El diumenge passat vaig poder compartir la Missa que Mossèn Ramon va fer amb els nens i nenes i monitors que es troben de colònies a Aina a l’església de Sant Cerni de Canillo.
Primerament, i és de justícia, cal felicitar a Mossèn Ramón per la gran tasca que fa, i de la mateixa manera als monitors i monitores que fan que aquests dies que els nostre fills passen amb ells es tornin inoblidables.
Mentrestant estàvem esperant per entrar a l’església, vàrem veure que hi ha unes obres del Govern per cobrir de forma parcial el riu per fer més segura la zona, ja que és el lloc d’entrada de l’escola. Fins aquí tot correcte.
 Com les obres encara es troben en fase d’execució la zona estava protegida amb unes tanques per evitar l’accés, i aquí és on es troba el problema que vull destacar per a la reflexió.
Pel que jo vaig veure, l’església té dos accessos, un el principal per unes escales realment molt dificultoses degut a l’empedrat i que impossibilita l’accés a les persones amb mobilitat reduïda, un altre accés que dona la volta a través d’un camí que sí que facilita a aquestes persones amb dificultats de mobilitat poder accedir.
Aquest camí és troba en el mig de les obres, amb dues rasses importants que de forma incomprensible impossibiliten l’accés amb cadires de rodes.
I aquest és el cas que ens van explicar. La setmana anterior un familiar d’uns infants d’Aina que va en cadira de rodes va tenir importants dificultats per poder accedir a la Missa i poder compartir aquest magnífic moment amb els seus néts.
Sort en va tenir que l’esperit de solidaritat és tant present entre els monitors, joves i familiars d’Aina que van fer que un grup de persones el van aixecar amb la cadira per poder sortejar les dues rasses i així que pogués arribar a l’església.
Entenc perfectament que l’estiu és un moment ideal per fer les obres, ja que generalment la climatologia és més favorable que a l’hivern, però cal ser curosos.
Abans de posar les tanques cal saber de quin indret es tracte, de quin ús en té, i deixar-ho, sobretot els caps de setmana i festius el més arreglat possible perquè provoqui les menys incomoditats i impediments possibles a les persones que vulguin accedir a la zona.
L’accessibilitat de les persones a qualsevol lloc és un dret fonamental, i en els projectes d’obra pública ha de ser considerada des de l’inici del projecte i durant tota la seva execució, cal tenir en compte la complexitat de l’espai públic afectat, i actuar de forma que l’impacte sigui el menor possible i provoqui les menys alteracions.
Cal garantir l’accessibilitat a les persones amb discapacitat, inclús en zones d’obres, i les actuacions aniran en funció de les necessitats de la zona afectada, per la qual cosa les solucions a adoptar poden ser variades, i això és el que els tècnics sempre han de tenir present per poder trobar la millor solució.
Consellera general independent