Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors el comunicat tècnic del Departament de Tributs i Fronteres (en endavant DTF) sobre els criteris que aplica l’Administració tributària en matèria de valoració de les rendes en espècie. Aquesta setmana exposem el criteri de la valoració de les rendes en espècie emès pel DTF sobre unes tipologies de renda concretes. En el proper article exposarem la resta.
Tot i que, amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat, es considera necessari establir i fer públics els criteris que aplica l’Administració tributària en aquesta matèria, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica de les persones i entitats que han de practicar retenció i ingrés a compte i dels obligats tributaris de l’IRPF. En aquest sentit, s’han tingut en compte l’aproximació dels criteris de valoració fiscal d’aquest tipus de rendes amb els que estan previstos en matèria de cotitzacions a la seguretat social, en particular pel que fa a la base de cotització de les persones assalariades, atesa la liquidació conjunta de les retencions i dels ingressos a compte de l’IRPF i de les cotitzacions socials.
–Utilització d’habitatge cedit pel pagador
• L’habitatge és propietat del pagador; es considera renda en espècie el 3% del major dels valors següents:
o El comprovat per l’Administració a efectes d’altres tributs.
o El preu, contraprestació o valor d’adquisició.
o El valor a efectes estadístics, que quedi acreditat com a valor normal de mercat.
• L’habitatge no és propietat del pagador; té la consideració de renda en espècie el cost per al pagador, incloses les despeses addicionals al seu càrrec, com poden ser tributs i subministraments, entre d’altres.
Lliurament o utilització de vehicles automòbils
• Lliurament; es considera renda en espècie el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs indirectes i altres quantitats satisfetes.
• Utilització; si el vehicle és propietat del pagador, es valorarà pel 20% anual del cost, segons el que es determina a l’apartat anterior. Si no és propietat de l’empresa, es valorarà pel preu anual que satisfaci el pagador al propietari del vehicle per la seva cessió.
Dietes i despeses de viatge
Atès que, segons l’article 12, apartat 1, lletra d, de la Llei de l’IRPF, tenen la consideració de rendes íntegres del treball les dietes i despeses de viatge quan estiguin sotmeses a l’obligació de cotització d’acord amb la normativa reguladora de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, no es computen les dietes i despeses de viatge tal com estan regulades a l’article 18 del Decret de 27 de maig del 2015 pel qual s’aprova el Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la seguretat social:
«Article 18. Base de cotització de les persones assalariades
[…]
2. No es computen en la base de cotització les quantitats següents:
[…]
c Les dietes i les despeses de viatge, tal com queden definides als apartats 3 i 4 d’aquest article.
[…]
3. Es consideren «dietes» les assignacions extraordinàries que l’empresa paga al seu empleat per compensar les despeses de manutenció en restaurants o establiments similars efectivament suportades per aquest empleat quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relacionada amb el treball, s’hagi desplaçat lluny del seu lloc habitual de treball i de residència durant les hores en què, habitualment, té la pausa per prendre algun dels tres àpats principals.
També es consideren «dietes» les assignacions extraordinàries que l’empresa paga al seu empleat per compensar les despeses d’estada en hotels o establiments similars efectivament suportades per aquest empleat quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relacionada amb el treball, hagi pernoctat fora del Principat.
4. Es consideren «despeses de viatge» les assignacions extraordinàries que l’empresa paga al seu empleat per compensar les despeses de locomoció efectivament suportades per aquest empleat quan es desplaça fora del seu lloc de treball habitual per realitzar la prestació de treball en un lloc diferent. Aquestes despeses es calculen en la forma següent:
a) Quan l’empleat utilitzi mitjans de transport públic, l’import de la despesa que es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
b) Quan l’empleat utilitzi el seu propi vehicle, la suma de 0,31 euros per quilòmetre, més l’import de la despesa de peatges i aparcaments que justifiqui documentalment.
5. Els pagaments per dietes i per despeses de viatge que no compleixin els requisits dels apartats 3 i 4 precedents integren la base de cotització per tot el seu import real».
