D’escapada per València (2)
Com ja us vaig prometre, aquí estic de nou amb la meva segona escapada a València, durant el pont de Meritxell, que en aquesta ocasió s’ha centrat més en la ciutat d’Alzira, terra de tarongers.
Encara que el meu principal objectiu en aquesta sortida era Alzira, vaig avançar el meu viatge i vaig marxar dimarts a la nit per poder anar a Madrid, on havia de repassar algunes coses sobre la propera defensa de la meva tesi doctoral de la qual ja us parlaré en les pròximes setmanes. I, encara que no tenia molt de temps, vaig aprofitar per menjar durant la pausa en una taverna típica uns callos amb cigrons i caragols a la madrilenya.
De Madrid, vaig anar a València per veure el Tribunal de les Aigües que se celebra tots els dijous a les 12 del migdia davant d’una de les portes de la Catedral. I vaig poder gaudir d’una orxata fresqueta feta amb xufes d’Alboraia mentre gaudia de les diferents estàtues vivents que es distribuïen pels voltants de la Catedral.
Divendres, ja a Alzira, vaig anar, tot fent un llarg passeig que em va permetre gaudir també de la naturalesa de l’entorn, a visitar el Monestir de Santa Maria de la Murta de l’ordre dels jerònims i el Santuari de Nostra Senyora del Lluç situat a la Muntanyeta del Salvador, aquest santuari va ser alçat entre 1925 i 1955 en substitució de l’antiga ermita del Salvador del segle XIV que és la que descriu Vicente Blasco Ibáñez a la novel·la Entre naranjos. Per descomptat, les al·lusions en memòria de l’escriptor que va utilitzar Alzira com un bell entorn per desenvolupar aquesta malmesa història d’amor, són nombroses.
Per acabar, vaig tenir la sort que la meva visita coincidís amb la celebració del mig any faller, així que també vaig tenir l’oportunitat de poder olorar la pólvora que tant m’agrada. Va ser una mascletà amb una barreja entre focs artificials i les nostres conegudes traques a la qual van assistir totes les colles de les falles. Això sí, vaig trobar a faltar veure a alguna fallera vestida amb el vestit típic de València.
La festa va durar tres dies: divendres, dissabte i diumenge amb diferents activitats, mercat artesanal i amb ball fins a altes hores de la matinada.
Per descomptat, com cada vegada que vaig a València, m’he portat la meva llonganissa de Pasqua, capellans, moixama, hueva, etc. Tota una sèrie de productes que a Andorra no puc trobar. I aquí acaben de moment les meves sortides per València.
Encara que el meu principal objectiu en aquesta sortida era Alzira, vaig avançar el meu viatge i vaig marxar dimarts a la nit per poder anar a Madrid, on havia de repassar algunes coses sobre la propera defensa de la meva tesi doctoral de la qual ja us parlaré en les pròximes setmanes. I, encara que no tenia molt de temps, vaig aprofitar per menjar durant la pausa en una taverna típica uns callos amb cigrons i caragols a la madrilenya.
De Madrid, vaig anar a València per veure el Tribunal de les Aigües que se celebra tots els dijous a les 12 del migdia davant d’una de les portes de la Catedral. I vaig poder gaudir d’una orxata fresqueta feta amb xufes d’Alboraia mentre gaudia de les diferents estàtues vivents que es distribuïen pels voltants de la Catedral.
Divendres, ja a Alzira, vaig anar, tot fent un llarg passeig que em va permetre gaudir també de la naturalesa de l’entorn, a visitar el Monestir de Santa Maria de la Murta de l’ordre dels jerònims i el Santuari de Nostra Senyora del Lluç situat a la Muntanyeta del Salvador, aquest santuari va ser alçat entre 1925 i 1955 en substitució de l’antiga ermita del Salvador del segle XIV que és la que descriu Vicente Blasco Ibáñez a la novel·la Entre naranjos. Per descomptat, les al·lusions en memòria de l’escriptor que va utilitzar Alzira com un bell entorn per desenvolupar aquesta malmesa història d’amor, són nombroses.
Per acabar, vaig tenir la sort que la meva visita coincidís amb la celebració del mig any faller, així que també vaig tenir l’oportunitat de poder olorar la pólvora que tant m’agrada. Va ser una mascletà amb una barreja entre focs artificials i les nostres conegudes traques a la qual van assistir totes les colles de les falles. Això sí, vaig trobar a faltar veure a alguna fallera vestida amb el vestit típic de València.
La festa va durar tres dies: divendres, dissabte i diumenge amb diferents activitats, mercat artesanal i amb ball fins a altes hores de la matinada.
Per descomptat, com cada vegada que vaig a València, m’he portat la meva llonganissa de Pasqua, capellans, moixama, hueva, etc. Tota una sèrie de productes que a Andorra no puc trobar. I aquí acaben de moment les meves sortides per València.