La Xina és implacable amb els morosos
Pel que fa al recobrament d’impagats, Espanya té un dels mètodes més pintorescs com a mecanisme de pressió per al cobrament de sumes de diners degudes pels morosos recalcitrants: enviar darrera el deutor a un cobrador disfressat de personatge estrafolari amb un maletí amb la llegenda «cobrament de morosos». El cobrador segueix a tot arreu al deutor i només si aquest paga pot lliurar-se del seu tenaç perseguidor. En el fons, aquest oprobiós sistema de recobrament és la rèplica moderna dels mètodes utilitzats en l’edat mitjana per estigmatitzar el deutor morós. A l’Estat espanyol s’ha institucionalitzat aquest tipus d’assetjament al morós i la proliferació d’aquest tipus d’agències de cobrament a morosos s’ha convertit en un autèntic fenomen social. Aquest mètode de recuperació de deutes només és utilitzat de forma habitual a Espanya, per la qual cosa s’ha convertit en una singularitat en l’àmbit europeu de la recuperació d’impagats. Per tant, «Spain is different» pel que fa a la recuperació d’impagats, ja que només a Espanya es fan servir aquests mètodes tan estrafolaris a l’hora de perseguir els morosos ja que no existeix cap llei que reguli la indústria del cobrament de deutes.
Espanya és l’únic estat de la Unió Europea que encara no té regulada l’activitat del recobrament extrajudicial de deutes. És paradoxal que, en un estat tan legalista i reglamentista, amb una Administració que sol exigir per a tota activitat, que l’empresari faci tot tipus de tràmits burocràtics, i l’obliga a sol·licitar permisos o llicències per tota activitat empresarial, no hi hagi cap normativa que reguli a les empreses de recobrament. Al meu entendre, l’Administració i el legislador han actuat amb desídia en la regulació legal de la gestió privada de recobrament de deutes.Als EUA i en molts països llatinoamericans està terminantment prohibit l’ús de cobradors disfressats que assetgin al deutor i que perjudiquin la seva imatge pública. A la resta dels països europeus està absolutament prohibida la utilització de cobradors disfressats ja que es consideren una vulneració als drets d’imatge i intimitat dels ciutadans i a més hi ha lleis que prohibeixen l’assetjament o humiliació als morosos. Així mateix, estan prohibides totes les pràctiques que suposin un assetjament o persecució als deutors.El mètode que utilitza cobradors disfressats es basa en la humiliació pública del deutor, seguir-lo a on sigui i recordar-li insistentment que deu diners a determinat creditor. Els cobradors persegueixen el presumpte morós pels carrers, el segueixen a la feina, a casa, al club esportiu, etc. Els cobradors disfressats per desplaçar utilitzen generalment vehicles pintats de negre o de color blanc, en què han pintat els logotips i marques de la companyia en lletres molt grans. L’objectiu és estacionar aquests cotxes davant de la casa o la seu social del deutor i mitjançant megàfons exigir que pagui el presumpte deute, de manera que tot el barri s’assabenta que hi viu un morós. Consegüentment la humiliació pública és el mètode usat per aquest tipus d’agències de cobrament arribant a l’extrem d’Espanya de ridiculitzar el presumpte deutor portant l’assetjament físic i moral a límits de ‘mobbing’.Un altre punt és el que succeeix a la República Popular de la Xina, on s’ha produït la major revolució econòmica de la història de la humanitat, en el sentit que mai una població havia canviat de forma tan intensa les seves condicions materials de vida en un període de temps tan curt. El model de creixement de l’economia xinesa està basat en gran part en el consum domèstic, dins d’un constant augment del nivell de vida de la població. Tanmateix, això ha tingut un efecte secundari negatiu: s’ha disparat la morositat entre els xinesos. En l’actualitat, s’estima que els ciutadans xinesos deuen una quantitat propera als 300 milions de dòlars. Val la pena assenyalar, que la societat xinesa és molt poc tolerant amb els morosos; el fet de no poder atendre els pagaments és una vergonya tan gran que el morós -fins i tot quan els motius de la seva insolvència siguin fortuïts- per no sentir-se deshonrat davant la societat fa el que sigui per pagar els seus deutes. El codi d’honor és tan estricte i la pressió de la societat tan forta davant el comportament morós, que els deutors prefereixen pagar abans d’afrontar la vergonya pública.
Les autoritats xineses, molt preocupades per l’epidèmia de morositat que s’està gestant, han decidit combatre el comportament morós amb procediments resolutius. Un d’ells és utilitzar pantalles gegants de televisió en les principals estacions de tren i d’autobús de les grans ciutats en què es projecten les cares dels principals deutors amb informació de les seves dades personals. Amb això, en una societat basada en l’honor, es pretén avergonyir aquests morosos i, aconseguir així, que paguin. A la majoria dels ciutadans els sembla bé aquest procediment per escarmentar als morosos.
