Cinc oportunitats històriques
El món no para de girar. O el que és el mateix de canviar. Tots ho tenim clar però sovint no en volem ser conscients.
Per tant Andorra i el seu entorn català, espanyol , francès i europeu està canviant i convidant al canvi conscient, si en som capaços.
El que està passant a Catalunya, en relació a Espanya, des de fa uns quants anys, però sobretot aquests darrers mesos i dies, posa de relleu que aquest cicle de moviment continu a vegades s’accelera posant en evidència l’existència del moviment, que no ens semblava tal, i també la consciència del canvi que suposa dit moviment.
I si bé és certa la nostra grandíssima fragilitat individual davant d’aquesta realitat, quan parlem a nivell de societat, aquesta es converteix només en vulnerabilitat. Col·lectivament els canvis produeixen la transformació de la societat per efecte de la mateixa renovació dels individus, i la història continua.
Els canvis però fan por i respecte i provoquen una reacció hostil per part d’aquells a qui no convenen.
Però malgrat ells (que som tots en un moment o altre) el món gira i canvia continuament. I ho fa en un moviment constant que cerca l’equilibri entre l’estabilitat i l’inestabilitat, el repòs i el moviment, l’acció i la reacció…
Només la nostra ment és capaç d’imaginar que res no canvia, fins i tot que nosaltres no canviem i que és l’entorn el que canvia. Però ho va ben dir Galileu, «per tant, es mou».
Per proximitat física, cultural, social, econòmica… el que passa al nostre entorn ens afecta i el que està passant i passarà a Catalunya ens afecta i afectarà, com ho ha fet en el passat.
Malgrat les inseguretats i les crisis que produeixen, els canvis són necessaris per progressar, per continuar evolucionant a millor i per satisfer els anhels de millora dels éssers humans o ciutadans, dels pobles i dels estats.
La Unió Europea té problemes en trobar una nova dimensió en la qual se sentin satisfets els seus ciutadans davant els reptes actuals del món. La Unió Europea dels estats que la conformen, després de 50 anys de la seva creació, està en crisi (refugiats, seguretat, desigualtats, identitat…). El que està passant a Catalunya la posarà també a prova. La UE dels estats té una oportunitat històrica de transformació i passar a ser a més d’una UE dels estats també dels pobles, pas obligat abans de poder arribar a esdevenir una veritable Unió Europea dels ciutadans (tots iguals en drets i amb igual sentiment europeu) que tardarà a arribar encara altres 50 anys més, abans de poder passar cap a unions de major escala com continentals i mundials.
Catalunya vol anar millor de com ha anat fins ara, en tots els nivells, i en té dret i ha demostrat que té un motor que és Barcelona i la seva envolvent, que és capaç de dinamitzar 400 quilòmetres al seu entorn i més, si els deixen. França, especialment la meitat sud del seu territori, té una oportunitat històrica de despertar-se i participar en el desenvolupament europeu a partir del dinamisme que pot generar una Barcelona (principal ciutat al sud d’Europa) radiant més dinàmica i un corredor del mediterrani efectiu i sense contrapesos.
Una oportunitat històrica la té també Espanya, davant els importants reptes com són la superació i substitució del model d’estat espanyol ancorat des de fa més de 450 anys en la seva condició de regne, enfocant exclusivament tota la seva raó d’existir en l’alimentació artificial i no transparent del seu centre i capital Madrid i de les seves elits (des del 1561). Així com la regeneració de la seva democràcia acceptant la seva realitat plurinacional, la reformulació del model d’estat, etc i la modernització i racionalització de la seva economia, equiparant-se als estats avançats europeus.
Catalunya també té una oportunitat històrica de millora de les seves perspectives futures, ja sigui pactant una nova relació amb Espanya, si aquesta accepta, acceptació que passa inexorablement per la transformació profunda del model d’estat espanyol; o bé cercant el seu propi camí a través de la independència si Espanya no accepta refundar-se i que els membres del seu territori nacional hi han de ser per voluntat pròpia i no forçada.
Finalment Andorra també té una oportunitat històrica, d’adonar-se que ens cal adquirir la maduresa que exigeix la realitat canviant del nostre entorn. I la necessitat de trobar el nostre lloc en un entorn, més mogut que de costum, no ens ha de fer perdre de vista que Andorra també canvia i que té noves necessitats i aquestes són estrictament internes. Saber-les reconèixer és essencial per poder trobar les solucions adequades a la seva satisfacció. Dos reptes clars són resoldre el nostre aïllament, i alhora la nostra dependència exterior, per un costat i per l’altre, acabar els processos de constitució dels nous marcs econòmic i social que es troben pendents.
Així doncs espavilem-nos a analitzar correctament i amb maduresa el que passa al nostre entorn i també el que passa dins del país i fem-hi front, com diu Antoni Fiter i Rossell en la seva màxima 8, examinant els temes i interessos a poc a poc i amb temps suficient, coneixent-los en detall amb els assessoraments avançats més vàlids i, un cop determinats executant-los ràpid i en el moment més convenient.
