Periodistes morts a Mèxic
A dos anys de l’assassinat del fotoperiodista Rubén Espinosa i l’activista Nadia Vera a Ciutat de Mèxic, la impunitat segueix matant a defensors de drets humans i reporters a Mèxic, ja que els seus crims no s’investiguen ni es castiguen, denuncien especialistes.
Vera i Espinosa, al costat d’altres tres dones, van ser assassinats el 31 de juliol del 2015 a la colònia Narvarte de Ciutat de Mèxic, després que fugissin de Veracruz després de ser amenaçats pel govern de Javier Duarte, ara sota procés per corrupció, delinqüència organitzada i operacions amb recursos de procedència il·lícita.
Leopoldo Maldonado, l’advocat que porta el cas Narvarte, assenyala que «el més rellevant és que s’investigués a les empreses de seguretat privada», en concret a l’empresari Arturo Bermúdez, qui va realitzar diversos actes de fustigació cap a la activista i el periodista a Veracruz.
Maldonado, que va anunciar que la taula de treball sobre el cas Narvarte s’iniciarà el proper 1 d’agost, va reclamar la manca de voluntat d’avançar per part de la Procuradoria de la Ciutat de Mèxic en les recomanacions assenyalades, entre elles una disculpa pública i indemnització a les famílies, així com canvis estructurals «perquè aquests fets no es repeteixin».
Veracruz és l’estat amb més periodistes assassinats (24 des de 2000), però per a l’exdirector del diari El Siglo de Torrassa (2006-2013), Javier Garsa, el problema no es troba en una causa concreta, sinó en la impunitat.
«Si el Govern hagués castigat, els crims als periodistes probablement haguessin disminuït», exposa Garsa, que ara també és consultor a Article 19 (una organització independent de drets humans que treballa per promoure i protegir el dret a la llibertat d’expressió) i de l’Associació Mundial de Periòdics.
L’antic mitjà de Garsa va rebre amenaces del crim organitzat en el nord-oriental estat de Coahuila, i explica que mentre que fa uns anys la violència era més pronunciada al nord (Chihuahua, Coahuila, Sinaloa, Baixa Califòrnia) ara s’ha desplaçat al centre-sud de la República.
Assenyala que no hi ha una explicació concreta perquè el 2006, 2009, 2010 i 2016 foren els anys amb més periodistes assassinats a Mèxic, ja que els crims «poden estar organitzats amb temes de narcotràfic, altres de corrupció política, altres de crim organitzat amb polítics o policies».
«Qualsevol que estigui pensant ara en matar un periodista per silenciar-lo sap que ho pot fer perquè la persona que ho va fer es va sortir amb la seva i no li va passar res», ha lamentat Garsa, que afegeix que el 52% de les agressions als reporters provenen de funcionaris públics, molts d’ells estatals.
La fundació Article 19 ha documentat des de l’any 2000 l’assassinat de 107 periodistes a Mèxic, dels quals 17 van tenir lloc a Veracruz durant el govern de Duarte (2010-2016), entre ells Rubén Espinosa.
L’advocada del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez (Centre Prodh) Sofia de Robina afirma que el Cas Narvarte «exemplifica la impunitat que normalment hi ha en aquests casos», agreujada per les filtracions a mitjans «on es buscava treure a l’activisme i al periodisme com un dels motors de l’assassinat i vincular-lo al narcotràfic».
L’activista assenyala que en el cas Narvarte es van generar molts comentaris sexistes en contra de les dones assassinades, en els quals se’ls assignava certs estereotips. «Deien que es ficaven al llit amb ells. Sempre se’n va a la vida privada de les dones en comptes de tenir en compte la seva activitat professional», ha lamentat.
També va reclamar que se li donés més protagonisme en un inici a l’assassinat d’Espinosa, però que a causa de la pressió social s’ha aconseguit visibilitzar a les cinc víctimes. «Segueix sent un cas que ens fa mal i que seguirà ferint-nos», va referir.
Ha explicat que la situació dels defensors de drets humans és molt diferent en cada un dels estats, però va assenyalar que la Ciutat de Mèxic, Chihuahua, Oaxaca i Guerrero són les localitats on els activistes tenen més vulnerabilitat, sobretot els que lluiten contra els feminicidis i les causes mediambientals.
