Martí comença a comptar vots
El Debat d’Orientació Política, que ens ha ocupat dues tardes senceres i un matí, ens ha ofert poques sorpreses o cap ni una. L’única es va donar per part nostra, Liberals, que vam fer una proposta d’apropament cap a les taules de debat sobre l’Acord d’Associació.
La proposta de ser observadors actius no és una proposta de formar part d’un pacte d’Estat que per a nosaltres ja no té cap vigor. Primerament, perquè una de les línies vermelles, marcades per ells mateixos, com era mantenir l’Acord Duaner, ja s’ha suprimit de forma implícita en entrar a negociar-lo. Per un altre costat, la demanda d’estudis d’impacte que demanàvem encara no els tenim i no sabem ni si existeixen. Per tant, les raons per les quals no ens vam afegir encara són vigents però, també, és cert que algunes de les aportacions que els liberals hem fet des de les comissions d’exteriors, com el reforç de la sobirania mitjançant els organismes de presa de decisió que crea el marc institucional, sembla que han estat acceptades, tot i que com ja sabem «res està tancat fins que no està tancat».
Per un altre costat, el cap de Govern ens va fer un repàs de la seva feina feta que a criteri de l’oposició no llueix tant com se’ns vol fer creure. El Govern de DA és el que més diners en política social ha invertit fins ara, jo crec que no és per estar-ne orgullós, sinó tot el contrari. Demostra que no han arreglat res. L’augment de les ajudes socials és l’indicador més clar per demostrar que són moltes, massa, les persones a Andorra que necessiten ajuda, sigui per arribar a final de més, sigui per pagar la cantina de l’escola, els estudis o per pagar el lloguer que està pels núvols. Més diners i programes però no solucionem el problema de base. Com es pot parlar d’una llar per a joves amb problemes addictius i no parlar de com solucionar el consum i venda de drogues que hi ha al país?
En relació al medi ambient, va fer un repàs de les inversions necessàries per donar resposta a les necessitats energètiques del país. Projectes que ja coneixíem i als que l’única aportació que va fer va ser la importància de votar la modificació de la Llei de competències i transferències, que li permetrà fer totes aquestes inversions energètiques. Llei, per cert, amb indicis d’inconstitucionalitat que haurem d’avaluar tota la cambra conjuntament amb el Govern i sobretot els Cònsols que són, en definitiva, els que van acordar les modificacions.
Això sí, el discurs del cap de Govern ens va deixar clar el creixement del Capítol 1 (personal) que anirà acompanyat d’algunes modificacions amb l’esperada reforma de la Llei de la funció pública. Sense oblidar que abans de deixar el càrrec vol deixar arreglat el trànsit de Sant Julià.
I entre una cosa i una altra, resulta que me n’adono que ja tornem a tenir allò que sempre havíem tingut de cara a afrontar unes eleccions: el creixement del funcionariat i més obra pública. I és que si alguna cosa sabem tots, és que el cap és únic en comptar vots. Com havia de marxar d’una altra manera?
Consellera general liberal
La proposta de ser observadors actius no és una proposta de formar part d’un pacte d’Estat que per a nosaltres ja no té cap vigor. Primerament, perquè una de les línies vermelles, marcades per ells mateixos, com era mantenir l’Acord Duaner, ja s’ha suprimit de forma implícita en entrar a negociar-lo. Per un altre costat, la demanda d’estudis d’impacte que demanàvem encara no els tenim i no sabem ni si existeixen. Per tant, les raons per les quals no ens vam afegir encara són vigents però, també, és cert que algunes de les aportacions que els liberals hem fet des de les comissions d’exteriors, com el reforç de la sobirania mitjançant els organismes de presa de decisió que crea el marc institucional, sembla que han estat acceptades, tot i que com ja sabem «res està tancat fins que no està tancat».
Per un altre costat, el cap de Govern ens va fer un repàs de la seva feina feta que a criteri de l’oposició no llueix tant com se’ns vol fer creure. El Govern de DA és el que més diners en política social ha invertit fins ara, jo crec que no és per estar-ne orgullós, sinó tot el contrari. Demostra que no han arreglat res. L’augment de les ajudes socials és l’indicador més clar per demostrar que són moltes, massa, les persones a Andorra que necessiten ajuda, sigui per arribar a final de més, sigui per pagar la cantina de l’escola, els estudis o per pagar el lloguer que està pels núvols. Més diners i programes però no solucionem el problema de base. Com es pot parlar d’una llar per a joves amb problemes addictius i no parlar de com solucionar el consum i venda de drogues que hi ha al país?
En relació al medi ambient, va fer un repàs de les inversions necessàries per donar resposta a les necessitats energètiques del país. Projectes que ja coneixíem i als que l’única aportació que va fer va ser la importància de votar la modificació de la Llei de competències i transferències, que li permetrà fer totes aquestes inversions energètiques. Llei, per cert, amb indicis d’inconstitucionalitat que haurem d’avaluar tota la cambra conjuntament amb el Govern i sobretot els Cònsols que són, en definitiva, els que van acordar les modificacions.
Això sí, el discurs del cap de Govern ens va deixar clar el creixement del Capítol 1 (personal) que anirà acompanyat d’algunes modificacions amb l’esperada reforma de la Llei de la funció pública. Sense oblidar que abans de deixar el càrrec vol deixar arreglat el trànsit de Sant Julià.
I entre una cosa i una altra, resulta que me n’adono que ja tornem a tenir allò que sempre havíem tingut de cara a afrontar unes eleccions: el creixement del funcionariat i més obra pública. I és que si alguna cosa sabem tots, és que el cap és únic en comptar vots. Com havia de marxar d’una altra manera?
Consellera general liberal