• És curiós, no es pot negar, que un calendari laboral trobi tanta oposició per part del sector comercial

La campanya informativa endegada per la patronal andorrana, relativa al tancament, per primera vegada, de les tardes de vuit diumenges dels de temporada baixa, ha aixecat molta polseguera. Aquesta pols, en aixecar-se, ha deixat veure aspectes curiosos de la nostra comunitat.

El fet que el Govern decretés festa per als treballadors del comerç durant aquestes vuit tardes amb la intenció de millorar la seva qualitat de vida ha aconseguit que la patronal proposi que tots i totes les treballadores del comerç gaudeixin de deu diumenges sencers repartits al llarg de l'any. Abans del decret del Govern, la patronal no ho havia pas proposat per pròpia iniciativa.

El decret ha tingut un altre efecte per a la nostra comunitat, en ser el detonant, juntament amb la crisi, de l'increment important dels afiliats de les diverses associacions patronals existents, la qual cosa ha de facilitar, i molt, el diàleg social a curt termini.

La campanya informativa de la patronal està centrada en el tancament de vuit tardes de diumenges, i no en l'obertura durant el matí de vuit diumenges. Habitualment el comerç fa incís en els aspectes positius del producte o servei. En temps de vaques magres o de temporada baixa el sector comercial habitualment s'espavila per oferir avantatges i incrementar les vendes. Jugar amb el fet que només son oberts vuit diumenges al matí pot ser motiu d'una campanya comercial, si poses a treballar el màrqueting amb imaginació. Sempre que hi ha un canvi n'hi ha que es resisteixen i n'hi ha que troben oportunitats.

LA REACCIÓ
d'una part de la patronal se centra en el refús de la norma. Fora d'Andorra, l'excepció és l'obertura dels comerços en diumenge; al nostre país l'excepció i la novetat és el tancament. Falta molt encara perquè el calendari laboral andor- rà s'iguali en aquest aspecte al de l'estranger.

Hem vist que el lema de la campanya és la defensa dels llocs de treball. Algunes veus dels treballadors del comerç també manifesten que el calendari laboral els pot perjudicar. El fet que durant tants i tants anys el personal del comerç ha estat sotmès a unes condicions laborals de pràctica retenció contra la seva voluntat sota l'amenaça de l'acomiadament, sembla que ha tingut com a conseqüència que algunes persones es trobin en un estat psicològic tal que han desenvolupat una relació talment com es descriu en la síndrome d'Estocolm.

És curiós, no es pot negar, que un calendari laboral trobi tanta oposició per part del sector comercial, quan està pensat per conciliar la vida laboral i la familiar del personal, a fi i efecte que el treballador estigui més motivat per fer millor la seva feina, en comptes d'estar amb els braços plegats veient passar les hores mortes darrera el taulell.

Abans de tancar la primera tarda de diumenge, el decret ha aconseguit si més no alguns fets positius per Andorra. Per primera vegada el sector més radical de la patronal es mostra cohesionat gràcies a trobar un adversari comú, i esmerça energia en afrontar-ho.

Esperem doncs que aquesta cohesió no s'esberli aviat i que continuï donant fruits amb campanyes de promoció des de la serietat i experiència del comerç andorrà, de formació en el tracte de qualitat del seu personal o de col.laboració en la política de preus i promocions, que, al cap i a la fi, són les coses que realment fan que s'ompli la caixa de qualsevol comerç, ja sigui petit, mitjà o gran. Sense oblidar els imprescindibles somriures en rebre la clientela.

[email protected]