El cap de setmana passat la cita era al Mercat Medieval de Sant Julià de Lòria. Per a mi una cita anual, especial i obligatòria, des de fa uns anys perquè al principi no feia molt cas d’aquest mercat, però després vaig anar i vaig descobrir que puc gaudir d’una bona estona recorrent les paradetes i veient l’ambient que es viu als seus carrers. A més, vam tenir la sort que feia bons temps amb la qual cosa el mercat es va omplir de gent.

Enguany vaig trobar a faltar la preciosa sínia de fusta o el vaixell pirata, però per contra, hi havia molts més jocs i també per als més petits que es divertien molt asseguts a terra jugant a les construccions o pesant pedretes a la plaça.

Tampoc hi havia les aus de presa que per a mi resulten tan interessants i captivadores, però el que sí que hi havia era un ambient, diguem una mica mitològic i màgic, quan et trobaves en mig del carrer amb els orcs i altres personatges malignes del Senyor dels Anells; una de les meves pel·lícules favorites. Per cert que em vaig fer una fotografia amb aquests éssers tan macos per posar-la en el meu Facebook. Pur egoisme! Així quan em miri em veuré molt més bonica!

Pel que fa a les paradetes, tinc la sensació que hi havia menys. Jo com sempre vaig aprofitar per comprar una miqueta de llardons en un lloc d’una noia que ve cada any a diferents mercats de Andorra i que els té molt bons, grans i tendres, com a mi m’agraden. També vaig estar mirant-me les joguines antigues de fusta algunes dels quals jo ja havia utilitzat durant la meva infància i em porten molt bons records. Però el que més m’agrada del mercat són els animals, els porquets especialment em causen molta tendresa.

D’oficis tradicionals, n’havia, crec que més o menys els de costum, un terrissaire, un forner, una forja, cistelleria, etc. Si no m’equivoco vaig trobar a faltar aquest any alguna persona filant llana. Jo em vaig comprar un pa ben calentet d’all que era deliciós. Res a veure amb el que acostumem a comprar habitualment. Per descomptat, no va arribar a casa.

Pensareu que som uns golafres, però és que després quan és fred ja no ens sap tan bé! Així que ens vam asseure en una terrasseta d’un bar, vam demanar unes begudes i unes olivetes per acompanyar i ens vam menjar el pa amb llonganissa gaudint una miqueta del solet que ja arriba el temps fred i cal aprofitar d’aquests dies assolellats que el cos, sense cap mena de dubte, ho agraeix.

Dissabte que ve, ens veiem a l’Aplec de Sant Romà dels Vilars.