L’electrificació d’Andorra el 1929 (2)
Les primeres concessions pel canvi de la vella cap a la nova Andorra s’inicien al final de la primera meitat del segle XIX, 28 anys abans del 1866.
A l’agost del 1838 el Comú d’Encamp atorgà la concessió d’explotació d’una mina de ferro i d’una altra de plom a dos francesos i un andorrà.
El 1866 el Consell General atorgà al Sr. Julien Henri Duvivier, banquer parisenc, una concessió d’explotació de les aigües termals amb contraprestació de fer carreteres de cinc metres d’ample.
El juliol de 1868 la majoria de consellers generals rebutjaren de presentar-se a dues sessions del Consell, convocades per tractar de la concessió feta per a la creació d’una casa de joc a la Solana.
El març de 1881 per acord del Consell Provisional i malgrat l’interdicte dels delegats dels coprínceps, s’acordà una concessió d’una casa de joc als Srs. Guibert i Roger, mitjançant una quantitat anual de 48.000 francs que garantien els concessionaris, en signar el contracte, fent efectiu un import de 100.000 francs, quantitat que es repartí atorgant a cadascuna de les sis parròquies 16.666,66 francs. Amb contraprestació també de construir carreteres. Al juliol, el Tribunal de Corts condemnà els membres del Consell Provisional a penes de presó i multes decretant, per als qui signaren la concessió, l’exili definitiu i la pèrdua dels drets electorals i polítics. S’elegí un nou Consell General, els membres del qual no podien ser persones pertanyents al Consell Provisional destituït.
L’any 1883 el Consell General ratificà la concessió que el Comú de Sant Julià de Lòria va fer a un grup de persones autoritzant mitjançant un cens emfitèutic l’explotació de minerals.
El 1882 s’obre a Canillo la primera escola congregacional de les religioses de la Sagrada Família.
El 1901 s’obren les primeres escoles a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria d’ensenyament francès, que serà assumit pel copríncep francès a partir del 1917.
El 1902 Tabacalera Andorrana SA va obtenir el permís per instal·lar un grup elèctric al seu molí a Andorra la Vella, prenent l’aigua del Valira del Nord a la Massana. El 1903 es va constituir la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
El 1904 el Consell General atorgà a Ignasi Romanyà una concessió per construir i explotar, durant 99 anys un ferrocarril entre la frontera espanyola i Escaldes, en contraprestació a una presa per recollir aigua i enviar-la a Barcelona. Aquest mateix any el copríncep episcopal feu un decret creant una xarxa telefònica que uniria Andorra i Espanya.
El 1909 Tabacalera Andorrana SA oferia electricitat a tots els comuns.
El 1911 el copríncep francès ratificà la concessió de l’explotació d’un salt d’aigua, que el Consell General havia atorgat al Sr. Pradiers. A canvi havia d’acabar la carretera des de la frontera espanyola fins a Andorra la Vella per unir-la amb la iniciada i aturada de la Seu a la frontera espanyola. Aquest havia començat el 1097 els acords de concessió.
El 1914 el Comú de Sant Julià de Lòria concedia a la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria la concessió de subministrament elèctric a tota la parròquia.
El 1917 es va atorgar una concessió a Caminals-Jary, societat hispano-francesa per explotar aigües del Valira i Madriu per sobre de la concessió a Pradiers, a canvi de construir trossos de carretera.
El 1918 el Consell General acordà una concessió per a l’explotació de minerals a una companyia francesa.
El 1919 els coprínceps aprovaren el traspàs de concessió atorgada al Sr. Pradiers a favor de la societat Le Nickel.
El 1927 i 1929 els coprínceps decretaren la caducitat de les concessions atorgades a la societat Nickel i Caminals-Jary, després de no haver-se dut a terme per discussions de contractes i caiguda del franc francès després de la primera guerra mundial.
El 1928 el Consell General acorda establir, a compte seu, el servei de correus i emissions de segells d’Andorra.
El 1928 la secció elèctrica de Tabacalera es va vendre i es va constituir Electricitat Andorrana SA.
Les concessions fallides generaren enfrontaments i tensions a nivell popular i institucional, que foren sortosament superades, gràcies als esforços per preservar Andorra i el seu fràgil equilibri davant les desunions internes o els afanys especulatius exteriors. (Continuarà).
