Carta oberta a Òscar Ordeig
Recordo que ens vam trobar una nit de juliol a la gasolinera del Bruc. Ens vam limitar a felicitar-nos per l’èxit de la jornada, estàvem cansats i encara ens esperava el viatge de tornada a la Seu. D’això ja fa set anys, veníem de la manifestació que s’havia convocat per defensar l’Estatut i que va esdevenir un clam per la independència.
Recordo també el «manifest a favor de la participació ciutadana a la consulta sobre la independència de la nació catalana» que vas signar el 14 d’abril de 2010 com a líder de PSC-Progrés. En el manifest es deia que «és important que hi participem i votem, sigui quin sigui el nostre pensament sobre la qüestió que es planteja». I afegies que «aquesta és la base de la democràcia».
A continuació s’apuntava que «la nostra societat demostra ser prou madura i responsable per viure aquest procés com una festa de la democràcia, que al cap i a la fi és del que es tracta» i que per això s’animava als urgellencs a «afegir-se a aquest esdeveniment i a posar en pràctica el dret a opinar que tenim tots els ciutadans».
Em costa comprendre què ha passat durant aquests set anys que hagi provocat un gir de 180 graus en el vostre discurs públic. Potser que la base de la democràcia ja no sigui participar i votar? Potser que la nostra societat ha deixat de ser madura i responsable per viure la festa de la democràcia? Potser que no sigui rés de tot això! Simplement és el que passa sempre amb la socialdemocràcia. Aposteu per tots els canvis socials mentre no es puguin realitzar. Quan sembla que aquests canvis es materialitzen concentreu tots els vostres esforços per evitar que res canviï, en aquest cas blindant-nos a tots dins el búnquer del 78.
Sou republicans, però treballeu, agafats del braçet dels qui canten cara el sol quan enterren ministres franquistes, per la continuïtat de la monarquia. Evidentment creieu en el dret a l’habitatge, però a l’hora de la veritat Carme Chacón crea el desnonament exprés. Sou d’esquerres, però quan és hora de fer front a la troika modifiqueu la Constitució, traint al poble treballador, per tal de donar prioritat al pagament del deute abans de rescatar famílies.
Sou uns mestres en desactivar la protesta al carrer, indispensable per a un progrés de la classe treballadora, a base de promeses socialdemòcrates. Sou l’extrem centre. Sou els que fan possible la monarquia i les elits extractives que retallen els nostres drets mentre engreixen les seves butxaques. Sou la garantia per tal que rés canviï. I set anys més tard de la trobada a la gasolinera del Bruc, els néts d’aquells que un dia varen lluitar il·lusionats pel vostre projecte, aquí estem, preocupats i tristos pel paper que juga avui el PSC.
Recordo també el «manifest a favor de la participació ciutadana a la consulta sobre la independència de la nació catalana» que vas signar el 14 d’abril de 2010 com a líder de PSC-Progrés. En el manifest es deia que «és important que hi participem i votem, sigui quin sigui el nostre pensament sobre la qüestió que es planteja». I afegies que «aquesta és la base de la democràcia».
A continuació s’apuntava que «la nostra societat demostra ser prou madura i responsable per viure aquest procés com una festa de la democràcia, que al cap i a la fi és del que es tracta» i que per això s’animava als urgellencs a «afegir-se a aquest esdeveniment i a posar en pràctica el dret a opinar que tenim tots els ciutadans».
Em costa comprendre què ha passat durant aquests set anys que hagi provocat un gir de 180 graus en el vostre discurs públic. Potser que la base de la democràcia ja no sigui participar i votar? Potser que la nostra societat ha deixat de ser madura i responsable per viure la festa de la democràcia? Potser que no sigui rés de tot això! Simplement és el que passa sempre amb la socialdemocràcia. Aposteu per tots els canvis socials mentre no es puguin realitzar. Quan sembla que aquests canvis es materialitzen concentreu tots els vostres esforços per evitar que res canviï, en aquest cas blindant-nos a tots dins el búnquer del 78.
Sou republicans, però treballeu, agafats del braçet dels qui canten cara el sol quan enterren ministres franquistes, per la continuïtat de la monarquia. Evidentment creieu en el dret a l’habitatge, però a l’hora de la veritat Carme Chacón crea el desnonament exprés. Sou d’esquerres, però quan és hora de fer front a la troika modifiqueu la Constitució, traint al poble treballador, per tal de donar prioritat al pagament del deute abans de rescatar famílies.
Sou uns mestres en desactivar la protesta al carrer, indispensable per a un progrés de la classe treballadora, a base de promeses socialdemòcrates. Sou l’extrem centre. Sou els que fan possible la monarquia i les elits extractives que retallen els nostres drets mentre engreixen les seves butxaques. Sou la garantia per tal que rés canviï. I set anys més tard de la trobada a la gasolinera del Bruc, els néts d’aquells que un dia varen lluitar il·lusionats pel vostre projecte, aquí estem, preocupats i tristos pel paper que juga avui el PSC.