Els russos i Lenin
El seu anell de noces, la bala que va estar a punt de costar-li la vida, les seves notes acadèmiques, les cartes a la seva amant o la seva famosa gorra són alguns dels objectes de Lenin que es mostren per primera vegada al públic en una exposició a Moscou en vigílies del centenari de la Revolució.
«Lamentablement, les noves generacions de russos saben molt poc sobre la nostra història, en particular sobre la figura de Lenin i els successos històrics ocorreguts el 1917», afirma Andrei Sorokin, director d’Arxiu Estatal de Rússia. El Lenin més humà, amb les seves virtuts i els seus defectes, és el protagonista d’una històrica mostra que arrenca en el seu arbre genealògic, que confirma que la seva família era d’antiga soca, fins als seus últims dies en cadira de rodes després de patir una apoplexia.
Vladímir Uliànov (1870-1924), àlies Lenin, era un estudiant aplicat i tenia una memòria privilegiada, encara que havia assignatures que no se li donaven tan bé, ara la Lògica, la Física i el Grec, com es pot veure en les notes de la seva escola a Simbirsk (Uliànov).
Entre d’altres documents històrics, els arxius russos han tret a la llum el document del 19 d’abril de 1887 on el tsar condemna a mort al germà de Lenin, Aleksandr, per atemptar contra la vida d’Alexandre III.
Aquest succés acabaria per canviar la seva vida, igual que el seu matrimoni amb Nadejda Krúpskaia el 1898. Les aliances d’ambdós cònjuges es poden veure a l’exposició, igual que les fotos preses en aquesta ocasió.
Lenin va ser detingut per primera vegada entre finals del 1894 i principis del 1895, com s’observa en els protocols policials, el que inclou el seu interrogatori en una comissaria de Sant Petersburg.
«No crec que el passat hagi de ser enterrat. Aquests documents són la nostra memòria històrica, amb els seus errors, fracassos, crims, èxits i èxits. Només llavors podrem evitar els extrems en la interpretació de la història de Rússia», va insistir Sorokin.
Entre els objectes personals del líder revolucionari destaca la seva famosa gorra, que l’acompanyava a tot arreu, inclòs el dia en què va tornar amb tren blindat des de Finlàndia per comandar la Revolució.
També un rellotge de butxaca, un abric militar, diverses medalles, una cigarrera d’or –encara que no fumaba–, un termos, la seva càmera de fotos i unes botes de muntanya, ja que Lenin era un gran aficionat a les caminades pel camp.
Una altra de les joies de la mostra, que estarà oberta fins al 19 de novembre –el centenari de la Revolució se celebrarà el 7 de novembre–, és el casquet de la bala amb la qual va estar a punt de segar la seva vida la ucraïnesa Fanny Kaplan a l’agost de 1918.
La seva amant, Inés Armand, també té un lloc a la mostra, en la qual es pot rememorar en original i en versió digital la seva relació epistolar, gairebé tan apassionada com en la vida real.
També es pot fer una ullada al seu despatx al Kremlin, mai mostrat abans al gran públic i que inclou objectes originals com la seva cadira, petjapapers, llum, una escala per pujar a la prestatgeria i un telèfon.
Sens dubte, la peça més curiosa és una estatueta d’un mico pensant pujat a una muntanya de llibres amb la frase Darwin tallada a la base, un regal de l’empresari nord-americà Armand Hammer.
Fent volar la imaginació un pot seure a la cadira on va morir el 1924 o prendre te de la seva pròpia tetera a la taula de canya en la qual el líder soviètic departia amb els seus familiars i éssers estimats al jardí de la seva residència de Gorki .
Ironies del destí, just 94 anys abans que Crimea demanés la seva integració a Rússia (2014), un pot llegir un telegrama escrit de pròpia mà per Lenin dirigit a Stalin el 17 de març de 1920 sobre la necessitat de fer-se amb el control de la península.
La decadència física gradual de Lenin es pot apreciar en les fotos, documents gràfics que inclouen alguna imatge per a la història de 1922, com un Stalin amb vestit blanc mirant de reüll a l’objectiu.
L’última foto data de setembre de 1923, tot just quatre mesos abans de la seva mort, una imatge descolorida en la qual es veu un Lenin en cadira de rodes i amb la mirada perduda, quan ja havia intentat en va que Stalin no es convertís en el seu successor.
