Andorra i l’acord d’associació amb la UE
Avui, la majoria del país, està d’acord i no té cap dubte de que el futur econòmic d’Andorra passa, sí o sí, per Europa. I dir Europa és dir la Unió Europea.
La vella Andorra, com la nova Andorra, han passat i passaran per Europa. Ni que sigui simplement perque formem part del continent europeu i, sobretot, per les nostres especificitats geogràfiques, geopolítiques. institucionals, històriques, econòmiques i socials.
Però si ahir això equivalia a dir França i Espanya, avui vol dir el conjunt d’estats europeus que van començar formant la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer-CECA el 1951, la Comunitat Econòmica Europea –CEE el 1957 i després la Unió Europea-UE el 1993.
A la qual, malgrat trobar-se en un continu procés d’evolució, hem de seguir suficientment de prop, per a no distanciar-nos-en massa tot treballant per a ser-ne socis de qualitat, però evitant ser-ne tant que ens pugui afectar arrossegant als llimbs, en un dels seus habituals i imprevistos impassos històrics que s’han produït, es produeixen i es continuaran produint.
El camí cap a la nova Andorra, iniciat a la segona meïtat del segle XIX, formalment amb la Nova Reforma del 1868, va tenir una prèvia amb l’intercanvi de cartes pel pas de mercaderies entre el síndic general Guillem d’Areny i Plandolit i els ministres del Regne d’Espanya i la República francesa el 1867, en concordança amb els acords de Baiona d’aquells anys, que varen precisar les fronteres entre França i Espanya.
Fins a més de cent anys després no hi va tornar a haver un nou marc legal, encara vigent, que regularia el pas de mercaderies per les fronteres d’Andorra amb els països veïns, l’Acord Duaner amb la Comunitat Econòmica Europea el 1989.
L’altre precedent i alhora fita rellevant, malhauradament però gairebé desconeguda i poc aprofitada, ha estat l’Acord de Cooperació amb la Unió Europea del 2005.
L’assignatura de la relació duanera, econòmica i internacional, prevalent amb els nostres veïns, que en els passats 24 anys, des del 1993, no han cessat d’engrandir-se, no només no l’hem aprovada encara si no que està pendent d’examen i aquest s’ha anat posposant, tant per la classe política andorrana que l’ha deixat per a l’últim moment i que no acaba d’estar unida, i per tant preparada, davant de la magnitud del repte al que ha d’enfrontar-se com més aviat millor el país; com per part de la societat civil que està endormiscada i absent, com aquell a qui no l’afecta el tema o no és cosa seva i esperant que «els altres» o «algú altre» li porti la qüestió resolta, detallada i al seu gust, per als seus particulars interessos.
El 2001, en la 14a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del Conflent, en que es va tocar el tema «Andorra i la integració a la Unió Europea» l’excap de Govern Josep Pintat i Solans, negociador de l’Acord Duaner del 1989, reclamava: «La responsabilitat que genera aquesta situació ha de motivar una dedicació de tot ciutadà que estigui vinculat a aquest país. Seria molt important generar reflexió i debat en l’àmbit del país, entre tots els ciutadans, autoritats, grups polítics, econòmics, laborals, etcètera, a fi de promoure criteris d’interés nacional envers aquest problema».
Igualment l’excap de Govern Óscar Ribas i Reig, signatari de l’Acord Duaner del 1989, present just abans i després de la Constitució del 1993 i responsable de l’ingrés d’Andorra a la ONU advertia: «...tota anàlisi prèvia per cercar el tipus d’acord que ens convé, requereix abans de res, concretar, tant com sigui possible, el grau de «sobirania» que ens convé mantenir i a que estaríem disposats a renunciar. L’encaix no es pot debatre només des d’un punt de vista econòmic... Sense descartar l’aspiració a mitjà o llarg termini de l’associació, caldria que es fessin primeres experiències per mitjà de tractats bilaterals».