Durant la seva visita a Mèxic al gener, el relator especial de les Nacions Unides, Michel Forst, va assenyalar la impunitat, la inseguretat i la violència a tot el país, així com els obstacles i intimidacions cap a les persones que denuncien els abusos als drets humans.
Vera i Espinosa, al costat d’altres tres dones, van ser assassinats el 31 de juliol del 2015 a la colònia Narvarte de Ciutat de Mèxic, després que fugissin de Veracruz després de ser amenaçats pel govern de Javier Duarte, ara sota procés per corrupció, delinqüència organitzada i operacions amb recursos de procedència il·lícita.
Leopoldo Maldonado, l’advocat que porta el cas Narvarte, assenyala que «el més rellevant és que s’investigués a les empreses de seguretat privada», en concret a l’empresari Arturo Bermúdez, qui va realitzar diversos actes de fustigació cap a la activista i el periodista a Veracruz.
Maldonado, que va anunciar que la taula de treball sobre el cas Narvarte s’iniciarà el proper 1 d’agost, va reclamar la manca de voluntat d’avançar per part de la Procuradoria de la Ciutat de Mèxic en les recomanacions assenyalades, entre elles una disculpa pública i indemnització a les famílies, així com canvis estructurals «perquè aquests fets no es repeteixin».
Veracruz és l’estat amb més periodistes assassinats (24 des de 2000), però per a l’exdirector del diari El Siglo de Torrassa (2006-2013), Javier Garsa, el problema no es troba en una causa concreta, sinó en la impunitat.
«Si el Govern hagués castigat, els crims als periodistes probablement haguessin disminuït», exposa Garsa, que ara també és consultor a Article 19 (una organització independent de drets humans que treballa per promoure i protegir el dret a la llibertat d’expressió) i de l’Associació Mundial de Periòdics.
L’antic mitjà de Garsa va rebre amenaces del crim organitzat en el nord-oriental estat de Coahuila, i explica que mentre que fa uns anys la violència era més pronunciada al nord (Chihuahua, Coahuila, Sinaloa, Baixa Califòrnia) ara s’ha desplaçat al centre-sud de la República.
Assenyala que no hi ha una explicació concreta perquè el 2006, 2009, 2010 i 2016 foren els anys amb més periodistes assassinats a Mèxic, ja que els crims «poden estar organitzats amb temes de narcotràfic, altres de corrupció política, altres de crim organitzat amb polítics o policies».
«Qualsevol que estigui pensant ara en matar un periodista per silenciar-lo sap que ho pot fer perquè la persona que ho va fer es va sortir amb la seva i no li va passar res», ha lamentat Garsa, que afegeix que el 52% de les agressions als reporters provenen de funcionaris públics, molts d’ells estatals.
La fundació Article 19 ha documentat des de l’any 2000 l’assassinat de 107 periodistes a Mèxic, dels quals 17 van tenir lloc a Veracruz durant el govern de Duarte (2010-2016), entre ells Rubén Espinosa.
L’advocada del Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez (Centre Prodh) Sofia de Robina afirma que el Cas Narvarte «exemplifica la impunitat que normalment hi ha en aquests casos», agreujada per les filtracions a mitjans «on es buscava treure a l’activisme i al periodisme com un dels motors de l’assassinat i vincular-lo al narcotràfic».
L’activista assenyala que en el cas Narvarte es van generar molts comentaris sexistes en contra de les dones assassinades, en els quals se’ls assignava certs estereotips. «Deien que es ficaven al llit amb ells. Sempre se’n va a la vida privada de les dones en comptes de tenir en compte la seva activitat professional», ha lamentat.
També va reclamar que se li donés més protagonisme en un inici a l’assassinat d’Espinosa, però que a causa de la pressió social s’ha aconseguit visibilitzar a les cinc víctimes. «Segueix sent un cas que ens fa mal i que seguirà ferint-nos», va referir.
Ha explicat que la situació dels defensors de drets humans és molt diferent en cada un dels estats, però va assenyalar que la Ciutat de Mèxic, Chihuahua, Oaxaca i Guerrero són les localitats on els activistes tenen més vulnerabilitat, sobretot els que lluiten contra els feminicidis i les causes mediambientals.
Durant la seva visita a Mèxic al gener, el relator especial de les Nacions Unides, Michel Forst, va assenyalar la impunitat, la inseguretat i la violència a tot el país, així com els obstacles i intimidacions cap a les persones que denuncien els abusos als drets humans.