La solidaritat desorganitzada atia el caos
Companyies, organismes municipals, de barri, entitats privades... Desenes de donants que volen ajudar els rohinyàs han convertit el seu entusiasme desorganitzat en el combustible que atia el caos ja existent als nous assentaments de refugiats a Bangla Desh.
Quan milers de persones no tenen res a fer sinó esperar i buscar menjar al peu de la carretera tot el dia i l’ajuda arriba de manera escampada i sense ordre de cap tipus es produeix el que passa en el camp improvisat de Bathukali, un assentament amb més de 40.000 refugiats que creix dia a dia.
Milers de joves, gent gran, dones embarassades, homes robustos o escanyolits s’amunteguen al voltant de qualsevol camió que passi, un estranger que cridi l’atenció o algú que porti qualsevol cosa que hagi trobat a prop.
Fonts de l’ONU han indicat a EFE que és el campament més caòtic per estar rebent una gran afluència de nouvinguts i perquè el Govern ho va reconèixer tot just fa uns dies com a camp improvisat, com es denominen els assentaments que durant anys es van aixecar en successives crisis sense el suport oficial.
Però també és un caos perquè aquí i allà un es troba amb un grup de gent tirant galetes, un altre aigua i, fins i tot, algunes escudelles de plàstic mentre filma el projecte benèfic amb una càmera a lloms d’un camió.
«Vam veure la televisió i vam venir cap aquí, perquè aquest camp és nou», ha manifestat a EFE Farhad Milon, de 24 anys i voluntari del grup d’ajuda que paga una naviliera de Chittagong, el port més important de Bangla Desh.
Milon va dir que s’han repartit 1.000 paquets d’ajuda amb aliments, lones i aigua a famílies que ho necessitaven en diferents camps, i que ara ho intenten fer aquí i per això estan seleccionant als beneficiaris entre els més necessitats.
L’únic problema és que mentre ells identificaven gent, el Programa Mundial d’Aliments (PMA) feia el mateix tractant d’arribar a 2.500 famílies a les que avui van lliurar un sac amb 25 quilos de menjar, un suport amb el qual esperen garantir-los l’alimentació durant les pròximes dues setmanes.
«Sabem que la situació està lluny de ser la ideal», va declarar a EFE la portaveu del PMA a Bangla Desh, Maherin Ahmed, en reconèixer que hi ha donants privats que estan decidint pel seu compte i risc lliurar ajuda.
Un voluntari d’una organització del sistema de Nacions Unides va relatar a EFE sota condició d’anonimat que hi ha tanta gent tractant d’arribar a Balukhali i s’ha creat tant caos que el camió que portaven amb ajuda va estar atrapat quatre hores sense poder-se moure a la carretera, una petita ruta comarcal tot just asfaltada.
Però els donants privats estan omplint el buit de les agències del sistema de Nacions Unides a les que amb prou feines es veu en alguns camps gairebé tres setmanes després que s’iniciés la crisi el passat 25 d’agost, que ha portat a gairebé 400.000 rohinyàs a refugiar de la guerra a Bangladesh.
«Jo no faig res en tot el dia, només he de buscar arròs, trobar alguna cosa», va referir a EFE Muhammad Umar, un noi de 18 anys que des de fa vuit dies viu al camp al costat dels 10 membres de la seva família que van fugir de Maungdaw, a Rakhine.
«Esperem menjar i una solució», va afegir sense saber explicar molt bé què vol dir «solució». D’altres, com Sokhina Jatum, de 50 anys, entenen que el problema no s’arregla només esperant menjar i que cal començar a entendre que aquesta situació es pot perllongar.
«Jo no sé fer cap treball però si tinc l’oportunitat de trobar alguna cosa ho prendré», va dir amb un petit nadó en braços malalt que no fa més que tossir des de fa dies.
A prop d’allà, Hamid, de 34 anys, tracta de col·locar les noves vares de bambú i la lona de plàstic que va aconseguir per 600 takas (al voltant de set dòlars) per aixecar la seva pròpia barraca.
