Els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils ens han provocat un estat d’estupefacció degut a la seva proximitat i a la crueltat dels mateixos.
Sempre que hi ha un atemptat terrorista, es planteja com han actuat els dispositius de seguretat i si la gestió és l’adequada.
Aquesta setmana el cap de Govern proposava un pacte d’Estat per afrontar una millora en termes de seguretat ciutadana i nacional amb més efectius humans i la creació d’una unitat antiterrorista.
Tot i què plantejar pactes d’estat no em preocupa, el fet que es plantegi en un tema en el qual en principi estem d’acord em resulta si més no estrany.
I em resulta estrany ja que no s’ha aconseguit fer els pactes d’estat en temes, en la meva opinió tant importants, com la sanitat i el nostre sistema de pensions, i perquè en aquest tema de seguretat no cal posar-nos d’acord, si ja ho estem.
El nostre país s’ha caracteritzat des de sempre per disposar d’un nivell de seguretat ciutadana molt alt, inclús exemplar i envejat per molts. I totes les forces polítiques han defensat sempre les dotacions econòmiques orientades a la seva millora.
En aquestes qüestions potser la tasca que cal iniciar es troba més emmarcada en l’Executiu i la seva gestió.
Cal analitzar i qüestionar si la gestió que s’ha fet durant els últims anys ha anat encaminada a millorar les dotacions de personal, a potenciar la formació continuada, a estar preparats per a les noves formes de delinqüència i terrorisme, si s’han establert les connexions necessàries amb les agències de seguretat internacionals, o si la unitat especialitzada antiterrorista cobreix les necessitats actuals.
Cal veure si els cossos de seguretat es troben en un ambient de treball òptim per poder desenvolupar la seva tasca amb la perfecció que es mereix un treball d’aquesta importància.
Sabem què va passar amb totes les jubilacions anticipades, quin va ser el motiu que les va provocar.
Però els temes que cal tractar, analitzar o millorar, insisteixo depenen de l’Executiu.
El que esperen els ciutadans del seu Govern és protecció, i què aquesta protecció sigui també pels milions de visitants que arriben en busca d’un indret a on poder gaudir sense tenir que mirar patint al darrera a veure que passa.
A la llista de delictes que no vull enumerar, hem d’afegir el terrorisme jihadista que representa una forma cruel i amb capacitat de provocar el terror en qüestió de poc temps, sense oblidar que són grups poc organitzats, fet que genera serioses dificultats per assegurar la protecció, i cal estar ben preparats. Llegia un comentari d’algú que deia que Andorra no és important per aquests criminals, però algun ens ho pot assegurar?
Tot i que cal un treball conjunt amb la Policia per analitzar quines actuacions calen per millorar la prevenció a tots nivells, la seva dimensió, dotació i professionalització és responsabilitat del Govern.
Els ciutadans esperem molt dels cossos de seguretat, i les accions que el Govern desenvolupi han d’anar orientades per disposar d’una policia protectora, eficaç i eficient.
Tenim una gran avantatge davant dels nostres països veïns, ells han de recuperar la seguretat, i espero que nosaltres només l’haguem de conservar i millorar, o això és el que tots volem.
Consellera general independent-Grup mixt