I el ministre d’Exteriors i posterior signant de l’Acord de Cooperació, Juli Minoves i Triquell afirmava convençut: «L’acostament a Europa és la primera prioritat política exterior per Andorra».
Han passat 16 anys... i la sensació no és bona. Però ho és no per no haver arribat encara a cap port, si no per la poca experiència acumulada en el viatge fins avui.
Un fet és però més preocupant: Una gran part de la «intel·ligèntsia andorrana» es dedica a altres afers... que segurament són importants i s’han de preveure... però també es detecta la seva absència dels dos grans reptes que actualment té Andorra... l’acord d’associació amb la UE i l’obertura econòmica.... és a dir.... la constitució econòmica de la nova Andorra.... la segona part a resoldre de la nova Constitució Andorrana, després de la política i deixant com a tercera la social tal i com més d’un pensador havia pronosticat com a necessàries.... una Constitució gestionada (negociada) de manera tripartida en la forma i que igualment hauria de ser-ho en el fons ... i tenir tres parts, la política, l’econòmica i la social....
Ens cal despertar i no badar més. Cal una conscienciació i mobilització general de tot el país, com va passar pel 1993. Hem d’espavilar-nos, cadascú al seu nivell, però prenent posició respecte al tema, aportant propostes de futur i d’adaptació, interessades primer i consensuant posicions de país i d’interès general després.
El repte és de tal calibre que cal fer pinya plegats amb el Govern, el qual ha de comunicar dels canvis que es preparen i de com afectaran per començar, cadascú des del seu sector, a preparar-se.
L’adaptació al nou marc, que arribarà tard o d’hora, és millor fer-la abans i com més aviat millor, per a disposar de més temps d’adaptació i poder-la fer gradualment.
Andorra s’està jugant la seva constitució econòmica per un nou cicle adaptatiu d’èxit pels 50 propers anys o bé l’entrada en un cicle progressiu de depressió i empobriment conjunt pels mateixos anys.
El dissabte 19 d’agost, a la 30a diada andorrana a la UCE, es va tocar el tema ANDORRA I L’ACORD D’ASSOCIACIÓ AMB LA UNIÓ EUROPEA i s’hi acollí les seguents reflexions en forma de ponències presencials i no presencials que apareixeran en la publicació definitiva : Marta FONOLLEDA I RIBERAYGUA (Presentació), Arnau COLOMINAS I NAVARRO (Andorra i el sentiment europeista), Carles CASADEVALL I SOLER (L’aproximació a la UE i les telecomunicacions andorranes), Jordi CASSASSAS I YMBERT (Salutació), Susanna VENABLE I ALCAIDE i Antoni MIRALLES I GASCÓ (L’àmbit comercial i la Unió Europea), Eugeni BREGOLAT I OBIOLS (L’ascens de Xina i el paper d’Europa), Manuel MONTOBBIO I DE BALANZÓ (Construcció europea i associació europea d’Andorra: paradigmes i reptes), Maria UBACH I FONT (L’Acord d’Associació Andorra-Unió Europea: una finestra d’oportunitats), Yvan LARA I SàNCHEZ (El tercer copríncep), Montserrat RONCHERA I SANTACREU (Andorra versus Europa), Josep DELGADO I VILLENA (Acord amb la Unió Europea: per vocació, per obligació o per convenciment?), Pere LÓPEZ I AGRÀS (Les oportunitats per a Andorra de l’Acord d’Associació amb la UE), Josep PINTAT I FORNÉ (Andorra i l’Acord d’Associació amb la UE), Maria MARTISELLA I GONZÀLEZ (L’acord d’associació amb Europa: el gran repte per Andorra), Nemesi MARQUÉS I OSTE (Sobirania i cessió de competències sobiranes en l’àmbit de les relacions entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea), Guillem FORNIELES I ALACID (Les incompatibilitats entre la Unió Europea i Andorra), Maria CUCURULL I CANYELLES (Un nou estatus del català en la Unió Europea?), Albert TORRES I BABOT (L’impacte negatiu de la pèrdua del tabac en l’economia andorrana), Ramon COPONS I LLORENS (L’IEA i els projectes europeus: