Amb el temps aprens que el dolor és part de la vida, però també te n’adones que pots aconseguir que disminueixi. Perquè, com afirmava Buda, «el dolor és inevitable, però el patiment és opcional».

El dolor emocional és el sentiment negatiu que sorgeix en el moment en què som ferits físicament o emocionalment. És una sola emoció, la seva durada és relativament curta i és proporcional al succés que la va produir. Por contra, el sofriment va més enllà. Es tracta de la nostra resposta cognitiva i emocional davant un dolor físic o una situació dolorosa. Es tracta d’un conjunt d’emocions i pensaments negatius que entrellacem, fent així que adquireixi molta més intensitat i durada en el temps que el dolor emocional. Per desgràcia, podem allargar el patiment indefinidament, tot i que ja hàgim solucionat la situació que l’havia provocat.

Quan no som capaços d’acceptar el dolor o la situació relacionada amb el i tractem de rebel·lar-nos, passem de cop al sofriment i en aquesta fase no fem més que repetir-nos frases poc productives com: «Per què a mi?», «Això no és just!», «No hauria de ser així!», etcètera. I és a partir d’aquest moment quan comencen a patir molt més i amb molta més intensitat. Afegir que estic parlant d’acceptació, no de resignació que són dues coses molt diferents. Acceptar significa fluir amb una situació, deixar de banda les nostres creences i actuar amb saviesa amb el que la vida m’està atorgant en aquest mateix moment.

El dolor, a més de rebel·lar-nos, de vegades, ens fa sentir-nos inundats per un sentiment d’impotència per no poder controlar el que ens està passant i, llavors, deixem que ens dominin els sentiments —enuig, autocompassió, depressió, etcètera.

A més, com ja sabem, cada un de nosaltres reacciona d’una manera diferent davant d’una mateixa situació. Mentre que alguns s’enfonsen, altres són capaços de mirar-la cara a cara i sortir enfortits de l’experiència, així és com els éssers humans aconseguim madurar.

Un altre factor a tenir en compte és que el dolor té un component cultural, i ara vivim en una societat molt més hedonista. Abans el dolor s’assumia com una part de la vida i ara es busca eliminar-lo totalment d’ella. Tasca difícil si tenim en compte que, encara que existeixin infinitat de mitjans moderns per mitigar-lo, el dolor, de la mateixa manera que la mort, formen una part innata a la vida.