Aquesta setmana volem compartir amb els lectors el Comunicat Tècnic del 03 de juliol del 2017 sobre els criteris per a la deduïbilitat en les despeses dels vehicles automòbils i la repercussió de l’Impost General Indirecte en la seva venda.

L’objecte del Comunicat Tècnic versa sobre (i) el tractament de les despeses derivades de la utilització d’un vehicle per part d’una societat en relació amb l’Impost sobre Societats, (ii) tractament de les despeses derivades de la utilització d’un vehicle per a una activitat i un ús personal, per part d’una persona física, en relació amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i (iii) la repercussió en la venda d’un vehicle afecte a una activitat econòmica, en relació amb l’impost de l’IGI del preu de venda.

D’acord amb l’apartat 3, de l’article 9, de la Llei de l’Impost sobre Societats (d’ara en endavant, LIS), en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV de la Llei.

Si el vehicle està afecte a l’activitat i és necessari per generar ingressos, tindrà la consideració d’actiu fix i, d’acord amb l’article 10 de la LIS, seran deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’intangible, del tangible i de les inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.

La deducció de les despeses d’amortització, com les altres despeses ocasionades pel vehicle, està condicionada que l’element patrimonial tingui la consideració d’immobilitzat afecte a l’activitat.

D’acord amb l’article 18, de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, LIRPF), es consideren “béns i drets destinats a una activitat econòmica” els següents:

(…)

“c) Qualsevol altre element patrimonial que sigui necessari per obtenir els rendiments de l’activitat econòmica. (…).

d) Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements patrimonials que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti.”

En el punt 1 de l’article 16 de la LIRPF, la determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.

D’acord amb el punt 2, lletra a, “Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica”.

Tant la LIS com la LIRPF consideren que no poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, les correccions de valor o les provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.

L’article 5 de la Llei de l’Impost General Indirecte (d’ara en endavant, LIGI) defineix el concepte d’activitats econòmiques, que són les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.

D’acord amb el punt 3 de l’article 5, s’entenen fetes en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.

D’acord amb el punt 2 de l’article 63, de la LIGI, les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional es poden deduir d’acord amb les regles següents:
(…)
“b) Quan es tracti d’automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes es presumiran afectats al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional en la proporció del 50%.

No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional els vehicles següents:
- Automòbils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.
- Els utilitzats en la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats per fer proves, demostracions o per a la promoció de vendes.
- Els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o els comercials.
- Els utilitzats en serveis de vigilància.

c) El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a, d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.

En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b, qui qüestioni el grau d’utilització establert presumptament, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.

3. El que disposa l’apartat anterior també s’ha d’aplicar a les quotes suportades o satisfetes per l’adquisició o la importació dels béns i serveis següents, directament relacionats amb els béns a què es refereix aquest apartat:
a) Accessoris i peces de recanvi.
b) Combustibles, carburants i productes energètics necessaris per al seu funcionament.
c) Serveis d’aparcament i utilització de vies de peatge.
d) Rehabilitació, renovació i reparació dels mateixos béns.”
En relació amb la venda d’un vehicle que ha suportat l’IGI, en el moment d’adquirir-lo perquè s’ha afectat al patrimoni empresarial o professional, s’ha de manifestar aquest percentatge en tots el seus aspectes, i no únicament en relació amb la limitació inicial del dret a deducció.

Per aquest motiu, la base de tributació de l’impost en el lliurament d’un vehicle automòbil que ha estat afectat a un patrimoni empresarial o professional en un percentatge del cinquanta per cent, hauria de computar-se a si mateix, en el cinquanta per cent de la total contraprestació pactada, ja que la transmissió de l’altre cinquanta per cent es correspon al lliurament de la part de l’actiu esmentat, no afecte al patrimoni esmentat que ha de quedar no subjecte d’acord amb l’article 5.3 de la LIGI.

En relació amb l’IS i l’IRPF, solament seran deduïbles les despeses d’automòbils turismes que estiguin afectes a una activitat econòmica. Quan es tracti de vehicles que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements patrimonials que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti. El grau d’afectació l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret. Aquest criteri també es aplicable, en general, a les despeses relatives a béns que estan afectes parcialment a l’activitat econòmica.

En relació amb l’IGI en la transmissió d’un vehicle automòbil que ha estat afecte a un patrimoni empresarial o professional en un percentatge, hauria de computar-se el mateix percentatge al total de la contraprestació pactada, ja que la transmissió del percentatge restant es correspon al lliurament de la part de l’actiu esmentat, no afecte al patrimoni esmentat que ha de quedar no subjecte d’acord amb l’article 5.3 de la LIGI.

Partner | Tax & Corporate Services