els programes POCTEFA I SUDOE), Montserrat CARDELÚS I MAESTRE (La lliure circulació des del punt de vista d’una empresària andorrana), Joan BECAT I RAJAUT (De l’acord amb la Comunitat Econòmica Europea a l’associació amb la Unió Europea: reflexions sobre el camí internacional d’Andorra), Antoni POL I SOLÉ i Joan GANYET I SOLÉ (El futur d’Andorra i el seu entorn pirinenc en la Unió Europea), Èric JOVER I COMAS (L’acord d’associació, una porta oberta al futur per als nostres joves), Àngels MACH I BUCH (Cloenda), Jordi MARQUET I MANDICÓ (Andorra i Europa), Josep DALLERÈS I CODINA (Sigui com sigui, Andorra és (a) Europa), Jocelyne CABALLERO (L’Europe et la diversité: l’exemple de la culture), Jaume BARTUMEU I CASSANY (L’associació amb la Unió Europea: una opció positiva), Marc FORNÉ I MOLNÉ (L’uniforme burocràtic de Brussel·les) i Òscar RIBAS I REIG (Andorra/UE post-tractat d’associació).
Noves idees i posicions s’han posat a debat públic, a l’abast i coneixement de tota la societat.
Cal sí, que els polítics, treballadors, empresaris i societat civil parlin de l’acord amb la Unió Europea però també que exposin el contingut de les seves propostes a nivell públic, donant a conèixer les seves posicions i interessos sense que això impliqui exposar i pertorbar les seves estratègies de negociació. I cal comunicar els consensos assolits.
Enguany s’han complert 30 edicions de la diada andorrana, que organitza la Societat Andorrana de Ciències de forma continuada a Prada de Conflent, dins del marc de la Universitat Catalana d’Estiu de la qual se n’han fet 49 edicions.
En resum, i com a petit balanç de l’evolució en aquest període, s’hi ha presentat 620 ponències d’interès per Andorra. Aquestes han estat fetes desinteressadament per 438 persones diferents, als quals cal agrair l’èxit de la diada.
Des de fa set anys la diada té ponències no presencials la qual cosa permet ampliar els punts de vista sobre el tema i que es recullen en la publicació i permetre a les presencials tenir el protagonisme de la jornada, així com fer debat al final de la jornada. Enguany s’han presentat 14 ponències presencials, 19 l’any passat, 15 fa dos i tres anys, o 12 fa quatre anys...
La SAC ha tingut la sort de poder publicar les 29 edicions anteriors. És l’única entitat que publica anualment el que fa a Prada, de tots els actes que es fan a la UCE. I ho fa en format paper i digitalment, convençuda de la importància de publicar tots els seus actes, perquè el coneixement que s’hi dona a conèixer es perpetuï i arribi a més públic de les setanta persones que assisteixen a les diades. I des de fa 9 anys totes les ponències disposen de doi (digital object identificator) o reconeixement de la propietat intel·lectual a internet, gràcies a la col·laboració de la SAC i l’Institut d’Estudis Catalans, sent els únics editors que ho fan a Andorra.
Les 29 publicacions són consultables als portals de la Societat Andorrana de Ciències. Analitzar, repensar i millorar el coneixement de l’Andorra actual, i divulgar-lo continua sent l’objectiu de la diada andorrana a la UCE. Per interès propi dels andorrans de cara endins del país i de cara enfora en l’entorn cultural català.
Com ho és també ser presents, amb veu pròpia i no delegada, en el mercat cultural més gran que parla català avui, emmarcat i recolzat per la xarxa Lluís Vives que aplega les 16 universitats dels països catalans, repartides en quatre estats.
Cal felicitar-nos doncs col·lectivament, dels resultats assolits per la Societat Andorrana de Ciències, per la constància i intel·ligència aplicades en aquests darrers 30 anys, fruit del seu voluntariat cultural, el seu capital social, totalment altruista i cercant l’excel·lència, al servei del nostre país, Andorra.