En conseqüència i d’acord amb els criteris anteriors, els pagaments per dietes i per despeses de viatge que no compleixin els requisits dels apartats 3 i 4 de l’article 18 del Decret de 27 de maig de 2015, constitueixen rendes en espècie pel seu import real.
Partner | Tax & Corporate Services
Tot i que, amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat, es considera necessari establir i fer públics els criteris que aplica l’Administració tributària en aquesta matèria, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica de les persones i entitats que han de practicar retenció i ingrés a compte i dels obligats tributaris de l’IRPF. En aquest sentit, s’han tingut en compte l’aproximació dels criteris de valoració fiscal d’aquest tipus de rendes amb els que estan previstos en matèria de cotitzacions a la seguretat social, en particular pel que fa a la base de cotització de les persones assalariades, atesa la liquidació conjunta de les retencions i dels ingressos a compte de l’IRPF i de les cotitzacions socials.
–Utilització d’habitatge cedit pel pagador
• L’habitatge és propietat del pagador; es considera renda en espècie el 3% del major dels valors següents:
o El comprovat per l’Administració a efectes d’altres tributs.
o El preu, contraprestació o valor d’adquisició.
o El valor a efectes estadístics, que quedi acreditat com a valor normal de mercat.
• L’habitatge no és propietat del pagador; té la consideració de renda en espècie el cost per al pagador, incloses les despeses addicionals al seu càrrec, com poden ser tributs i subministraments, entre d’altres.
Lliurament o utilització de vehicles automòbils
• Lliurament; es considera renda en espècie el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs indirectes i altres quantitats satisfetes.
• Utilització; si el vehicle és propietat del pagador, es valorarà pel 20% anual del cost, segons el que es determina a l’apartat anterior. Si no és propietat de l’empresa, es valorarà pel preu anual que satisfaci el pagador al propietari del vehicle per la seva cessió.
Dietes i despeses de viatge
Atès que, segons l’article 12, apartat 1, lletra d, de la Llei de l’IRPF, tenen la consideració de rendes íntegres del treball les dietes i despeses de viatge quan estiguin sotmeses a l’obligació de cotització d’acord amb la normativa reguladora de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, no es computen les dietes i despeses de viatge tal com estan regulades a l’article 18 del Decret de 27 de maig del 2015 pel qual s’aprova el Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la seguretat social:
«Article 18. Base de cotització de les persones assalariades
[…]
2. No es computen en la base de cotització les quantitats següents:
[…]
c Les dietes i les despeses de viatge, tal com queden definides als apartats 3 i 4 d’aquest article.
[…]
3. Es consideren «dietes» les assignacions extraordinàries que l’empresa paga al seu empleat per compensar les despeses de manutenció en restaurants o establiments similars efectivament suportades per aquest empleat quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relacionada amb el treball, s’hagi desplaçat lluny del seu lloc habitual de treball i de residència durant les hores en què, habitualment, té la pausa per prendre algun dels tres àpats principals.
També es consideren «dietes» les assignacions extraordinàries que l’empresa paga al seu empleat per compensar les despeses d’estada en hotels o establiments similars efectivament suportades per aquest empleat quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relacionada amb el treball, hagi pernoctat fora del Principat.
4. Es consideren «despeses de viatge» les assignacions extraordinàries que l’empresa paga al seu empleat per compensar les despeses de locomoció efectivament suportades per aquest empleat quan es desplaça fora del seu lloc de treball habitual per realitzar la prestació de treball en un lloc diferent. Aquestes despeses es calculen en la forma següent:
a) Quan l’empleat utilitzi mitjans de transport públic, l’import de la despesa que es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
b) Quan l’empleat utilitzi el seu propi vehicle, la suma de 0,31 euros per quilòmetre, més l’import de la despesa de peatges i aparcaments que justifiqui documentalment.
5. Els pagaments per dietes i per despeses de viatge que no compleixin els requisits dels apartats 3 i 4 precedents integren la base de cotització per tot el seu import real».
En conseqüència i d’acord amb els criteris anteriors, els pagaments per dietes i per despeses de viatge que no compleixin els requisits dels apartats 3 i 4 de l’article 18 del Decret de 27 de maig de 2015, constitueixen rendes en espècie pel seu import real.
Partner | Tax & Corporate Services