La vertebració del territori a nivell general començarà a prendre forma físicament. 
 

El 1930 el director general de comunicacions d’Espanya i el ministre de Correus, telègrafs i telèfons de França signen un conveni per a l’explotació dels correus a Andorra.
 

El 1930, el copríncep episcopal demana al ministre de l’Estat espanyol la creació d’escoles espanyoles a Andorra.
 

El 1935, el Consell General acordà la concessió de Radio Andorra. 
 

El 1940, el Consell General posà directament en funcionament el Servei telefònic. 
 

El 1958, els Delegats Permanents dels coprínceps desestimaren la demanda presentada pel Consell General relativa  a la caducitat de les concessions de Forces Hidràuliques d’Andorra, SA, que, finalment, es comprarà pel Consell General el 1988 havent passat 58 dels 75 anys de la concessió.

 

Com bé reconeixia el síndic general Julià Reig ja als anys 1960, «però aquella Andorra patriarcal, que la nostra generació va conèixer en la seva infantesa i en la seva joventut, havent-ne encara recollit les més pures essències espirituals va emprendre de sobte un ritme accelerat i irresistible, sota el signe d’ús progrés impetuós i desbordant: després de l’obertura de les comunicacions, va aparèixer l’electricitat i la radiodifusió; la indústria, sobretot el comerç, han adquirit un volum considerable, i el turisme impregna tota la vida andorrana actual».

 

El cas andorrà confirma que les infraestructures constitueixen elements articuladors, vertebradors i modernitzadors si van degudament acompanyades per l’educació, disponibilitat energètica, de la millora de les comunicacions i altres serveis (seguretat, sanitat, banca, etcètera) i de la incorporació de recursos humans i econòmics al territori.

Ahir, avui i demà, per gaudir d’un territori viu, s’ha de disposar de bona mobilitat física i digital, tenir accés a l’energia en bones condicions i a la resta de les infraestructures i serveis.

 

Finalment, cal recordar els noms d’algunes persones que varen somiar i creure en els seus somnis i van fer possible que aquelles infraestructures arribessin a ser elements vertebradors i finalment modernitzadors.
 

D’un costat en Lluís Creus i Vidal, enginyer que va concebre els estudis i projecte i els va presentar al financer també català Miquel Mateu i Pla i el seu pare Damià Pla i Bisa ara fa 90 anys, que van assumir-los i promoure’ls unint-se amb els homes de negocis parisencs André Boussac i Lorenzo Gómez Quintero. En Francesc Martí i Marfà, secretari general de la Societat i tots els accionistes. Els enginyers Würth, Vehils, Birkigt, Saltor, Menéndez i Sánchez.
 

D’un altre costat, el síndic general Roc Pallerés i el subsíndic Agustí Coma i els consellers generals Josep Areny, Miquel Bonfill, Pere Rossell, Jaume Casal, Pere Torres, Roc Dallarés, Benito Mas, Joan Pons, Josep Armengol, Joaquim Montané, Pere Riba, Valentí Montané, Gil Font, Valentí Font, Pere Rossell, Joan Pla, Amadeu Rossell, Anton Tor, Francesc Sastre, Mariano Betriu i Joan Canturri, i els altres andorrans que durant sis dècades varen ser conscients de la importància d’aquesta infraestructura i els coprínceps episcopals Justí Guitart i Francès, Gaston Doumergne i els seus successors, i el seu delegat tècnic de Ponts et Chausseés René Philippe.

 

La lliçó final de l’electrificació d’Andorra, a part de confirmar que les infraestructures són claus per vertebrar i modernitzar més enllà d’articular, és, a més, interessant pels dos resultats extra que se’n desprenen.
 

Primer, tots els territoris per petits que siguin, formen part o es poden entendre relacionats amb altres de més grans encara. I, per tant, cal esforçar-se per entendre les relacions que hi ha o hi poden haver o s’han donat, tant a nivell macro com micro dins dels entorns que ens interessen o dels quals formen part.

Segon, les actuacions dutes a terme o infraestructures en una escala territorial determinada poden tenir efectes insospitats en altres escales i no tenir els efectes esperats en l’escala volguda.
 

La recuperació de Fhasa (Forces Hidroelèctriques d’Andorra) per al patrimoni nacional i la creació de FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra), amb els seus excel·lents resultats fins avui, ens ho demostren.