Arquitecte
La vella Andorra, com la nova Andorra, han passat i passaran per Europa. Ni que sigui simplement perque formem part del continent europeu i, sobretot, per les nostres especificitats geogràfiques, geopolítiques. institucionals, històriques, econòmiques i socials.
Però si ahir això equivalia a dir França i Espanya, avui vol dir el conjunt d’estats europeus que van començar formant la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer-CECA el 1951, la Comunitat Econòmica Europea –CEE el 1957 i després la Unió Europea-UE el 1993.
A la qual, malgrat trobar-se en un continu procés d’evolució, hem de seguir suficientment de prop, per a no distanciar-nos-en massa tot treballant per a ser-ne socis de qualitat, però evitant ser-ne tant que ens pugui afectar arrossegant als llimbs, en un dels seus habituals i imprevistos impassos històrics que s’han produït, es produeixen i es continuaran produint.
El camí cap a la nova Andorra, iniciat a la segona meïtat del segle XIX, formalment amb la Nova Reforma del 1868, va tenir una prèvia amb l’intercanvi de cartes pel pas de mercaderies entre el síndic general Guillem d’Areny i Plandolit i els ministres del Regne d’Espanya i la República francesa el 1867, en concordança amb els acords de Baiona d’aquells anys, que varen precisar les fronteres entre França i Espanya.
Fins a més de cent anys després no hi va tornar a haver un nou marc legal, encara vigent, que regularia el pas de mercaderies per les fronteres d’Andorra amb els països veïns, l’Acord Duaner amb la Comunitat Econòmica Europea el 1989.
L’altre precedent i alhora fita rellevant, malhauradament però gairebé desconeguda i poc aprofitada, ha estat l’Acord de Cooperació amb la Unió Europea del 2005.
L’assignatura de la relació duanera, econòmica i internacional, prevalent amb els nostres veïns, que en els passats 24 anys, des del 1993, no han cessat d’engrandir-se, no només no l’hem aprovada encara si no que està pendent d’examen i aquest s’ha anat posposant, tant per la classe política andorrana que l’ha deixat per a l’últim moment i que no acaba d’estar unida, i per tant preparada, davant de la magnitud del repte al que ha d’enfrontar-se com més aviat millor el país; com per part de la societat civil que està endormiscada i absent, com aquell a qui no l’afecta el tema o no és cosa seva i esperant que «els altres» o «algú altre» li porti la qüestió resolta, detallada i al seu gust, per als seus particulars interessos.
El 2001, en la 14a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del Conflent, en que es va tocar el tema «Andorra i la integració a la Unió Europea» l’excap de Govern Josep Pintat i Solans, negociador de l’Acord Duaner del 1989, reclamava: «La responsabilitat que genera aquesta situació ha de motivar una dedicació de tot ciutadà que estigui vinculat a aquest país. Seria molt important generar reflexió i debat en l’àmbit del país, entre tots els ciutadans, autoritats, grups polítics, econòmics, laborals, etcètera, a fi de promoure criteris d’interés nacional envers aquest problema».
Igualment l’excap de Govern Óscar Ribas i Reig, signatari de l’Acord Duaner del 1989, present just abans i després de la Constitució del 1993 i responsable de l’ingrés d’Andorra a la ONU advertia: «...tota anàlisi prèvia per cercar el tipus d’acord que ens convé, requereix abans de res, concretar, tant com sigui possible, el grau de «sobirania» que ens convé mantenir i a que estaríem disposats a renunciar. L’encaix no es pot debatre només des d’un punt de vista econòmic... Sense descartar l’aspiració a mitjà o llarg termini de l’associació, caldria que es fessin primeres experiències per mitjà de tractats bilaterals».
I el ministre d’Exteriors i posterior signant de l’Acord de Cooperació, Juli Minoves i Triquell afirmava convençut: «L’acostament a Europa és la primera prioritat política exterior per Andorra».