No val a badar, perquè els badocs ho paguen molt car.
Arquitecte
Per tant Andorra i el seu entorn català, espanyol , francès i europeu està canviant i convidant al canvi conscient, si en som capaços.
El que està passant a Catalunya, en relació a Espanya, des de fa uns quants anys, però sobretot aquests darrers mesos i dies, posa de relleu que aquest cicle de moviment continu a vegades s’accelera posant en evidència l’existència del moviment, que no ens semblava tal, i també la consciència del canvi que suposa dit moviment.
I si bé és certa la nostra grandíssima fragilitat individual davant d’aquesta realitat, quan parlem a nivell de societat, aquesta es converteix només en vulnerabilitat. Col·lectivament els canvis produeixen la transformació de la societat per efecte de la mateixa renovació dels individus, i la història continua.
Els canvis però fan por i respecte i provoquen una reacció hostil per part d’aquells a qui no convenen.
Però malgrat ells (que som tots en un moment o altre) el món gira i canvia continuament. I ho fa en un moviment constant que cerca l’equilibri entre l’estabilitat i l’inestabilitat, el repòs i el moviment, l’acció i la reacció…
Només la nostra ment és capaç d’imaginar que res no canvia, fins i tot que nosaltres no canviem i que és l’entorn el que canvia. Però ho va ben dir Galileu, «per tant, es mou».
Per proximitat física, cultural, social, econòmica… el que passa al nostre entorn ens afecta i el que està passant i passarà a Catalunya ens afecta i afectarà, com ho ha fet en el passat.
Malgrat les inseguretats i les crisis que produeixen, els canvis són necessaris per progressar, per continuar evolucionant a millor i per satisfer els anhels de millora dels éssers humans o ciutadans, dels pobles i dels estats.
La Unió Europea té problemes en trobar una nova dimensió en la qual se sentin satisfets els seus ciutadans davant els reptes actuals del món. La Unió Europea dels estats que la conformen, després de 50 anys de la seva creació, està en crisi (refugiats, seguretat, desigualtats, identitat…). El que està passant a Catalunya la posarà també a prova. La UE dels estats té una oportunitat històrica de transformació i passar a ser a més d’una UE dels estats també dels pobles, pas obligat abans de poder arribar a esdevenir una veritable Unió Europea dels ciutadans (tots iguals en drets i amb igual sentiment europeu) que tardarà a arribar encara altres 50 anys més, abans de poder passar cap a unions de major escala com continentals i mundials.
Catalunya vol anar millor de com ha anat fins ara, en tots els nivells, i en té dret i ha demostrat que té un motor que és Barcelona i la seva envolvent, que és capaç de dinamitzar 400 quilòmetres al seu entorn i més, si els deixen. França, especialment la meitat sud del seu territori, té una oportunitat històrica de despertar-se i participar en el desenvolupament europeu a partir del dinamisme que pot generar una Barcelona (principal ciutat al sud d’Europa) radiant més dinàmica i un corredor del mediterrani efectiu i sense contrapesos.
Una oportunitat històrica la té també Espanya, davant els importants reptes com són la superació i substitució del model d’estat espanyol ancorat des de fa més de 450 anys en la seva condició de regne, enfocant exclusivament tota la seva raó d’existir en l’alimentació artificial i no transparent del seu centre i capital Madrid i de les seves elits (des del 1561). Així com la regeneració de la seva democràcia acceptant la seva realitat plurinacional, la reformulació del model d’estat, etc i la modernització i racionalització de la seva economia, equiparant-se als estats avançats europeus.
Catalunya també té una oportunitat històrica de millora de les seves perspectives futures, ja sigui pactant una nova relació amb Espanya, si aquesta accepta, acceptació que passa inexorablement per la transformació profunda del model d’estat espanyol; o bé cercant el seu propi camí a través de la independència si Espanya no accepta refundar-se i que els membres del seu territori nacional hi han de ser per voluntat pròpia i no forçada.
Finalment Andorra també té una oportunitat històrica, d’adonar-se que ens cal adquirir la maduresa que exigeix la realitat canviant del nostre entorn. I la necessitat de trobar el nostre lloc en un entorn, més mogut que de costum, no ens ha de fer perdre de vista que Andorra també canvia i que té noves necessitats i aquestes són estrictament internes. Saber-les reconèixer és essencial per poder trobar les solucions adequades a la seva satisfacció. Dos reptes clars són resoldre el nostre aïllament, i alhora la nostra dependència exterior, per un costat i per l’altre, acabar els processos de constitució dels nous marcs econòmic i social que es troben pendents.
Així doncs espavilem-nos a analitzar correctament i amb maduresa el que passa al nostre entorn i també el que passa dins del país i fem-hi front, com diu Antoni Fiter i Rossell en la seva màxima 8, examinant els temes i interessos a poc a poc i amb temps suficient, coneixent-los en detall amb els assessoraments avançats més vàlids i, un cop determinats executant-los ràpid i en el moment més convenient.
No val a badar, perquè els badocs ho paguen molt car.
Arquitecte