Si ens observem una mica a nosaltres mateixos, ens adonarem que cada vegada som més impacients i això no ens permet delectar-nos en el present. Segons els especialistes, la poca paciència es deu a la necessitat de tenir sempre el control, el culte a la immediatesa i a l’existència de noves generacions a les quals van ser criades sense dir-los mai que no. Un mal col·lateral d’una societat en què s’exigeixen els màxims resultats en el menor temps possible. Les compres a crèdit, els tractaments exprés per baixar de pes i els medicaments per dormir són exemples que evidencien el culte a la immediatesa.
Aquesta impaciència generalitzada constitueix un factor de risc per a la nostra salut tant física com mental, ja que augmenta la hipertensió, genera frustració, angoixa, estrès acumulat, trastorns psicosomàtics i deteriorament de les relacions personals i laborals. Poca cosa per no tractar de moderar-la. Perquè ser una mica impacient també té beneficis. Les persones impacients motiven al seu entorn per realitzar les tasques, aconseguint que sigui més fàcil gaudir amb cada objectiu que es plantegen, però a canvi, suporten fortes dosis d’ansietat i senten nerviosisme si veuen que no poden assolir les seves metes.
Així sorgeix la pregunta clau. Si la impaciència pot ser un instrument eficaç per a il·lusionar-nos potenciant el voler provar i fer coses noves i ajudar-nos a ser feliços aconseguint les nostres metes, llavors, quan comença a constituir un problema?
El problema sorgeix si ens impacientem en excés ja que acabem vivint el present centrats només en el futur. Per tant no gaudirem del que fem i estarem aclaparats de forma continuada. Hem de concedir-nos un temps per poder reflexionar sobre les nostres obligacions i assignar temps realistes a cada tasca, això ens aportarà més calma i més capacitat per gaudir.
Així que hauríem d’intentar determinar què és el que ens fa perdre la paciència, perquè si coneixem les causes podrem intentar evitar-les. No obstant això, cal no oblidar mai que no podem tenir absolutament tot sota control. Emparar-nos en enutjos i laments per situacions que no depenen de nosaltres mateixos, és una pèrdua de temps. Per tal de no dipositar l’excés d’estrès i ansietat en el nostre cos també hauríem de realitzar activitat física o practicar tècniques de relaxació.