Han passat 16 anys... i la sensació no és bona. Però ho és no per no haver arribat encara a cap port, si no per la poca experiència acumulada en el viatge fins avui.
Un fet és però més preocupant: Una gran part de la «intel·ligèntsia andorrana» es dedica a altres afers... que segurament són importants i s’han de preveure... però també es detecta la seva absència dels dos grans reptes que actualment té Andorra... l’acord d’associació amb la UE i l’obertura econòmica.... és a dir.... la constitució econòmica de la nova Andorra.... la segona part a resoldre de la nova Constitució Andorrana, després de la política i deixant com a tercera la social tal i com més d’un pensador havia pronosticat com a necessàries.... una Constitució gestionada (negociada) de manera tripartida en la forma i que igualment hauria de ser-ho en el fons ... i tenir tres parts, la política, l’econòmica i la social....
Ens cal despertar i no badar més. Cal una conscienciació i mobilització general de tot el país, com va passar pel 1993. Hem d’espavilar-nos, cadascú al seu nivell, però prenent posició respecte al tema, aportant propostes de futur i d’adaptació, interessades primer i consensuant posicions de país i d’interès general després.
El repte és de tal calibre que cal fer pinya plegats amb el Govern, el qual ha de comunicar dels canvis que es preparen i de com afectaran per començar, cadascú des del seu sector, a preparar-se.
L’adaptació al nou marc, que arribarà tard o d’hora, és millor fer-la abans i com més aviat millor, per a disposar de més temps d’adaptació i poder-la fer gradualment.
Andorra s’està jugant la seva constitució econòmica per un nou cicle adaptatiu d’èxit pels 50 propers anys o bé l’entrada en un cicle progressiu de depressió i empobriment conjunt pels mateixos anys.
El dissabte 19 d’agost, a la 30a diada andorrana a la UCE, es va tocar el tema ANDORRA I L’ACORD D’ASSOCIACIÓ AMB LA UNIÓ EUROPEA i s’hi acollí les seguents reflexions en forma de ponències presencials i no presencials que apareixeran en la publicació definitiva : Marta FONOLLEDA I RIBERAYGUA (Presentació), Arnau COLOMINAS I NAVARRO (Andorra i el sentiment europeista), Carles CASADEVALL I SOLER (L’aproximació a la UE i les telecomunicacions andorranes), Jordi CASSASSAS I YMBERT (Salutació), Susanna VENABLE I ALCAIDE i Antoni MIRALLES I GASCÓ (L’àmbit comercial i la Unió Europea), Eugeni BREGOLAT I OBIOLS (L’ascens de Xina i el paper d’Europa), Manuel MONTOBBIO I DE BALANZÓ (Construcció europea i associació europea d’Andorra: paradigmes i reptes), Maria UBACH I FONT (L’Acord d’Associació Andorra-Unió Europea: una finestra d’oportunitats), Yvan LARA I SàNCHEZ (El tercer copríncep), Montserrat RONCHERA I SANTACREU (Andorra versus Europa), Josep DELGADO I VILLENA (Acord amb la Unió Europea: per vocació, per obligació o per convenciment?), Pere LÓPEZ I AGRÀS (Les oportunitats per a Andorra de l’Acord d’Associació amb la UE), Josep PINTAT I FORNÉ (Andorra i l’Acord d’Associació amb la UE), Maria MARTISELLA I GONZÀLEZ (L’acord d’associació amb Europa: el gran repte per Andorra), Nemesi MARQUÉS I OSTE (Sobirania i cessió de competències sobiranes en l’àmbit de les relacions entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea), Guillem FORNIELES I ALACID (Les incompatibilitats entre la Unió Europea i Andorra), Maria CUCURULL I CANYELLES (Un nou estatus del català en la Unió Europea?), Albert TORRES I BABOT (L’impacte negatiu de la pèrdua del tabac en l’economia andorrana), Ramon COPONS I LLORENS (L’IEA i els projectes europeus: els programes POCTEFA I SUDOE), Montserrat CARDELÚS I MAESTRE (La lliure circulació des del punt de vista d’una empresària andorrana), Joan BECAT I RAJAUT (De l’acord amb la Comunitat Econòmica Europea a l’associació amb la Unió Europea: reflexions sobre el camí internacional d’Andorra), Antoni POL I SOLÉ i Joan GANYET I SOLÉ (El futur d’Andorra i el seu entorn pirinenc en la Unió Europea), Èric JOVER I COMAS (L’acord d’associació, una porta oberta al futur per als nostres joves), Àngels MACH I BUCH (Cloenda), Jordi MARQUET I MANDICÓ (Andorra i Europa), Josep DALLERÈS I CODINA (Sigui com sigui, Andorra és (a) Europa), Jocelyne CABALLERO (L’Europe et la diversité: l’exemple de la culture), Jaume BARTUMEU I CASSANY (L’associació amb la Unió Europea: una opció positiva), Marc FORNÉ I MOLNÉ (L’uniforme burocràtic de Brussel·les) i Òscar RIBAS I REIG (Andorra/UE post-tractat d’associació).