«Si algú ens ajuda no haurem de viure aquí molt. Si no, ens haurem de quedar aquí per sempre», es va lamentar.
Periodista. Agència EFE
Quan milers de persones no tenen res a fer sinó esperar i buscar menjar al peu de la carretera tot el dia i l’ajuda arriba de manera escampada i sense ordre de cap tipus es produeix el que passa en el camp improvisat de Bathukali, un assentament amb més de 40.000 refugiats que creix dia a dia.
Milers de joves, gent gran, dones embarassades, homes robustos o escanyolits s’amunteguen al voltant de qualsevol camió que passi, un estranger que cridi l’atenció o algú que porti qualsevol cosa que hagi trobat a prop.
Fonts de l’ONU han indicat a EFE que és el campament més caòtic per estar rebent una gran afluència de nouvinguts i perquè el Govern ho va reconèixer tot just fa uns dies com a camp improvisat, com es denominen els assentaments que durant anys es van aixecar en successives crisis sense el suport oficial.
Però també és un caos perquè aquí i allà un es troba amb un grup de gent tirant galetes, un altre aigua i, fins i tot, algunes escudelles de plàstic mentre filma el projecte benèfic amb una càmera a lloms d’un camió.
«Vam veure la televisió i vam venir cap aquí, perquè aquest camp és nou», ha manifestat a EFE Farhad Milon, de 24 anys i voluntari del grup d’ajuda que paga una naviliera de Chittagong, el port més important de Bangla Desh.
Milon va dir que s’han repartit 1.000 paquets d’ajuda amb aliments, lones i aigua a famílies que ho necessitaven en diferents camps, i que ara ho intenten fer aquí i per això estan seleccionant als beneficiaris entre els més necessitats.
L’únic problema és que mentre ells identificaven gent, el Programa Mundial d’Aliments (PMA) feia el mateix tractant d’arribar a 2.500 famílies a les que avui van lliurar un sac amb 25 quilos de menjar, un suport amb el qual esperen garantir-los l’alimentació durant les pròximes dues setmanes.
«Sabem que la situació està lluny de ser la ideal», va declarar a EFE la portaveu del PMA a Bangla Desh, Maherin Ahmed, en reconèixer que hi ha donants privats que estan decidint pel seu compte i risc lliurar ajuda.
Un voluntari d’una organització del sistema de Nacions Unides va relatar a EFE sota condició d’anonimat que hi ha tanta gent tractant d’arribar a Balukhali i s’ha creat tant caos que el camió que portaven amb ajuda va estar atrapat quatre hores sense poder-se moure a la carretera, una petita ruta comarcal tot just asfaltada.
Però els donants privats estan omplint el buit de les agències del sistema de Nacions Unides a les que amb prou feines es veu en alguns camps gairebé tres setmanes després que s’iniciés la crisi el passat 25 d’agost, que ha portat a gairebé 400.000 rohinyàs a refugiar de la guerra a Bangladesh.
«Jo no faig res en tot el dia, només he de buscar arròs, trobar alguna cosa», va referir a EFE Muhammad Umar, un noi de 18 anys que des de fa vuit dies viu al camp al costat dels 10 membres de la seva família que van fugir de Maungdaw, a Rakhine.
«Esperem menjar i una solució», va afegir sense saber explicar molt bé què vol dir «solució». D’altres, com Sokhina Jatum, de 50 anys, entenen que el problema no s’arregla només esperant menjar i que cal començar a entendre que aquesta situació es pot perllongar.
«Jo no sé fer cap treball però si tinc l’oportunitat de trobar alguna cosa ho prendré», va dir amb un petit nadó en braços malalt que no fa més que tossir des de fa dies.
A prop d’allà, Hamid, de 34 anys, tracta de col·locar les noves vares de bambú i la lona de plàstic que va aconseguir per 600 takas (al voltant de set dòlars) per aixecar la seva pròpia barraca.
«Si algú ens ajuda no haurem de viure aquí molt. Si no, ens haurem de quedar aquí per sempre», es va lamentar.
Periodista. Agència EFE