El 21 d’agost dins el context del 18è Festival Internacional Orgue&nd i com a homenatge al 150è aniversari del naixement de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez, es va oferir a l’església de Sant Esteve una projecció de la pel·lícula muda The temptress (La temptadora), adaptació de la novel·la La tierra de todos.
En el meu article el que jo pretenc assenyalar són les grans diferències existents entre la trama d’aquesta novel·la de Vicente Blasco Ibáñez, una de les meves favorites, i l’adaptació de la pel·lícula que només manté en el més bàsic el seu argument, és a dir, que Elena és una dona pèrfida que captiva i destrossa als homes. Però, ni tan sols això és totalment respectat, perquè al final de la pel·lícula, Elena veu una visió de Jesucrist i sembla penedir-se, cosa que mai arriba a passar a la novel·la.
Ja el començament de la pel·lícula no és coherent amb la novel·la. Robledo no coneix en cap ball a la bella Elena i mai s’enamora d’ella. L’enginyer coneix Elena quan va a visitar al seu amic, el marquès de Torre Bianca.
Fontenoy, tant en la novel·la com en la pel·lícula, sembla ser l’amant d’Elena, però en el llibre no se suïcida en públic, ni el marit d’Elena coneix aquesta relació. L’ésser aprofitat i pusil·lànime que descriuen al film no existeix en l’escrit de Blasco Ibáñez, que ens mostra un marquès de Torre Bianca enamorat de la seva esposa i crèdul davant totes les mentides que ella li explica per tapar els seus enganys amorosos.
Amb el suïcidi de Fontenoy, el marquès i la seva dona s’arruïnen i no poden pagar els seus deutes. Davant l’amenaça que el seu amic el marquès se suïcidi abans d’anar a la presó, Robledo li ofereix la possibilitat d’anar amb ell a l’Argentina a refer la seva vida. El marquès accepta, però es nega a anar sense la seva estimada Elena. Per tant, no és cert que apareguessin després a casa de Robledo, com succeeix a la pel·lícula, ni que les joies d’Elena, que eren falses, perquè ja havia empenyorat les veritables, paguessin els deutes i el viatge. Totes aquestes despeses van anar a càrrec de Robledo.
Tampoc va existir aquest romàntic duel a llaç entre Mans Dures i Robledo. Ni va ser el gaucho qui va matar a Torre Bianca, que va acabar suïcidant-se en obrir els ulls i descobrir la maldat que albergava la seva dona.
El gran amor d’Elena en la novel·la és Watson qui, encara que al principi la arriba a correspondre, després la menysprea i torna amb la seva nòvia Celinda (Flor de Rio Negre). Davant d’això, Elena, contrariada i gelosa, acudeix a Manos Duras perquè mati a la noia. A la qual acaben salvant Robledo, Watson, el seu pare i altres homes del poble.
El famós duel a pistola té lloc entre Canterac i Pirovani per defensar l’honor d’Elena, que realment els menysprea a tots dos. Canterac mata Pirovani i ha de fugir espatllant també la seva vida.
Elena fuig a París amb Timoteu, qui s’ha fet càrrec de la fortuna de Pirovani per administrar-la a la filla del ric italià. Però, tots dos acaben amb la fortuna de la nena, i Timoteu desapareix. Elena queda tota sola a París i allí la troba Robledo, en la més profunda decadència, i la convida a beure. Acabant la seva trobada, en la novel·la, amb la següent reflexió:
«¡Pensar que este andrajo fué igual a la heroína de Homero en aquella tierra a medio civilizar, donde no abundan las mujeres!... ¿Qué dirían ahora los que tantas locuras hicieron por ella, si la viesen como yo la he visto?...».
Per tant, a tots els que han vist la pel·lícula, i als que no, els aconsello llegir la novel·la. Segur que no els decebrà.