Noves idees i posicions s’han posat a debat públic, a l’abast i coneixement de tota la societat.
Cal sí, que els polítics, treballadors, empresaris i societat civil parlin de l’acord amb la Unió Europea però també que exposin el contingut de les seves propostes a nivell públic, donant a conèixer les seves posicions i interessos sense que això impliqui exposar i pertorbar les seves estratègies de negociació. I cal comunicar els consensos assolits.
Enguany s’han complert 30 edicions de la diada andorrana, que organitza la Societat Andorrana de Ciències de forma continuada a Prada de Conflent, dins del marc de la Universitat Catalana d’Estiu de la qual se n’han fet 49 edicions.
En resum, i com a petit balanç de l’evolució en aquest període, s’hi ha presentat 620 ponències d’interès per Andorra. Aquestes han estat fetes desinteressadament per 438 persones diferents, als quals cal agrair l’èxit de la diada.
Des de fa set anys la diada té ponències no presencials la qual cosa permet ampliar els punts de vista sobre el tema i que es recullen en la publicació i permetre a les presencials tenir el protagonisme de la jornada, així com fer debat al final de la jornada. Enguany s’han presentat 14 ponències presencials, 19 l’any passat, 15 fa dos i tres anys, o 12 fa quatre anys...
La SAC ha tingut la sort de poder publicar les 29 edicions anteriors. És l’única entitat que publica anualment el que fa a Prada, de tots els actes que es fan a la UCE. I ho fa en format paper i digitalment, convençuda de la importància de publicar tots els seus actes, perquè el coneixement que s’hi dona a conèixer es perpetuï i arribi a més públic de les setanta persones que assisteixen a les diades. I des de fa 9 anys totes les ponències disposen de doi (digital object identificator) o reconeixement de la propietat intel·lectual a internet, gràcies a la col·laboració de la SAC i l’Institut d’Estudis Catalans, sent els únics editors que ho fan a Andorra.
Les 29 publicacions són consultables als portals de la Societat Andorrana de Ciències. Analitzar, repensar i millorar el coneixement de l’Andorra actual, i divulgar-lo continua sent l’objectiu de la diada andorrana a la UCE. Per interès propi dels andorrans de cara endins del país i de cara enfora en l’entorn cultural català.
Com ho és també ser presents, amb veu pròpia i no delegada, en el mercat cultural més gran que parla català avui, emmarcat i recolzat per la xarxa Lluís Vives que aplega les 16 universitats dels països catalans, repartides en quatre estats.
Cal felicitar-nos doncs col·lectivament, dels resultats assolits per la Societat Andorrana de Ciències, per la constància i intel·ligència aplicades en aquests darrers 30 anys, fruit del seu voluntariat cultural, el seu capital social, totalment altruista i cercant l’excel·lència, al servei del nostre país, Andorra.
Arquitecte