Encara que la seva dona va deixar ben clar que Lenin volia ser enterrat, en la mostra es veu que les autoritats soviètiques van ignorar el seu desig i van decidir construir un mausoleu perquè tothom pogués retre culte a la mòmia del líder bolxevic
«Lamentablement, les noves generacions de russos saben molt poc sobre la nostra història, en particular sobre la figura de Lenin i els successos històrics ocorreguts el 1917», afirma Andrei Sorokin, director d’Arxiu Estatal de Rússia. El Lenin més humà, amb les seves virtuts i els seus defectes, és el protagonista d’una històrica mostra que arrenca en el seu arbre genealògic, que confirma que la seva família era d’antiga soca, fins als seus últims dies en cadira de rodes després de patir una apoplexia.
Vladímir Uliànov (1870-1924), àlies Lenin, era un estudiant aplicat i tenia una memòria privilegiada, encara que havia assignatures que no se li donaven tan bé, ara la Lògica, la Física i el Grec, com es pot veure en les notes de la seva escola a Simbirsk (Uliànov).
Entre d’altres documents històrics, els arxius russos han tret a la llum el document del 19 d’abril de 1887 on el tsar condemna a mort al germà de Lenin, Aleksandr, per atemptar contra la vida d’Alexandre III.
Aquest succés acabaria per canviar la seva vida, igual que el seu matrimoni amb Nadejda Krúpskaia el 1898. Les aliances d’ambdós cònjuges es poden veure a l’exposició, igual que les fotos preses en aquesta ocasió.
Lenin va ser detingut per primera vegada entre finals del 1894 i principis del 1895, com s’observa en els protocols policials, el que inclou el seu interrogatori en una comissaria de Sant Petersburg.
«No crec que el passat hagi de ser enterrat. Aquests documents són la nostra memòria històrica, amb els seus errors, fracassos, crims, èxits i èxits. Només llavors podrem evitar els extrems en la interpretació de la història de Rússia», va insistir Sorokin.
Entre els objectes personals del líder revolucionari destaca la seva famosa gorra, que l’acompanyava a tot arreu, inclòs el dia en què va tornar amb tren blindat des de Finlàndia per comandar la Revolució.
També un rellotge de butxaca, un abric militar, diverses medalles, una cigarrera d’or –encara que no fumaba–, un termos, la seva càmera de fotos i unes botes de muntanya, ja que Lenin era un gran aficionat a les caminades pel camp.
Una altra de les joies de la mostra, que estarà oberta fins al 19 de novembre –el centenari de la Revolució se celebrarà el 7 de novembre–, és el casquet de la bala amb la qual va estar a punt de segar la seva vida la ucraïnesa Fanny Kaplan a l’agost de 1918.
La seva amant, Inés Armand, també té un lloc a la mostra, en la qual es pot rememorar en original i en versió digital la seva relació epistolar, gairebé tan apassionada com en la vida real.
També es pot fer una ullada al seu despatx al Kremlin, mai mostrat abans al gran públic i que inclou objectes originals com la seva cadira, petjapapers, llum, una escala per pujar a la prestatgeria i un telèfon.
Sens dubte, la peça més curiosa és una estatueta d’un mico pensant pujat a una muntanya de llibres amb la frase Darwin tallada a la base, un regal de l’empresari nord-americà Armand Hammer.
Fent volar la imaginació un pot seure a la cadira on va morir el 1924 o prendre te de la seva pròpia tetera a la taula de canya en la qual el líder soviètic departia amb els seus familiars i éssers estimats al jardí de la seva residència de Gorki .
Ironies del destí, just 94 anys abans que Crimea demanés la seva integració a Rússia (2014), un pot llegir un telegrama escrit de pròpia mà per Lenin dirigit a Stalin el 17 de març de 1920 sobre la necessitat de fer-se amb el control de la península.
La decadència física gradual de Lenin es pot apreciar en les fotos, documents gràfics que inclouen alguna imatge per a la història de 1922, com un Stalin amb vestit blanc mirant de reüll a l’objectiu.
L’última foto data de setembre de 1923, tot just quatre mesos abans de la seva mort, una imatge descolorida en la qual es veu un Lenin en cadira de rodes i amb la mirada perduda, quan ja havia intentat en va que Stalin no es convertís en el seu successor.
Encara que la seva dona va deixar ben clar que Lenin volia ser enterrat, en la mostra es veu que les autoritats soviètiques van ignorar el seu desig i van decidir construir un mausoleu perquè tothom pogués retre culte a la mòmia del líder bolxevic