No obstant això, la picaresca també existeix a la Xina. Una ciutadana xinesa morosa es va sotmetre a una operació de cirurgia estètica per canviar-se totalment la cara per fugir de la pressió de les autoritats del seu país. Aquesta dona no volia pagar deutes per valor de 3,71 milions de dòlars després que un tribunal de Wuhan, capital de la província central de Hubei, la condemnés al pagament, i va decidir aquesta original solució per no ser reconeguda. Ara bé, la seva estratagema només va funcionar uns mesos, ja que finalment la policia la va detenir. Els agents de l’autoritat que van procedir a la seva detenció es van sorprendre ja que la dona de 59 anys, aparentava tenir vint anys menys anys i la seva fisonomia era totalment diferent a la de les fotos que tenien.
Director de Brachfield Credit & Risk Consultants
Espanya és l’únic estat de la Unió Europea que encara no té regulada l’activitat del recobrament extrajudicial de deutes. És paradoxal que, en un estat tan legalista i reglamentista, amb una Administració que sol exigir per a tota activitat, que l’empresari faci tot tipus de tràmits burocràtics, i l’obliga a sol·licitar permisos o llicències per tota activitat empresarial, no hi hagi cap normativa que reguli a les empreses de recobrament. Al meu entendre, l’Administració i el legislador han actuat amb desídia en la regulació legal de la gestió privada de recobrament de deutes.Als EUA i en molts països llatinoamericans està terminantment prohibit l’ús de cobradors disfressats que assetgin al deutor i que perjudiquin la seva imatge pública. A la resta dels països europeus està absolutament prohibida la utilització de cobradors disfressats ja que es consideren una vulneració als drets d’imatge i intimitat dels ciutadans i a més hi ha lleis que prohibeixen l’assetjament o humiliació als morosos. Així mateix, estan prohibides totes les pràctiques que suposin un assetjament o persecució als deutors.El mètode que utilitza cobradors disfressats es basa en la humiliació pública del deutor, seguir-lo a on sigui i recordar-li insistentment que deu diners a determinat creditor. Els cobradors persegueixen el presumpte morós pels carrers, el segueixen a la feina, a casa, al club esportiu, etc. Els cobradors disfressats per desplaçar utilitzen generalment vehicles pintats de negre o de color blanc, en què han pintat els logotips i marques de la companyia en lletres molt grans. L’objectiu és estacionar aquests cotxes davant de la casa o la seu social del deutor i mitjançant megàfons exigir que pagui el presumpte deute, de manera que tot el barri s’assabenta que hi viu un morós. Consegüentment la humiliació pública és el mètode usat per aquest tipus d’agències de cobrament arribant a l’extrem d’Espanya de ridiculitzar el presumpte deutor portant l’assetjament físic i moral a límits de ‘mobbing’.Un altre punt és el que succeeix a la República Popular de la Xina, on s’ha produït la major revolució econòmica de la història de la humanitat, en el sentit que mai una població havia canviat de forma tan intensa les seves condicions materials de vida en un període de temps tan curt. El model de creixement de l’economia xinesa està basat en gran part en el consum domèstic, dins d’un constant augment del nivell de vida de la població. Tanmateix, això ha tingut un efecte secundari negatiu: s’ha disparat la morositat entre els xinesos. En l’actualitat, s’estima que els ciutadans xinesos deuen una quantitat propera als 300 milions de dòlars. Val la pena assenyalar, que la societat xinesa és molt poc tolerant amb els morosos; el fet de no poder atendre els pagaments és una vergonya tan gran que el morós -fins i tot quan els motius de la seva insolvència siguin fortuïts- per no sentir-se deshonrat davant la societat fa el que sigui per pagar els seus deutes. El codi d’honor és tan estricte i la pressió de la societat tan forta davant el comportament morós, que els deutors prefereixen pagar abans d’afrontar la vergonya pública.
Les autoritats xineses, molt preocupades per l’epidèmia de morositat que s’està gestant, han decidit combatre el comportament morós amb procediments resolutius. Un d’ells és utilitzar pantalles gegants de televisió en les principals estacions de tren i d’autobús de les grans ciutats en què es projecten les cares dels principals deutors amb informació de les seves dades personals. Amb això, en una societat basada en l’honor, es pretén avergonyir aquests morosos i, aconseguir així, que paguin. A la majoria dels ciutadans els sembla bé aquest procediment per escarmentar als morosos.
No obstant això, la picaresca també existeix a la Xina. Una ciutadana xinesa morosa es va sotmetre a una operació de cirurgia estètica per canviar-se totalment la cara per fugir de la pressió de les autoritats del seu país. Aquesta dona no volia pagar deutes per valor de 3,71 milions de dòlars després que un tribunal de Wuhan, capital de la província central de Hubei, la condemnés al pagament, i va decidir aquesta original solució per no ser reconeguda. Ara bé, la seva estratagema només va funcionar uns mesos, ja que finalment la policia la va detenir. Els agents de l’autoritat que van procedir a la seva detenció es van sorprendre ja que la dona de 59 anys, aparentava tenir vint anys menys anys i la seva fisonomia era totalment diferent a la de les fotos que tenien.
Director de Brachfield Credit & Risk Consultants