Arquitecte
A l’agost del 1838 el Comú d’Encamp atorgà la concessió d’explotació d’una mina de ferro i d’una altra de plom a dos francesos i un andorrà.
El 1866 el Consell General atorgà al Sr. Julien Henri Duvivier, banquer parisenc, una concessió d’explotació de les aigües termals amb contraprestació de fer carreteres de cinc metres d’ample.
El juliol de 1868 la majoria de consellers generals rebutjaren de presentar-se a dues sessions del Consell, convocades per tractar de la concessió feta per a la creació d’una casa de joc a la Solana.
El març de 1881 per acord del Consell Provisional i malgrat l’interdicte dels delegats dels coprínceps, s’acordà una concessió d’una casa de joc als Srs. Guibert i Roger, mitjançant una quantitat anual de 48.000 francs que garantien els concessionaris, en signar el contracte, fent efectiu un import de 100.000 francs, quantitat que es repartí atorgant a cadascuna de les sis parròquies 16.666,66 francs. Amb contraprestació també de construir carreteres. Al juliol, el Tribunal de Corts condemnà els membres del Consell Provisional a penes de presó i multes decretant, per als qui signaren la concessió, l’exili definitiu i la pèrdua dels drets electorals i polítics. S’elegí un nou Consell General, els membres del qual no podien ser persones pertanyents al Consell Provisional destituït.
L’any 1883 el Consell General ratificà la concessió que el Comú de Sant Julià de Lòria va fer a un grup de persones autoritzant mitjançant un cens emfitèutic l’explotació de minerals.
El 1882 s’obre a Canillo la primera escola congregacional de les religioses de la Sagrada Família.
El 1901 s’obren les primeres escoles a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria d’ensenyament francès, que serà assumit pel copríncep francès a partir del 1917.
El 1902 Tabacalera Andorrana SA va obtenir el permís per instal·lar un grup elèctric al seu molí a Andorra la Vella, prenent l’aigua del Valira del Nord a la Massana. El 1903 es va constituir la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
El 1904 el Consell General atorgà a Ignasi Romanyà una concessió per construir i explotar, durant 99 anys un ferrocarril entre la frontera espanyola i Escaldes, en contraprestació a una presa per recollir aigua i enviar-la a Barcelona. Aquest mateix any el copríncep episcopal feu un decret creant una xarxa telefònica que uniria Andorra i Espanya.
El 1909 Tabacalera Andorrana SA oferia electricitat a tots els comuns.
El 1911 el copríncep francès ratificà la concessió de l’explotació d’un salt d’aigua, que el Consell General havia atorgat al Sr. Pradiers. A canvi havia d’acabar la carretera des de la frontera espanyola fins a Andorra la Vella per unir-la amb la iniciada i aturada de la Seu a la frontera espanyola. Aquest havia començat el 1097 els acords de concessió.
El 1914 el Comú de Sant Julià de Lòria concedia a la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria la concessió de subministrament elèctric a tota la parròquia.
El 1917 es va atorgar una concessió a Caminals-Jary, societat hispano-francesa per explotar aigües del Valira i Madriu per sobre de la concessió a Pradiers, a canvi de construir trossos de carretera.
El 1918 el Consell General acordà una concessió per a l’explotació de minerals a una companyia francesa.
El 1919 els coprínceps aprovaren el traspàs de concessió atorgada al Sr. Pradiers a favor de la societat Le Nickel.
El 1927 i 1929 els coprínceps decretaren la caducitat de les concessions atorgades a la societat Nickel i Caminals-Jary, després de no haver-se dut a terme per discussions de contractes i caiguda del franc francès després de la primera guerra mundial.
El 1928 el Consell General acorda establir, a compte seu, el servei de correus i emissions de segells d’Andorra.
El 1928 la secció elèctrica de Tabacalera es va vendre i es va constituir Electricitat Andorrana SA.
Les concessions fallides generaren enfrontaments i tensions a nivell popular i institucional, que foren sortosament superades, gràcies als esforços per preservar Andorra i el seu fràgil equilibri davant les desunions internes o els afanys especulatius exteriors. (Continuarà).
Arquitecte