van ser els d’alleugerir de manera òptima el realitzable en comptes de clients i maximitzar els fluxos de cobrament reduint els terminis mitjans de cobrament. Així mateix, van aparèixer els conceptes d’avaluació del risc de clients, classificació del crèdit i determinació del cost financer dels saldos vençuts i no vençuts de deutors.
Per tant, la perspectiva americana era considerar que la gestió dels saldos de clients era una cosa que havia de controlar molt de prop, reduint el risc client mitjançant una adequada gestió de tots els comptes a cobrar i fent que els crèdits vençuts es cobressin al termini convingut. Per a la mentalitat de les empreses nord-americanes els comptes de clients no havien de representar un llast de l’activitat empresarial i calia evitar els saldos de clients costosos i improductius. Les partides per cobrar havien de reduir-se al màxim cobrant puntualment els saldos vençuts i reduint el termini de pagament dels clients.
El següent país on es va introduir el credit management -sota la influència directa del seu veí nord-americà- va ser Canadà, ja que el Canadian Institute of Credit Management va ser constituït el 1910. El credit management es va introduir a Europa a partir dels anys 30, i ho va fer en primer lloc en el Regne Unit, on la influència de les empreses nord-americanes va donar lloc a l’aparició d’una nova forma de gestionar el crèdit comercial. L’any 1939 va ser constituït el Chartered Institute of Credit Management (CICM), al Regne Unit, que va ser la primera associació europea de credit managers i a més va ser durant més de dues dècades l’únic centre d’estudis de credit management a Europa. Bastants anys després, el 1963, va ser fundada a Irlanda la segona associació europea de credit managers, la Irish Institute of Credit Management (IICM), i l’any 1968 va ser constituïda a Suècia la Svenska Kreditmannaföreningen, que és l’associació sueca de credit managers . Poc temps després al sud d’Europa es constitueixen diverses associacions professionals; a França l’Association Française des Credit Managers et Conseils (AFDCC) va ser fundada el 1970, a Itàlia l’Associazione Credit Managers Itàlia (ACMI) va ser creada el 1976 i a Espanya la primera associació de credit managers va ser constituïda el 1979.
En l’actualitat hi ha a tot Europa una vintena d’associacions professionals de credit managers, i a tot el món s’han constituït associacions i instituts de credit management. Així mateix existeix una Federació Europea d’Associacions de Credit Management: FECMA, Federation of European Credit Management Associations que reuneix totes les associacions professionals de credit managers a Europa i que manté una estreta col·laboració amb les institucions europees. De totes les associacions europees, l’entitat més important, és el Chartered Institute of Credit Management (CICM) -antigament denominada Institute of Credit Management (ICM)– que agrupa més de 10.000 professionals del Regne Unit, seguida per l’AFDCC Association Française des Credit Managers que compta amb més de mil membres.
Des d’una perspectiva històrica, sens dubte l’interès de les empreses europees pel credit management va augmentar considerablement a partir de la crisi petrolífera de l’any 1973. Aquesta crisi econòmica va provocar uns alts índexs d’inflació i elevats tipus d’interès, que van marcar una nova tendència en la gestió empresarial. Aquesta nova orientació estava bàsicament encaminada a optimitzar els seus recursos financers i rendibilitzar les seves inversions en clients. A partir d’aquest moment el credit management va cobrar molta importància i la majoria de les empreses europees van incorporar departaments de credit management a les seves estructures. La forta recessió econòmica internacional de l’any 1982 va servir per reforçar la utilitat del credit management a les empreses, consegüentment la majoria de les empreses multinacionals o les grans empreses europees tenen avui dia departaments de credit management.